Com seran les guerres del futur?

BarcelonaEl 27 de setembre del 2020 va esclatar la segona guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan a la regió de Nagorno-Karabakh, oficialment territori azerbaidjanès però de majoria armènia i cristiana. El conflicte obert va durar 44 dies, i va tenir un clar protagonista: els drons. Diversos analistes coincideixen en assenyalar la utilització generalitzada de sistemes aeris no tripulats com l'element decisiu per a la victòria de l'Azerbaidjan, que va demostrar una superioritat militar tecnològica molt allunyada dels mitjans convencionals en mans de l'exèrcit armeni. Aquest conflicte seria l'exemple de com seran les guerres del futur.

Les forces àzeris s'han dotat durant els últims anys d'un gran nombre de drons, principalment de fabricació israeliana –anteriorment, també de Turquia–, tant de reconeixement com també drons suïcides. "La de l'Azerbaidjan ha estat la primera intervenció militar 100% amb drons armats dotats amb intel·ligència artificial. Per primer cop es van utilitzar a gran escala", destaca Tica Font, experta en seguretat i defensa del Centre Delàs d'Estudis per a la Pau.

Els avions no tripulats no són una novetat, s'han fet servir en zones com l'Afganistan i l'Iraq, però sempre en intervencions puntuals i "quirúrgiques", per exemple contra terroristes. En canvi, a Nagorno-Karabakh els drons van prendre un rol central com a substituts dels mitjans bèl·lics convencionals, com els tancs i la infanteria. "En el llenguatge d'entitats socials els anomenem robots assassins, perquè tenen la capacitat de matar de forma autònoma, tot i que ara encara hi ha intervenció humana", explica Font. "És una manera de fer guerres low cost: tenen un cost molt inferior en vides humanes –de militars, no pas de civils– i, a més, un dron és molt més econòmic que un avió de combat", afegeix.

Guerres híbrides, actors difusos

La guerra de Nagorno-Karabakh és el clar exemple de l'aplicació de les noves tecnologies a la guerra convencional. La tendència, però, és que els conflictes es lliurin cada cop d'una forma menys convencional. El concepte que habitualment s'utilitza per denominar les noves maneres d'atacar l'enemic és el de "guerres híbrides". Pol Bargués, investigador del Cidob, destaca que, a diferència dels conflictes tradicionals del segle passat, s'utilitzen tàctiques molt diverses: l'ús de la migració –com es va veure recentment a Bielorússia o com ha fet el Marroc amb Espanya–, els atacs econòmics, la desinformació i els ciberatacs, entre d'altres.

"Es tracta de fer la guerra sense els explosius convencionals, sinó amb una nova arma, les ciberarmes", puntualitza Font sobre aquest últim grup, on destaca el ciberespionatge i la manipulació a les xarxes socials, per exemple a base de "fomentar grups subversius per anar qüestionant els valors democràtics i anar situant la població a favor de sistemes més autocràtics".

A més, els atacants són, sovint, més difícils d'identificar: "No està clar qui hi ha darrere –diu Bargués–. Per exemple, en un atac cibernètic, s'assenyala Rússia. Però, qui? El Kremlin, una organització criminal? En les guerres tradicionals era fàcil de saber perquè era clar de qui eren els tancs o qui havia fet la declaració de guerra".

Font posa l'exemple d'un atac informàtic el 2007 a Síria que va bloquejar els sistemes antiaeris, suposadament per part d'Israel. "Però Síria només va poder veure'n el resultat, no qui l'havia atacat", indica. I un altre exemple: el 2012, un virus va destruir el sistema informàtic d'una central nuclear iraquiana, que va haver de parar la seva activitat durant dos anys a causa de l'atac. "Es va dir que la procedència venia d'Israel i els Estats Units, però aquests països mai van admetre'n l'autoria".

Atacs indirectes

Així doncs, Bargués té clar que s'avança cap a "conflictes més indirectes", que pretenen desestabilitzar, crear por entre la població, deslegitimar els governs. Assegura que això és, justament, el que busca Rússia amb la demostració de força a la frontera ucraïnesa: "Només portant tropes a la frontera crea un malestar terrible i provoca desavinences dins de la Unió Europea i l'OTAN". "És una manera barata de fer mal a l'enemic", afegeix.

A part del baix cost, Tica Font introdueix un altre element que explica la transició cap a guerres més indirectes: el suport popular. "Almenys a la Unió Europea, la població no donaria suport a intervencions militars en forma de guerra convencional. En canvi, de l'altra manera, la població no està tan preparada per identificar-ho com a atac i no reaccionarà de la mateixa manera", argumenta.

Nous escenaris

Una altra pregunta és on es lliuraran les guerres del futur. "Hi ha un gran litigi mundial: qui és el propietari dels recursos naturals", resumeix Font. Bargués hi coincideix: "S'estan esgotant els recursos i vivim en un món que ha de fer moltes transicions, com la digital i l'ecològica. Això provocarà canvis estratègics i generarà nous focus de conflicte". Indica, per exemple, l'Àrtic, on el desgel provocat per l'escalfament global permet obrir noves rutes marítimes i facilita l'accés a recursos naturals molt preuats.

L'investigador del Cidob també destaca que una de les característiques de les guerres del futur és que estaran "menys dominades per Occident" i més per actors com la Xina i Rússia. "Des del final de la Guerra Freda, Rússia havia quedat adormida, sense força, però els últims anys s'ha recuperat, mentre que Occident ha perdut força. Rússia aprofita per posar un peu a les relacions internacionals i expandir la seva àrea d'influència". Bargués ressalta que això també es tradueix en els processos de pau: "Rússia està intervenint cada cop més en els processos de resolució dels conflictes, com s'ha vist al Khazakhstan o a Síria". "Fins ara, Occident era qui feia la pau liberal, qui ajudava a la transició democràtica dels països en conflicte, encara que fos per interessos econòmics, però això està canviant, i Rússia ho aprofita per guanyar aliats", conclou.

Tica Font, però, considera que "la batalla mundial és a l'est asiàtic" i que la gran disputa global dels pròxims anys serà determinar qui és la potència mundial en l'àmbit econòmic, tecnològic i militar. "De moment, els Estats Units dominen en tots tres àmbits, però la Xina hi va al darrere. Els Estats Units li han de fer la guerra a la Xina, i ho faran de manera no convencional", assegura.