La sequera que viu Zimbàbue mata de gana 55 elefants d'un parc nacional
El país pateix la pitjor falta de pluja dels últims anys i es vincula amb el canvi climàtic
BarcelonaA l'oest de Zimbàbue, a tocar de la frontera amb Botswana, hi ha el Parc Nacional de Hwange. És el més gran d'aquest país africà i, des de la seva creació el 1922, l'elefant ha sigut un dels animals emblemàtics de la reserva. En els últims dos mesos, però, almenys 55 d'aquests elefants han mort de gana i de set a causa de la sequera que castiga el país, la més greu en els últims anys.
"El problema és real, la situació és greu", advertia el portaveu de l'Autoritat de Gestió de Parcs Naturals i Vida Silvestre, Tinashe Farawo. I no és per menys: la falta de pluges fa que molts animals, no només els elefants, tinguin serioses dificultats per trobar aigua i menjar.
El problema també afecta les comunitats pròximes. Principalment perquè la població també s'està veient afectada per aquest episodi de sequera, que ataca durament els cultius. Sense aigua no hi ha collites, i sense collites no hi ha menjar.
A més, s'hi suma un obstacle més: els animals es veuen obligats a desplaçar-se del parc nacional per buscar menjar, fet que provoca que destrueixin cultius –i fins i tot matin persones, com en el cas dels lleons– al seu pas. "A mesura que els animals s'allunyen del parc passen aquestes coses", afegia Farawo, que assegurava que només des del gener almenys 20 persones ja han mort en aquestes circumstàncies.
I el futur no és gaire esperançador. Malgrat que els episodis de sequera han estat recurrents a Zimbàbue –igual que en molts altres països africans–, el canvi climàtic intensifica aquest fenomen. En els últims anys, diverses organitzacions internacionals, com el Programa Mundial d'Aliments, han advertit que, a causa de l'escalfament global, les sequeres són cada cop més dures i més llargues i que les pluges, quan arriben, són erràtiques i insuficients.
Prova d'això és que, segons les Nacions Unides, més de cinc milions d'habitants de Zimbàbue de comunitats rurals, pràcticament un terç de la població total, estan ara mateix en risc d'escassetat d'aliments abans de la pròxima collita del 2020.
L'amenaça de perdre l'hàbitat
"L'amenaça més gran per als nostres animals ara és la pèrdua d'hàbitat", explicava el mateix Farawo. Ras i curt, superfícies que abans eren aptes per a la vida d'aquests animals, ara ja no ho són i, com a conseqüència, cada cop hi ha més pressió i competència sobre aquelles àrees que encara són habitables.
Aquest motiu fa que agafi força un polèmic debat al país. Aquest any Botswana, que també té una gran població d'elefants com Zimbàbue, ha aixecat la prohibició de caçar aquests mamífers, que històricament han estat blanc de caçadors furtius i de màfies que els mataven per traficar amb el seu marfil. El govern de Botswana defensa que la mesura ajudarà a reduir el conflicte entre humans i animals, una decisió que va desencadenar una onada de polèmica que va creuar fronteres.
Ara Zimbàbue ha posat sobre la taula aquesta alternativa. En concret, es plantegen permetre la caça controlada i exportar animals per alleujar la pressió sobre l'hàbitat i recaptar diners per a la conservació.
"No queda res perquè mengin"
"No queda res perquè mengin els animals, és increïble", explicava a l'agència de notícies Efe Dave McFarland, operador de safaris i coordinador del pla d'emergència que s'ha instaurat al país.
Només en les últimes dues setmanes, segons aquest expert, quatre cries d'elefant van perdre la vida per la falta d'aliment i aigua.
