Una sentència "rara": les absolucions més sonades als EU abans del cas Floyd
Només set policies han estat condemnats per assassinat des del 2005, d'un total de 140 casos judicials oberts
Fins que el jutge no va llegir el veredicte dictat pel jurat, ningú donava per fet que el policia Derek Chauvin acabaria a la presó. Ni tan sols la gravació en què es veu com l'agent manté pressionat el coll de George Floyd durant prop de deu minuts, fins que expira l'últim alè, tampoc no era garantia de res. Tenint en compte els precedents, de fet, un veredicte condemnatori és molt més estrany que no una possible absolució. Comentaristes, activistes i el mateix president dels Estats Units, Joe Biden, admetien que una condemna com aquesta era "rara" i que s'havien hagut de donar circumstàncies molt excepcionals, inclòs el vídeo viral de 9 minuts i el moviment de protesta pels drets civils més gran en moltes dècades, per poder aconseguir finalment un veredicte de culpabilitat per assassinat.
L'expectació mediàtica del cas Floyd no és pas nova, però sí el resultat. Abans hi ha altres casos en què, tot i la indignació popular, els acusats han aconseguit evitar la condemna o fins i tot el mateix judici. Segons el recompte que fa el criminòleg Philip Stinson de la Bowling Green State University a Ohio, la policia nord-americana mata a trets cada any unes mil persones. Però des del 2005, només 140 agents han estat acusats i processats per alguna d'aquestes morts, i d'aquests només set han estat condemnats per assassinat, com Chauvin. Dels 97 casos que ja s'han resolt, més de la meitat van ser desestimats pel jutge o bé van acabar en absolució, i en els 44 que sí que van acabar amb condemna la majoria va ser per càrrecs menors.
Des de l'històric cas d'Emmet Till, el nen de 14 anys que l'any 1955 va ser torturat fins a morir per haver xiulat suposadament a una noia blanca, hi ha hagut molts casos que han arribat a les portades dels diaris dins i fora dels Estats Units, però no han aconseguit el que ha aconseguit el de George Floyd. La mare d'Emmet Till va decidir deixar el taut obert durant el funeral del seu fill perquè tothom pogués veure com l'havien deixat els seus assassins, unes imatges que també van donar la volta al món, però els dos acusats van ser absolts. Des de llavors, casos més recents han acabat de la mateixa manera.
Michael Brown: sis trets contra un noi desarmat, però cap imputació
El cas de Michael Brown marca una altra fita de la lluita racial nord-americana. L'assassinat d'aquest noi de 18 anys a mans d'un policia blanc, Darren Wilson, que li va disparar sis trets, dos dels quals al cap, malgrat que tenia les mans enlaire en senyal de rendició, va desencadenar una protesta massiva a Ferguson, la ciutat de Missouri on es van produir els fets, que va acabar amb importants aldarulls i enfrontaments amb la policia i la Guàrdia Nacional. Va ser l'espurna que va engendrar el moviment Black Lives Matter, que després de la mort de George Floyd ha tornat a agafar les regnes de la indignació pel racisme policial als EUA.
L'assassinat de Brown va tenir lloc el 9 d'agost del 2014 i uns tres mesos després, el novembre d'aquell any, es feia públic que un jurat havia decidit no imputar cap càrrec al policia acusat, que simplement va renunciar al càrrec uns dies més tard. En les protestes massives que van seguir aquella decisió, els càntics dels manifestants reproduïen les últimes paraules de Brown (que segons els testimonis va dir "no dispareu") amb una expressió que es va convertir en un dels molts lemes que ha anat adoptant la protesta racial: "Mans enlaire, no dispareu".
Eric Garner: "No puc respirar"
Eric Garner va repetir onze vegades "no puc respirar" mentre el policia Daniel Pantaleo l’intentava immobilitzar amb una clau d’estrangulació prohibida per la policia de Nova York, però no il·legal. Unes paraules que també han inspirat infinitat de protestes des de llavors i que han donat la volta al món, com el vídeo viral de la seva detenció als carrers de Nova York el 17 de juliol del 2014, només un mes abans de la mort de Michael Brown. Garner era un home corpulent de 43 anys que tenia asma i el detenien per vendre tabac il·legalment al carrer.
Però ni el vídeo viral dels fets ni les protestes massives posteriors van aconseguir el miracle, i el desembre d'aquell any un gran jurat de Nova York va decidir també, com en el cas de Brown, no presentar càrrecs contra el policia. Les protestes es van escampar per diverses ciutats dels Estats Units al crit de "no puc respirar", però res no va canviar.
Tamir Rice: el nen de 12 anys amb una pistola de joguina
En el cas de Tamir Rice també hi va haver un vídeo, que mostrava com el policia Timothy Loehmann disparava contra el nen només uns segons després d'arribar fins on era, sense fer-li cap pregunta. En Tamir tenia 12 anys i era al carrer, a Cleveland (Ohio), amb una pistola de mentida a la mà. Algun veí va trucar a la policia per alertar que un noi negre es passejava pel barri apuntant a la gent amb una arma.
Tampoc es va processar el policia, que tres anys més tard va ser acomiadat per haver mentit en la seva sol·licitud d'entrada al cos: va ocultar que havia estat declarat mentalment inestable en una feina anterior. El desembre del 2020, el departament de Justícia va tancar definitivament la investigació del cas dient que no hi havia prou proves per presentar càrrecs.
Philando Castile: una mort retransmesa per Facebook
El cas de Philando Castile també va ser molt sonat, sobretot perquè la seva nòvia ho va gravar tot i ho va retransmetre en directe a través de Facebook. L'home, de 32 anys, va rebre set trets d'un policia que l'havia parat per una infracció de trànsit i sense moure's ni tan sols del seient del pilot. Un cas que va sacsejar també Minnesota, perquè va tenir lloc a Falcon Heights. L'agent, Jerónimo Yánez, es va espantar perquè Castile portava una arma de foc amb llicència a la guantera.
El veredicte, de l'any 2017, el va declarar "no culpable" del càrrec que se li imputava, homicidi en segon grau. Era el primer cop que un policia s'enfrontava a càrrecs criminals per la mort d'un afroamericà a Minnesota, però va acabar amb absolució.