La vacuna Sputnik V russa, desenvolupada per l'Institut Gamaleya, ofereix una protecció contra el covid-19 del 92%, d'acord amb les dades dels resultats de l'assaig clínic de fase III publicades aquest dimarts per The Lancet. La sanció de la prestigiosa revista esvairia així els dubtes inicials sobre la vacuna, que amb només dades experimentades en poc més de 400 persones va ser aprovada oficialment pel Kremlin l'11 d'agost. Moscou va començar la campanya d'immunització massiva al país el 6 de desembre, molt abans que s'haguessin comprovat les xifres que avui s'han ratificat, per bé que l'Institut Gamaleya ja les va anunciar a finals de novembre. The Lancet també considera que la vacuna és segura i ofereix una protecció completa contra l’hospitalització i la mort. La Sputnik V funciona de manera similar a la d'Oxford/AstraZeneca desenvolupada al Regne Unit, a més de la vacuna de Janssen, de Johnson and Johnson. Utilitza un virus de tipus fred, modificat per ser inofensiu, perquè sigui el portador d'un petit fragment del coronavirus al cos humà. L’exposició a una part del codi genètic del SARS-Cov-2 permet reconèixer l’amenaça i aprendre a combatre-la, sense perill d'emmalaltir. Es pot emmagatzemar a temperatures de nevera convencional i també requereix dues dosis.
Sèrbia avança la UE i ja és el segon país d'Europa que més ha vacunat
Belgrad s'abasteix amb dosis de Rússia i la Xina mentre Brussel·les fracassa als Balcans en la diplomàcia de la vacuna
LondresBelgrad s'allunya una mica més de Brussel·les i s'acosta encara més a Moscou. I també a Pequín. Els 1.732 quilòmetres que separen la capital sèrbia de les institucions de la Unió Europea (UE) semblen ara mateix molts més que els 2.220 que la distancien de la capital russa i fins i tot més també que els 7.413 que hi ha fins a la xinesa. La raó és el covid i les vacunes, i l'ajuda que tant Vladímir Putin com Xi Jinping estan oferint al país balcànic. Rússia enforteix així els lligams tradicionals amb Belgrad i la Xina s'obre pas al centre dels Balcans, una àrea potser descuidada per Brussel·les.
Les 250.000 vacunes russes (SputniK V) rebudes a finals de desembre a Belgrad, el milió de xineses (Sinopharm) que hi van aterrar el 16 de gener i les 10.000 de Pfizer/BioNTech que també ha comprat el país balcànic directament als Estats Units han donat com a resultat que Sèrbia hagi avançat els 27 països membres de la UE en la campanya d'immunització, d'acord amb les dades d'Our World in Data, un grup de recerca de la Universitat d'Oxford. Així, el 6,43% dels 8,7 milions d'habitants del país ja n'han rebut almenys una primera dosi. Només el Regne Unit, amb més del 14% de la població vacunada, gairebé deu milions de persones, va per davant a Europa.
Encara que ni la vacuna russa ni la xinesa no han rebut l'aprovació de l'Agència Europea del Medicament, i només la russa ha fet un intent de contactar amb el regulador de la UE per obtenir-ne el vistiplau, el resultat de la cursa és una bufetada diplomàtica a la Unió Europea, que també ha vist fa pocs dies com un dels seus socis, Hongria, ja havia aprovat i comprat tant la vacuna de Sinopharm com la Sputnik V.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
El 20 de gener els responsables de l'Institut Gamaleya, on es va desenvolupar la vacuna Sputnik V, en van demanar oficialment l'aprovació a l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A més de Sèrbia i Hongria, la vacuna ja ha sigut reconeguda a Bielorússia, l'Argentina, Bolívia, Algèria, Palestina, Veneçuela, el Paraguai i el Turkmenistan. I la de Sinopharm, acceptada per la Xina per a ús general des del 30 de desembre, ja s'utilitza també al Brasil, els Emirats Àrabs Units, Bahrein i Xile, entre més països.
La rellevància de la diplomàcia de la vacuna desenvolupada pel Kremlin i Pequín ha sigut admesa aquest dilluns pel president francès, Emmanuel Macron, el gran avalador de la candidatura de Sèrbia a ingressar a la Unió Europea, en una compareixença a París amb la premsa.
També hi era el president serbi, el populista Aleksandar Vucic. "Hauria desitjat que França i Europa haguessin sigut més presents al vostre costat en el tema de les vacunes", li va dir Macron: "Els europeus hem de ser encara més eficients en aquesta qüestió". Però, de moment, la Unió prou feina té per aconseguir el nombre de vacunes compromeses amb AstraZeneca, Pfizer/BioNTech i Moderna per al primer trimestre de l'any.
Precedent durant la primera onada
L'ajuda xinesa a Sèrbia ja va tenir un destacat episodi durant la primera onada de la pandèmia. I el mes de juny passat, Vucic va ser criticat pels polítics pro UE del seu país per haver besat la bandera xinesa quan un avió va aterrar a Belgrad amb material mèdic des de Pequín.
En aquell moment va descriure la promesa de solidaritat de la UE, de llarg el principal contribuent d’ajuda i inversions a Sèrbia, com “un conte de fades teòric”. Tot i les paraules de Vucic, la inversió directa de la UE a Sèrbia va ser el 2019 de 2.000 milions d'euros i el volum de negoci entre Belgrad i Brussel·les va arribar el mateix any a superar els 24.000 milions.
En tot cas, la falta de vacunes des de Brussel·les, tot i els 70 milions d'euros per comprar-ne promesos a set països candidats a ingressar a la Unió, ha donat a Vucic molts arguments en la seva política de diversificació dels interessos diplomàtics, tan tradicional als Balcans, mirant cap a l'oest, per no perdre de vista Brussel·les, però també cap a l'est, a Moscou, aliat tradicional de Sèrbia, i ara, a més, cap a l'Orient, a Pequín.
La Xina, de fet, té interessos als Balcans, amb la construcció de la línia fèrria entre Belgrad i Budapest que es va posar en marxa el 2013 i que, de moment, no té data d'inauguració. Un projecte en què, de retruc, i a través de préstecs, també s'hi ha implicat Rússia. La infraestructura ha sigut motiu de picabaralles entre la UE i Budapest per l'incompliment de directives comunitàries.
