BarcelonaEyad al-Gharib, excoronel dels serveis d'intel·ligència del govern sirià de Baixar al-Assad, ha estat declarat culpable com a còmplice de crims contra la humanitat comesos a la guerra de Síria. És el veredicte històric que ha emès aquest dimecres un tribunal de la ciutat alemanya de Coblença, en la primera sentència condemnatòria pels crims de la dictadura siriana. Al-Gharib, de 44 anys, ha estat condemnat a quatre anys i mig de presó per haver ajudat a detenir almenys trenta manifestants durant la revolució del 2011, per portar-los al centre de detenció d'Al-Khatib, a Damasc, conegut com la branca 251, i per haver participat així en el sistema de "tortures a escala industrial", diu la sentència, del règim d'Al-Assad. Deu anys després de la revolució que va degenerar en la guerra més atroç del segle, és una victòria moral en la lluita contra la impunitat de la dictadura siriana.
Al-Gharib, que en la lectura del veredicte es tapava la cara amb un dossier, ha estat condemnat per la seva participació en la repressió de les protestes contra el règim que van esclatar el 2011, aviat farà deu anys, a la ciutat de Douma, al sud del país. Els jutges l'han trobat culpable d'haver detingut manifestants i haver-los portat al centre de detenció del barri d'Al-Khatib, on eren torturats. El condemnat, però, és només l'assistent de l'altre principal acusat en aquest cas, l’oficial dels serveis d’intel·ligència Anwar Raslan, que està acusat de 58 assassinats i d’haver torturat 4.000 presoners polítics entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012. Se l'acusa de crims contra la humanitat i també de violacions amb l'agreujant d'assalt sexual. El seu veredicte s'ha de fer públic a l'octubre.
“La decisió és històrica perquè condemna tot el sistema criminal del règim sirià. Al-Gharib és un home, però formava part d'una màquina organitzada amb ordres d'arrestar civils pacífics, fer-los desaparèixer, torturar-los, matar-los i amagar-ne els cossos en fosses comunes", ha dit aquest dimecres Anwar al-Bunni, un dels testimonis clau de la Fiscalia com a víctima de les detencions i tortures en aquesta presó, que està exiliat també a Alemanya, on va reconèixer Raslan com el seu torturador i va ajudar a desemmascarar-lo.
Entrevista a Mariam al-Hallak, mare d'un desaparegut a Síria
Després de mesos buscant-lo, Mariam al-Hallak va saber que el seu fill petit, Ayham Ghazul, estudiant d’odontologia a la Universitat de Damasc, va ser assassinat sota tortura en un centre de detenció el 2012. Explica a l'ARA la seva reacció a la sentència.
Què ha sentit en conèixer la sentència de Coblença?
No em preocupava tant la sentència com la condemna dels delictes comesos i el reconeixement que Al-Khatib és un criminal. És el primer reconeixement i la primera condemna contra una persona que treballava dins del règim criminal.
¿Quatre anys i mig són prou pels delictes que se li imputen?
Esclar que no, però no estava en un lloc de comandament. Haver admès els fets li han reduït la pena. Des que va començar el judici de Coblença hem pensat que la justícia pot progressar. Això ens ha fet confiar que algun dia la justícia seguirà el seu curs i que els que han torturat i assassinat els nostres joves en seran responsables.
¿Confia que un dia hi haurà justícia per les víctimes del règim d'Al-Assad?
N'estic segura, perquè, per molt que duri, el règim acabarà marxant, s’aconseguirà justícia a la transició i tots els criminals de Síria seran jutjats.
Mazen Darwish, supervivent de les tortures i un dels advocats impulsors del procés, ha explicat que "és un pas més en el camí cap a la justícia i demostra que la lluita de les víctimes pels seus drets és l’única garantia de justícia". Darwish forma part del grup de defensors dels drets humans a Síria que han trobat a Alemanya un refugi on continuar denunciant el règim de Damasc. Per a aquests lletrats i activistes, que també han passat per les presons de Síria, el judici de Coblença no es tracta d'una revenja personal, sinó que ha de servir per cridar l'atenció sobre el que ha passat a Síria, ara que Al-Assad ha aconseguit imposar-se en la guerra gràcies al suport dels seus aliats, Rússia i l'Iran, i al silenci dels Estats Units i la UE, que han prioritzat l'estabilitat al Pròxim Orient davant del respecte al dret internacional a Síria, on el règim d'Al-Assad ha creuat totes les línies vermelles, amb un rècord d'atrocitats contra la població civil que va des dels atacs amb armes químiques i barrils de dinamita fins al bombardeig sistemàtic d'hospitals o l'ús de la fam i les violacions com a armes de guerra.
Que no es tracta d'una revenja ho demostrava Sidra Ali Shihabi a la porta del tribunal amb una pancarta on es llegia que el judici és un primer pas, però que a Síria encara hi ha 130.000 detinguts, entre ells el seu pare. La noia fins i tot va tenir paraules de comprensió cap al fill del condemnat en un post a Facebook.
Camuflat durant anys
Raslan havia aconseguit arribar a Alemanya com a refugiat. L'exoficial dels serveis d'intel·ligència i el seu assistent van ser detinguts el 2019 després d'una investigació que, curiosament, s'havia iniciat quan el mateix Raslan havia acudit a una comissaria de Berlín per denunciar que el perseguien. El judici va començar l'abril del 2020 en aplicació del principi de justícia universal vigent al sistema alemany.
Pel tribunal han passat nombrosos oficials penedits del règim, molts sota condició d'anonimat per por de represàlies contra les seves famílies, que continuen a Síria. Un dels més excepcionals va ser el d'un enterramorts que va descriure els enterraments de milers de víctimes de les tortures en fosses comunes als cementiris de Najha i Al-Qutayfah, a la perifèria de Damasc.
El judici de Coblença també ha estat la primera ocasió en què s'han utilitzat com a proves les fotografies de Cèsar, el pseudònim del fotògraf del règim que va desertar amb 50.000 imatges que havia pres de morts sota tortura als centres de detenció i que la mateixa dictadura feia servir per documentar el funcionament dels centres de detenció i per atemorir les famílies.