S'ajorna la sentència per l'assassinat de l'ex primer ministre libanès Rafiq Hariri
El mandatari va ser víctima d'un atemptat al centre de Beirut el febrer del 2005
BarcelonaAmb tota la ciutat de Beirut i part del Líban encara en estat de xoc, el Tribunal Especial per al Líban (TEL) ha anunciat aquest dimecres que ajorna la data en què estava previst que dictés sentència sobre el judici per l'atemptat que el 2005 va acabar amb la vida de l'ex primer ministre Rafiq Hariri. La sentència, que estava prevista per aquest divendres, s'ajorna fins al 18 d'agost, en senyal de respecte a les víctimes de la brutal explosió al port de Beirut que dimarts va sacsejar, literalment i en sentit metafòric, la capital libanesa.
En un comunicat, el tribunal ha volgut expressar la seva "solidaritat" amb la població "en aquests temps tan difícils" i ha assegurat que està "profundament trist i commocionat pels tràgics esdeveniments". I no és estrany: a banda dels immensos danys materials provocats per la deflagració, a hores d'ara hi ha més d'un centenar de morts, com a mínim 4.000 ferits, més d'un centenar de persones desaparegudes i unes 300.000 que han perdut l'habitatge.
I, malgrat l'estat d'excepcionalitat que envolta ara mateix la ciutat, aquest no és un anunci qualsevol. Els libanesos porten més d'una dècada esperant el veredicte d'un judici que ha reobert velles ferides al Líban. Al país mediterrani gairebé tothom recorda el 14 de febrer del 2005, quan un camió carregat amb 3.000 quilos d'explosius va esclatar just quan la caravana del mandatari sunnita Rafiq Hariri passava pel costat de l'hotel Saint Georges de Beirut. Hi van morir 21 persones més i el cràter que va provocar va fer desaparèixer l'avinguda.
Un atac meticulós
Un atac meticulósD'acord amb documents de la Fiscalia i els informes dels investigadors, l'atac del 14 febrer del 2005 sobre Hariri va ser meticulosament planejat i devastador. La bomba va ser detonada per un terrorista suïcida encara sense identificar.
I la mort del multimilionari primer ministre va aprofundir la fractura entre els sectors musulmans sunnites de Hariri i la comunitat xiïta lleial a Hezbol·lah, aliat estratègic de Damasc. Un milió de persones, una quarta part de la població del Líban, van sortir al carrer a Beirut per protestar contra l'assassinat. La pressió sobre el règim sirià, al qual les primeres investigacions de l'ONU van implicar en l'assassinat, va portar a retirar les tropes del seu veí més petit i va posar fi a una presència militar que va durar 29 anys.
Escalada de tensió
Des del 2014, el tribunal, amb seu a la Haia i creat pel Líban i les Nacions Unides, està jutjant quatre membres del grup libanès xiïta Hezbol·lah –Salim Jamil Ayyash, Hassan Habib Merhi, Assad Hassan Sabra i Hussein Hassan Oneissi– com a suposats responsables de l'atemptat. Hezbol·lah, en canvi, ha negat rotundament la seva participació i ha acusat diverses vegades el tribunal d'estar "polititzat".
Fa temps que es creu que la sentència –sigui quina sigui– pot suposar una escalada de tensió al país, especialment si Hezbol·lah decidís no entregar els acusats en cas que siguin declarats culpables. Malgrat això, tant Hezbol·lah com Saad Hariri, fill de la víctima i primer ministre libanès fins al gener passat, han admès que volen evitar aquesta escalada de tensió després del veredicte.
Però la possibilitat que els acusats no siguin entregats no és forassenyada: Oneissi, Sabra, Merhi i Ayyash continuen en parador desconegut per a jutges i fiscals, i no han participat en el judici ni tampoc s'han posat en contacte amb els advocats d'ofici que els representen.