Les onades de calor d'aquest estiu han deixat almenys 24.000 morts

BarcelonaLa sequera d'aquest estiu a l'oest d'Europa ha estat la pitjor en 500 anys, segons l'observatori Copernicus de la UE. Però l'anomalia va molt més lluny, perquè aquest estiu una sequera històrica ha colpejat tres continents al mateix temps: Europa, Amèrica i Àsia. Tot l'hemisferi nord que hi ha per sobre de les zones tropicals ha patit unes temperatures excepcionalment altes que han assecat la terra fins a nivells inèdits. I malgrat que per a molts estava clara des del principi la vinculació amb la crisi climàtica, fins a aquest dimecres no n'hem tingut constància científica.

"El canvi climàtic fa que esdeveniments com aquest siguin 20 cops més probables", ha explicat en roda de premsa Dominik L. Schumacher, investigador de l'Institut de Ciència Climàtica i Atmosfèrica de Zuric, i un dels autors de l'estudi que atribueix científicament la sequera d'aquest estiu a l'hemisferi nord a l'emergència climàtica.

Segons aquest estudi, si el món no s'hagués escalfat ja 1,2 ºC respecte a l'era preindustrial (per culpa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades per l'home) una sequera com aquesta s'hauria produït només un cop cada 400 anys, però ara ho fa un cop cada 20 anys. És a dir, que és 20 cops més probable que quan no hi havia escalfament global. En el cas concret d'Europa, l'estudi conclou que "una sequera així es pot donar ara cada 60 o 80 anys, és a dir, que és entre tres i quatre cops més probable que abans", explicava Sonia I. Seneviratne, del mateix institut.

L'informe ha estat impulsat per l'organització científica World Weather Attribution (WWA), que des del 2015 estudia els fenòmens meteorològics extrems que es produeixen al món per tractar de discernir científicament, un per un, si es poden atribuir o no al canvi climàtic. La WWA ja va concloure al juliol que l'onada de calor que va deixar temperatures de 40 ºC a Londres aquell mes "haurien estat estadísticament impossibles" si no haguéssim escalfat l'atmosfera cremant combustibles fòssils.

I aquestes temperatures extremadament altes, conseqüència clara de l'emergència climàtica, són la causa principal de la sequera extrema que ha patit l'hemisferi nord "en el primer metre de terra, la zona de les arrels de les plantes", més que no pas l'escassetat de pluges, explicava Schumacher. A Europa, el d'aquest 2022 ha estat l'estiu més calorós registrat fins ara. Però també la Xina ha patit l'onada de calor més severa de la qual es té constància científica. Una calor que va deixar sense aigua zones clau del país, com la de les centrals hidroelèctriques del sud-oest. I Califòrnia, als EUA, encadena ja tres anys de sequera intensa.

En total, es calcula que les onades de calor d'aquest estiu han matat 24.000 persones a tot l'hemisferi nord, segons dades facilitades també per WWA. Tot i que gairebé cap d'aquestes morts queda registrada en els certificats de defunció com una conseqüència de l'onada de calor, ja que són sovint atribuïdes a l'edat avançada o un atac de cor, els científics fan un càlcul estadístic de "l'excés de mortalitat". "I els 24.000 són probablement una subestimació, perquè només per al mes de juliol, l'Eurostat va reportar un excés de mortalitat de 53.000 persones a tota la UE", apuntava Maarten van Aalst, del Centre Climàtic de la Creu Roja, organització que forma part també de la WWA.

Països rics i vulnerables

"En la majoria de països de l'hemisferi nord ja veiem la petjada del canvi climàtic i els impactes són cada cop més clars", fins i tot "en països rics que abans no es consideraven tan vulnerables a aquesta crisi", diu Van Aalst. La sequera "va reduir l'energia hidroelèctrica a tot Europa, però també va afectar la producció d'energia nuclear, que necessita aigua per als sistemes de refrigeració", explica l'expert. Els rius baixaven gairebé secs en un moment en què "el continent necessitava més energia hidroelèctrica que mai, tant per fer front a l'augment de la demanda elèctrica per l'onada de calor com per la pujada de preus de l'energia a conseqüència de la guerra d'Ucraïna". El sector agrícola, a més, ha patit l'efecte combinat de la sequera i l'augment de preus dels fertilitzants.

Van Aalst fa una crida especialment als governs europeus perquè, a més de retallar emissions, prenguin immediatament mesures d'adaptació i "resiliència" davant l'emergència climàtica. Unes mesures que han de servir per preparar els països i les seves infraestructures "per a futures sequeres i al mateix temps per a futures inundacions", ja que "concentrar-se només en una de les dues coses pot deixar el país molt vulnerable a l'altra". Tenir les reserves d'aigua al màxim per prevenir sequeres pot acabar en un desbordament fatal si arriba una tempesta de pluja extrema, per exemple.