CANVI CLIMÀTIC
Internacional29/09/2015

Shell abandona les prospeccions a l’Àrtic

Greenpeace confia que sigui un senyal per a altres empreses amb interessos a la zona

Sònia Sánchez
i Sònia Sánchez

BarcelonaLa lluita contra el canvi climàtic es va marcar ahir un punt en el camp de l’Àrtic. Però no encara definitiu. La petroliera anglo-holandesa Royal Dutch Shell va anunciar que abandona els seus projectes de prospecció a les aigües d’Alaska i que no farà perforacions a l’Àrtic “en un futur pròxim”. Tot just un mes després de rebre el permís oficial de l’administració Obama per perforar al mar de Txuktxi i al de Beaufort, a Alaska, la companyia va anunciar ahir que els primers resultats han sigut tan “decebedors” que han decidit deixar estar el projecte. No hi han trobat petroli en quantitats suficients per justificar l’enorme cost de perforar en una zona tan complicada com el pol Nord.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Tampoc era rendible per al medi ambient, ja que el mateix permís de la Casa Blanca advertia d’un 75% de possibilitats de vessament de petroli al mar, i per això per a nosaltres aquesta és una molt bona notícia”, valora la responsable de la campanya de l’Àrtic de Greenpeace, Elvira Jiménez.

Cargando
No hay anuncios

A l’espera d’un moment millor

Però la batalla no està pas guanyada. De fet, segons el catedràtic de la UB especialista en recursos energètics, Mariano Marzo, Shell simplement “espera temps millors”. “Amb la conjuntura actual de preus baixos del petroli i amb l’Iran a punt de tornar al mercat a final d’any, inundant-lo de petroli low cost, Shell ha pensat que no és el moment d’invertir en una zona on el cost d’extracció és tan elevat”, diu el catedràtic. “Aquest era l’objectiu de l’OPEP i de l’ofensiva liderada per l’Aràbia Saudita per recuperar quota de mercat: mantenir els preus del barril per sota dels 40 dòlars, per forçar la retirada del petroli d’alt cost. I ho han aconseguit”, conclou Marzo.

Cargando
No hay anuncios

L’analista adverteix, però, que si els preus es recuperessin la perforació tornaria a resultar rendible, i per tant no es pot donar per liquidat l’interès de Shell a l’Àrtic. “Que en un primer sondatge no hagi sortit res no vol dir que no hi hagi reserves a la zona, simplement els caldria seguir avançant en les prospeccions, però ara no és el moment”, apunta.

Shell ja s’ha gastat 7.000 milions de dòlars (6.200 milions d’euros) en l’exploració de les aigües d’Alaska. Els seus accionistes aposten ara per rebaixar despeses, preveient una temporada llarga de preus baixos del petroli, i després d’haver-se gastat 70.000 milions de dòlars (60.200 milions d’euros) en la compra de l’empresa rival BG.

Cargando
No hay anuncios

Immers durant una dècada sencera en la cursa pel cru de l’Àrtic, Shell ha esquivat obstacles legals i logístics que inclouen fins i tot l’accident d’un dels seus vaixells de perforació, el Kulluk, que el 2012 va acabar encallant en una illa i va haver de ser remolcat d’urgència.

Però ni les dificultats d’extracció al pol Nord ni les nombroses denúncies interposades per entitats mediambientals i grups nadius de la zona, finalment superades, havien fet desistir fins ara la companyia de les seves ànsies d’explorar aquesta nova frontera. Els desgel ocasionat pel canvi climàtic ha posat més a l’abast part del subsòl marí de l’Àrtic, on s’amaguen el 30% de les reserves de gas natural del món i el 12% de les de petroli, segons dades de l’agència geològica dels Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Shell era fins ara l’empresa que havia avançat més en l’intent de perforar a mar obert: els seus dos pous a Alaska ja estan foradats. Per això l’anunci d’ahir va ser una sorpresa agradable per als defensors de l’Àrtic. “Esperem que sigui un senyal contundent per a altres empreses amb interessos a la zona i una nova mostra del declivi del sector dels combustibles fòssils”, diu Jiménez. I afegeix: “No ho diu Greenpeace, sinó els científics: per evitar l’augment de 2 graus a la temperatura de la Terra, les reserves de l’Àrtic s’han de quedar on són, sota terra”.