Setmana de dos dies a Veneçuela

BarcelonaDilluns i dimarts. Una setmana laboral de tan sols dos dies per als 2,8 milions de treballadors públics que hi ha a Veneçuela. Es tracta d’una mesura temporal, de només 15 dies, però que evidencia la desesperació del govern de Nicolás Maduro per mirar d’estalviar energia i fer front a una llarga sequera que ha deixat el país amb els nivells hídrics més baixos de la seva història. Una crisi energètica que alimenta la confrontació política que viu el país des de principis d’any.

Des de l’abril i fins al mes vinent, els veneçolans han de conviure un mínim de 60 dies amb restriccions elèctriques durant quatres hores al dia, al marge dels talls d’aigua. A principis de mes l’executiu de Caracas ja havia limitat els serveis de l’administració pública a tan sols quatre dies i havia declarat el divendres com a dia festiu durant els dos mesos de mesures excepcionals, que afecten també totes les escoles. En un decret d’emergència, l’executiu també obligava els centres comercials a autoabastir-se amb la col·locació de generadors elèctrics.

L’objectiu, com ha il·lustrat el mateix Maduro, és “salvar Guri”, la gran central hidroelèctrica que abasteix bona part del país i la seva capital, Caracas. Les altes temperatures a causa de l’efecte del fenomen del Niño s’han notat especialment en aquesta instal·lació, que dia rere dia es va buidant, davant la impotència del govern, per la manca de pluges. És el còctel perfecte per a la crisi energètica: calor excessiva que fa que la ciutadania engegui més aparells d’aire condicionat i, per tant, gasti més energia. La manca de pluges també és un factor important perquè entre el desembre i aquest mes d’abril les precipitacions han sigut molt escasses i, per tant, les centrals no aconsegueixen generar tanta energia.

Estalvi insuficient

Malgrat les restriccions energètiques decretades i que el consum elèctric és escàs, Guri està a pocs metres del col·lapse. Segons dades oficials, tan sols s’ha estalviat un 13% d’energia, del tot insuficient per dir que al final del túnel no hi ha l’ampliació dels talls de subministrament elèctric per evitar el que ningú vol: l’apagada total.

Però, què ha portat fins a aquest punt Veneçuela, un membre de l’OPEP gràcies a les enormes reserves de petroli cru que guarda? Per a la investigadora del Cidob Anna Ayuso, la “manca d’inversió en infraestructures” per dotar el país d’una “alternativa energètica”. De fet, el 70% de l’electricitat es genera a través d’hidroelèctriques i el 30% restant per termoelèctriques des que el 2008 es van descobrir a Veneçuela unes reserves de gas que són les quartes del món.

Triple crisi

Malgrat que l’actual situació és especialment extrema, la ciutadania fa anys que ha de conviure amb talls de submistrament no programats, un fet que altera no només la vida quotidiana de famílies sinó també de comerços i empreses. Ara la crisi energètica coincideix amb una d’econòmica i de política. En el capítol econòmic, el PIB veneçolà s’està ressentint per la caiguda en picat del preu del petroli, que ha portat tots els exportadors a uns comptes molt delicats. A tot això s’hi suma una inflació de rècord, l’increment del preu de la gasolina -era tan barata que se’n feia contraban amb els països veïns- i la devaluació del bolívar en un 58%, en una mesura també decretada recentment pel govern.

“Plou sobre mullat per als veneçolans”, il·lustra Anna Ayuso, que apunta el risc que la revolució bolivariana encarnada pel govern tingui en el seu ascens i la seva caiguda el mateix component: la inestabilitat social que el 1989 va suposar el caracazo, una cadena de protestes per tot el país per les mesures neoliberals, i que van deixar 276 morts.

L’FMI augura que la inflació es dispararà

El Fons Monetari Internacional va alertar ahir que les restriccions energètiques tindran un efecte negatiu en l’economia i la productivitat de Veneçuela. Segons els càlculs, la inflació serà un dels punts febles dels comptes públics. Per a aquest any, l’organisme internacional preveu que els preus pugin un 720%, però el pitjor són les previsions per al 2017, que situen l’augment en un 2.200%. Però les males perspectives no són exclusives per al país caribeny, ja que el Banc Mundial acaba d’alertar que per segon any consecutiu l’economia de l’Amèrica Llatina es contraurà per la baixada de preus de primeres matèries.