Els setges d'Al-Assad continuen matant civils de fam, mentre la diplomàcia debat a Ginebra

BarcelonaHomes, dones i criatures de la ciutat siriana de Madaya, com de moltes altres poblacions de Síria, continuen morint de fam, a causa del setge de les tropes del règim de Baixar al-Assad, que bloquegen l'entrada d'aliments i material mèdic. Metges Sense Fronteres ha denunciat que almenys 16 persones ha mort de gana després que el règim permetés l'accés ocasional de tres combois amb ajuda humanitària. També s'han donat altres casos de malnutrició a Moadamiya, al sud-est de Damasc, on nou persones ha mort de fam o per falta d'atenció aquest gener, segons informen a l'Ara.cat activistes locals. Segons l'ONG entre 1,5 i 2 milions de sirians malviuen atrapats en aquests setges imposats per l'exèrcit sirià i els seus aliats, i fins a cert punt, per grups opositors.

"És totalment inacceptable que la gent continuï morint de fam, i que els malalts crítics continuïn dins la ciutat quan haurien d'haver estat evacuats fa setmanes", denuncia Brice de le Vinge, director d'operacions de MSF.

L'ONG alerta que els equips mèdics locals als quals dóna suport dins de Síria no poden afrontar els efectes dels bombardejos, la fam i el fred perquè no tenen medicines ni material a causa del bloqueig. Tampoc hi ha aliment terapèutic per tractar els casos de desnutrició severa. En el cas de Madaya, la situació és més desesperada perquè no hi ha doctors a la ciutat. Segons MSF el poc personal mèdic que continua a la població ha alertat que hi ha 320 casos de desnutrició, dels quals 33 són greus. "Cal una presència mèdica independent immediata a Madaya, perquè preveiem que la situació sanitària empitjorarà molt mentre l'accés a l'atenció sigui tan limitat", apunta De le Vigne, que recorda que impedir l'accés al menjar i l'ajuda humanitària és una vulneració del dret internacional.

Les ciutats de la perifèria de Damasc estan sotmeses a setge des de fa mesos, i la situació ha empitjorat arran de la campanya de bombardejos de Rússia al costat del règim sirià, que ha afeblit els diversos grups armats opositors que operaven a la zona.

Diplomàcia vs. realitat

Els setges persisteixen mentre divendres començava a Ginebra una nova ronda de negociacions sota els auspicis de l'ONU, per trobar una sortida a una conflicte marcat per la multiplicitat d'actors: rebels, kurds, islamistes, jihadistes i les forces del règim sirià, que tenen un suport en Rússia i l'Iran clau per a la seva supervivència. Les notícies sobre el terreny no deixen espai a l'esperança i el procés diplomàtic sembla totalment desconnectat de la realitat: ni tan sols s'han pogut acordar gestos de bona voluntat, com garantir el lliure accés a l'ajuda humanitària. Les ciutats de Daraia i Mouadamia, a la perifèria de Damasc, han tornat a ser bombardejades amb barrils explosius per l'aviació del règim. Al nord del país, a Latakia, continuen els combats entre els rebels i les tropes del règim, amb el suport aeri dels bombardejos russos.

Tensió entre Rússia i Turquia

La guerra de Síria s’escapa també a les seves fronteres. Ahir Turquia va convocar l’ambaixador rus a Ankara per queixar-se de la violació del seu espai aeri per un caça rus, un SU-34 que participa en la campanya de bombardejos ordenada pel president Vladímir Putin en suport al règim d’Al-Assad. La tensió entre tots dos països ha estat elevada des que el novembre Turquia va derribar un aparell enviat per Moscou que atacava posicions dels rebels sirians.

"Soc pessimista sobre les converses, i no crec que puguin portar a cap solució. La desconnexió entre el que es parla a Ginebra i la situació sobre el terreny és evident: són com dos universos paral·lels", explica a l'ARA des de París Karim Bitar, analista de l'Institut Internacional de Relacions Estatègiques. "El que determinarà el futur de Síria és la situació sobre el terreny, i ara per ara res fa pensar en una sortida". Per a Bitar "els Estats Units ho saben i només volen mantenir l'aparença d'un procés polític i diplomàtic per quan les coses canviïn". L'expert considera que el principal obstacle per avançar són les creixents rivalitats entre les dues potències regionals, l'Iran i l'Aràbia Saudita, que juguen a Síria una guerra per interposició pel predomini al Pròxim Orient.

La comissió negociadora formada per diversos grups rebels sirians fa unes setmanes a l'Aràbia Saudita s'havia negat a participar a les converses de Ginebra si no es garantia la fi dels setges, però finalment divendres –després de fortes pressions diplomàtiques per part de la Gran Bretanya i l'ONU– el seu cap, Riyad Hijab, va acceptar ser a les reunions, que de moment no reuneixen règim i opositors a la mateixa taula. Hijab havia estat primer ministre i ministre d'Agricultura del règim sirià i va desertar el 2012 després d'anunciar que se sumava a la revolució contra el "règim assassí" d'Al-Assad. "L'Aràbia Saudita prepara aquests elements del vell règim, perquè saben com funciona l'aparell de l'estat i poden garantir la continuïtat: mantenir el sistema d'Al-Assad sense Al-Assad, però el problema és que no generen confiança en cap dels dos bàndols", afegeix l'analista.

Staffan de Mistura, el tercer enviat especial de l'ONU per a la crisi siriana després de la dimissió dels seus dos predecessors (l'ex secretari general de l'ONU Kofi Annan i l'algerià Lakhdar Brahimi), vol obrir un procés de negociació de sis mesos basat en treves locals, la millora de la situació humanitària i una acció comuna contra l'Estat Islàmic. El pla inclou establir un govern provisional, elaborar una nova Constitució i celebrar eleccions en 18 mesos. El futur polític de Baixar al-Assad, que és el tema central per avançar en la resolució del conflicte, però, no està a l'agenda.