El setge dels talibans a l'Afganistan s'intensifica

Seguint el guió d'una tragèdia anunciada, la retirada de les tropes occidentals de l'Afganistan no ha fet més que deixar camp obert per a l'avanç dels talibans. Des que el president Joe Biden va iniciar la sortida dels seus efectius l'1 de maig, els talibans han triplicat el nombre de districtes sota el seu control i ja estan tocant a la porta de 17 de 34 capitals de província del país, segons el recompte que du a terme un think tank nord-americà en el Long War Journal. El 31 de juliol el mapa de l'Afganistan evidenciava el domini creixent dels talibans, que ja regnaven en 223 districtes, mentre que el govern només en controlava 68, concentrats pràcticament al centre, i n'hi havia encara 116 en disputa.

Però el domini dels talibans es concentra encara en les zones rurals i està en qüestió a les grans ciutats. En concret, en tres capitals clau s'han intensificat en els últims dies els enfrontaments amb l'exèrcit afganès. Després de dies de combats, els talibans han entrat finalment aquest dilluns a la ciutat de Lashkar Gah, al sud del país i de 200.000 habitants, i la lluita pel seu control s'ha traslladat ara al centre mateix de la localitat. Aquests xocs han deixat almenys 40 morts i 118 ferits només en les últimes 24 hores només a Lashkar Gah, on l'exèrcit ha demanat evacuar tota la població. Segons la BBC, als carrers de la ciutat hi reposen diversos cadàvers. "Hi ha cossos de persones mortes als carrers. No sabem si són civils o talibans", explicava a la cadena britànica un testimoni.

Però entre les ciutats amenaçades n'hi ha una encara de més important, Kandahar, de més de 600.000 habitants i que ja va ser la capital del règim talibà entre el 1996 i el 2001. Actualment està sota setge, i els extremistes han disparat almenys coets en l'última setmana contra l'aeroport internacional i que van acabar impactant sobre les pistes d'aterratge. El tercer enclavament que també està sota la virulència dels talibans i podria caure aviat en les seves mans és Herat, la segona ciutat més important del país i el seu principal nucli econòmic.

Tot plegat cau a sobre d'una població civil ja prou castigada. La Missió d'Assistència de l'ONU a l'Afganistan (UNAMA) reclamava aquest dimarts tant als talibans com a les tropes del president afganès, Aixraf Ghani, que s'abstinguin de dur a terme combats en les zones urbanes i que s'esforcin en "protegir els civils o l'impacte serà catastròfic".

"Hi ha una profunda preocupació sobre els tirotejos indiscriminats i els danys ocasionats a instal·lacions mèdiques i cases de civils", deia l'UNAMA en el seu tuit. Tant aquesta missió de l'ONU com la Unió Europea, l'OTAN i els Estats Units han condemnat també de forma conjunta l'atac de fa uns dies sobre un edifici de les Nacions Unides a Herat. Tots ells han advertit als talibans que episodis com aquest i contra la població civil es poden considerar com a "crims de guerra". Una advertència que no sembla tenir cap influència en les accions dels talibans, i menys encara després que aquests països hagin anat retirant les seves tropes de l'Afganistan i deixant en mans de l'exèrcit afganès tota l'operació per tractar de contenir el seu avanç.

Els Estats Units amplien l'acollida als seus col·laboradors

Els alts nivells de violència de les últimes setmanes han portat aquest dilluns el govern dels Estats Units a ampliar el seu programa d'acollida de refugiats afganesos. La nova via d'entrada als Estats Units està pensada per a milers d'afganesos que han treballat amb els nord-americans, ja sigui ajudant els diplomàtics o exercint de periodistes o col·laboradors en mitjans nord-americans, o bé cooperant en organitzacions del país, però que no hagin complert el temps mínim de servei per poder obtenir un visat. El govern nord-americà considera ara que aquests afganesos poden estar "en risc per la seva vinculació als EUA" i per això els ofereix una sortida, quan encara ni tan sols ha acabat la seva retirada total del país, prevista per a l'11 de setembre, coincidint amb el 20è aniversari dels atemptats d'Al-Qaida als Estats Units, que van desfermar l'ofensiva sobre l'Afganistan. L'expulsió dels talibans aquell any va canviar el país, que vint anys després s'enfronta a la possibilitat de tornar enrere i recuperar el regnat d'un règim que prohibia l'educació a les dones i imposava la xaria més estricta.

"Les afganeses hem recorregut un llarg camí. Tenim les nostres idees, estratègies i solucions. No volem que aquells que estan involucrats en atrocitats recuperin el poder i prenguin decisions per nosaltres", deia a Twitter l'activista afganesa Samira Hamidi, que reclamava a Washington que deixi de negociar amb els talibans i de "legitimar-los". Les dones són les que més tenen a perdre si els talibans aconsegueixen recuperar terreny al país. Avui hi ha més de 3,5 milions de nens a l'escola, el 25% dels membres del Parlament són dones i el 30% de les treballadores de l'administració pública també. Però els esdeveniments dels últims dies amenacen amb fer tornar tot el país a la seva etapa més fosca.