Milions de sensepapers posen la seva esperança en la Casa Blanca de Biden

WashingtonHa passat de resar perquè Donald Trump “s’obri al món i als immigrants” a “pregar per les persones que s’estan oposant” a les decisions de la Casa Blanca de Joe Biden. Rosa Gutiérrez, una salvadorenya de 42 anys que va arribar als Estats Units el 2005 i no té papers, s’aferra a la seva fe cristiana per mantenir l’esperança d’un futur en terra nord-americà per a ella i els seus tres fills. “Confio en Déu que sota aquesta administració s’aprovarà la reforma migratòria”, comparteix per telèfon amb l’ARA. L’esperança de la Rosa és la d’uns onze milions d’indocumentats que resideixen al país. 

De la retòrica antiimmigració de Trump a l’empatia de Biden. El demòcrata s’ha compromès a presentar al Congrés una reforma migratòria que obri el camí cap a l’obtenció de la ciutadania per a aquests milions de sensepapers que contribueixen a l’economia nord-americana però viuen a l’ombra. També per als prop de 800.000 joves coneguts com a dreamers, que van arribar al país de manera irregular quan eren menors d’edat i que estan protegits de la deportació pel programa DACA. Però la reforma necessita un consens bipartidista al Capitoli que pocs veuen a l’horitzó. Jasmin Tohidi, advocada de la salvadorenya, aconsella “no emocionar-se massa”. El fiasco amb Barack Obama encara és recent.

Desfent el llegat de Trump

Joe Biden no ho tindrà fàcil per complir les seves promeses més audaces. La necessitat de sintonitzar amb el Congrés l’eximeix de certa responsabilitat, però les expectatives són altes entre els immigrants i les organitzacions que els assisteixen. En els seus primers dies al capdavant del país, el demòcrata ha signat diverses ordres executives que busquen desfer part del llegat de Trump. Per exemple, aquest dimarts a la nit Biden n’ha firmat una per crear un equip de treball responsable de reunificar les famílies que encara continuen separades com a conseqüència de la política de “tolerància zero” del republicà. S’estima que com a mínim falten per localitzar els pares d’uns 600 menors dels 5.500 afectats.

La Casa Blanca recepta paciència. “La situació a la frontera no es transformarà de la nit al dia”, admet en un comunicat. A les portes dels Estats Units es concentren unes 70.000 persones que esperen, en alguns casos des de ja fa dos anys, que es resolgui la seva petició d’asil. L’administració Trump va acordar amb Mèxic que els sol·licitants romandrien al país veí mentre duri la revisió del seu cas, un acord que ha creat camps de refugiats a tocar de la frontera en condicions deplorables. Biden ha ordenat una revisió de la mesura, però no l’ha cancel·lat. No es retornarà a Mèxic els nous peticionaris, però els que ja s’hi esperen no es mouran, ara per ara.

En una altra de les ordres firmades, la Casa Blanca ordena una revisió de les polítiques d’asil, limitades pràcticament fins a la seva extinció per l’anterior mandatari. Joe Biden té un objectiu triple: intentar alleujar els problemes als països d’origen, col·laborar amb governs i organitzacions internacionals per reforçar la capacitat d’asil d’altres països i intentar oferir vies legals d’asil als Estats Units per a ciutadans centreamericans. El propòsit, s’explica en un comunicat, és “crear un sistema d’asil humà” i esborrar les accions de Trump que van causar “caos, crueltat i confusió”. Amb tot, el que de moment no s’interromp, amb l’excusa de la pandèmia, és la devolució en calent a Mèxic dels que entrin al país irregularment.

Per a Rosa Gutiérrez, Mèxic és el record d’una de les etapes del penós viatge de dos mesos i onze dies fins a aconseguir creuar el riu. Ens ho va detallar fa un any, quan la vam visitar en una església dels afores de Washington. Aprofitant que els agents d’immigració tenen l'ordre d’evitar actuar en esglésies, hospitals i col·legis, s'hi va protegir d’una imminent deportació. Després de passar-se 22 mesos tancada, la Rosa va poder sortir a l’octubre aprofitant una ordre que, per ara, congela la seva deportació. “M’havia acostumat a l’església i al sortir em vaig posar a plorar”, explica. Està a l’espera que una jutge decideixi si revisa el seu cas o si manté l’expulsió. Mentrestant, passeja amb un grillet electrònic en un turmell.