Un xòuman més xenòfob que Le Pen vol ser president de França

ParísEncara no és candidat oficial a l’Elisi, però ja li disputa el lideratge de l’extrema dreta a Marine Le Pen, fins ara l’única representant de la ultradreta a França. Éric Zemmour, periodista, escriptor i estrella televisiva amb idees polítiques més radicals que Le Pen, sospesa presentar-se a les eleccions presidencials de l’abril del 2022. Amb postulats antiimmigració extremadament populistes –ha arribat a dir que prohibirà que els infants nascuts a França es puguin dir Mohammed o qualsevol altre nom que no sigui considerat francès– i emmirallant-se en el primer ministre d’Hongria, Victor Orbán, Zemmour amenaça en convertir-se en la nova cara de l’extrema dreta. “Jo el que vull és una França francesa”, proclama.

A sis mesos de les eleccions i sense que encara hagi revelat si finalment serà candidat, una enquesta electoral publicada aquest dimecres ha sacsejat la precampanya: el sondeig situa Zemmour, de 63 anys, a la segona volta, desbancant Le Pen i disputant-se la presidència amb Emmanuel Macron. Fins ara totes les enquestes auguraven una segona volta amb el president francès i la líder de l’extrema dreta. Segons el sondeig, Zemmour aconseguiria el 17% dels vots en la primera volta, davant el 15% de Le Pen. En primera posició, quedaria Macron –oficialment tampoc ha anunciat la candidatura, però es dona per descomptat que es presentarà a la reelecció– amb el 24% dels vots. 

Amb una dreta francesa sense un líder clar des del pas al costat de Nicolas Sarkozy pels seus problemes amb la justícia i en un moment en què Marine Le Pen ha moderat el seu discurs en un intent de guanyar un electorat conservador menys radical, Zemmour es cola per la dreta. “No tinc res en contra de Le Pen. Simplement crec que no pot guanyar les eleccions i que s’ha equivocat d’estratègia”, afirmava aquest dimecres. El periodista té a favor el fet de ser un personatge mediàtic que fa pujar audiències, que no defuig la polèmica i que s’atreveix a debatre en prime time amb filòsofs o polítics de l’esquerra radical sense complexos. És una persona culta però també un polemista professional que funciona a la perfecció com a producte mediàtic.

Candidat sense partit

En contra té la falta d’experiència política i la manca d’un partit o d’un aparell polític que pugui posar en marxa una campanya electoral que el porti a l’Elisi. A França, però, és relativament habitual que es presentin candidats sense un partit al darrere –el mateix Macron es va llançar a la carrera electoral fundant en un temps rècord el seu propi partit, En Marche!–, i Zemmour ha demostrat fins ara que tampoc el necessita. “Diu les coses que un polític correcte no podria dir però ho diu tan sovint a les grans televisions i als grans diaris que esdevé pràcticament el potencial candidat que més s’escolta diàriament a la ràdio i a la tele. O parla ell o es parla d’ell”, apunta el politòleg especialitzat en extrema dreta Jean-Yves Camus. 

De fet, el periodista xenòfob està marcant l’agenda política francesa en les últimes setmanes. Les seves crítiques a la immigració i les seves propostes per evitar que França continuï el seu “declivi” i es converteixi en “una república islàmica”, com la celebració d’un referèndum sobre immigració en què es pregunti a la ciutadania si França suprimeix el dret de reagrupament familiar, limita les ajudes públiques als francesos i rebutja els estudiants procedents d’Àfrica, han obligat els altres candidats a moure’s. Marine Le Pen també ha promès un referèndum en matèria d’immigració mentre que el president de França ha anunciat que el seu govern limitarà els visats als països del Magrib. 

Vèncer Macron a les presidencials

“El risc per a la campanya electoral és que, fins i tot si finalment no és candidat, el que busca és conduir el debat polític cap als temes que ell vol, sobretot la immigració i l’islam, i obliga així els altres candidats a actuar immediatament i a ajustar el seu programa en conseqüència”, subratlla Camus. I aventura que si Zemmour és candidat, “encara serà pitjor”. El polèmic periodista encara no ha oficialitzat la seva candidatura. Algunes veus asseguren que finalment no es presentarà però haurà obligat la dreta tradicional i l’extrema dreta a convergir en els seus discursos. Només així els partits conservadors i d'extrema dreta tindrien alguna possibilitat de vèncer Macron a les eleccions.