La sequera fa aflorar cadàvers en un llac de Las Vegas
La crisi climàtica fa baixar el nivell d'aigua i revifa les intrigues dels crims de les màfies
WashingtonLa premissa inicial podria ser el fil conductor de qualsevol podcast de true crime o, si el lloc fos Catalunya, seria candidata més que probable per ser la trama d'un capítol de Crims: a principis de maig, una parella va amb la seva barca pel llac Mead, molt a prop de Las Vegas, quan senten uns crits d'una dona. S'hi acosten i troben, encallat en una costa enfangada, un bidó de metall, rovellat, desfet, i amb un cadàver a dins: ossos en descomposició i les restes d'una camisa i un cinturó. Una setmana després, una parella de germanes que feia surf de rem en una àrea d'esbarjo del llac, a pocs quilòmetres de la primera troballa, avisa d'un altre cadàver. I la policia dona per fet que no seran els últims avisos de cossos en descomposició que rebran d'ara endavant.
A banda del misteri i la sorpresa, una cosa és ben certa: cap d'aquests fets hauria estat possible sense tenir en compte l'efecte del canvi climàtic a l'oest dels Estats Units, que viu en una sequera permanent en una regió ja de per si desèrtica, i que ha vist que les autoritats ja comencen a parlar de megasequera per fer referència a l'escassetat de recursos hídrics. "És un cas ben estrany en el sentit que, si el llac no hagués retrocedit, mai hauríem descobert els cossos", ha confessat Ray Spencer, tinent de la policia de Las Vegas.
La presa Hoover, construïda al costat del llac Mead a la dècada dels anys 1930, va deixar sota l'aigua el poble de St. Thomas. Ara mateix, les reserves del llac estan en el mínim històric: només té el 30% del nivell considerat màxim, i en l'últim any l'alçada del llac ha baixat més de set metres. Científics de la Universitat de Califòrnia van presentar al febrer un estudi que confirmava que l'acció de l'home en l'escalfament global és el culpable principal de les sequeres extremes a la regió, més provocades per l'augment de temperatures que per la manca de pluges.
"Esperem que hi apareguin artefactes que siguin de fa cent o mil anys", ha dit Dave Alberg, responsable del manteniment de l'àrea d'esbarjo del llac Mead. "En els noranta anys d'història del llac hi ha hagut alguns accidents d'avió; a més, és una àrea que durant milers d'anys ha estat habitada per indígenes que han anomenat aquesta zona la seva llar", ha recordat. No obstant això, el que més passió desperta és la possibilitat de descobrir-hi més cossos. "Moltes víctimes seran persones que s'hi van ofegar", ha explicat Geoff Schumacher, vicepresident del Museu de la Màfia a Las Vegas, "però un bidó (com el de la primera troballa) és distintiu de la màfia. Ficaven un cos en un bidó, i moltes vegades el llançaven a l'aigua", ha afegit.
Mort per tret de bala
En el segon cos descobert aquest maig els investigadors no hi han trobat proves d'activitat criminal, però no es pot dir el mateix del primer. Segons les primeres pistes, es tracta d'una persona morta per un tret de bala als voltants dels 1970 o 1980 –estimació que han fet per la roba i el calçat, que fins i tot han insinuat que es van comprar a una cadena de supermercats famosa a tot el país–, quan aquella zona que ara és una platja estava molts metres sota l'aigua. "Creiem que es tracta d'un homicidi", ha confessat el tinent Spencer.
En la primera setmana la policia ha rebut desenes de pistes per intentar identificar les víctimes. El podcast The Problem Solver, conduït per dos expolicies, ha ofert recompenses de 5.000 dòlars a aquells submarinistes que descobreixin més bidons amb cossos al llac Mead, i ja hi ha candidats de tot el país, encara que sigui una pràctica il·legal. Es calcula que pot haver-hi centenars de bidons, alguns deixats allà des de la construcció de la presa Hoover.
El que més ha suscitat l'interès de la població local és que, encaixant les peces, tot fa relacionar el primer cadàver, el mort per un tret de bala, amb la màfia que dominava Las Vegas durant aquella època. "No ho podem descartar", diuen des de la policia de la ciutat. Això ha fet créixer les històries de capos dels casinos i dels assassinats d'aquella època. No ha ajudat a rebaixar el nivell d'excitació dels fanàtics dels crims del passat que l'exalcalde Oscar Goodman, una de les figures més polèmiques i alhora revolucionàries i fonamentals per a la conversió de Las Vegas en el fenomen de llum, colors, joc i perdició que es ven i vol ser actualment, digués arran de les troballes de cossos al llac Mead que "no és un mal lloc per llançar-hi un cos".
I Goodman, en aquest sentit, sap de què parla: va liderar la ciutat després de fer-se famós com a advocat criminalista, defensor de personatges infames del món de la màfia dels 1970 i els 1980, tant de Las Vegas com d'altres ciutats com Chicago. Sense afegir-hi més detalls, ha explicat que sap de bona font que molts dels seus antics clients estaven molt interessats en el "control climàtic", argot mafiós per explicar que era preferible llançar els cadàvers al llac amb pes perquè s'enfonsessin que no enterrar-los a qualsevol lloc.
