El Senat aprova la rebaixa d'impostos de Trump, la més gran dels últims 30 anys

WashingtonEl Senat dels EUA ha aprovat aquest dissabte a la matinada la reforma fiscal impulsada pel president Donald Trump, que suposa la baixada d'impostos més gran dels últims 30 anys, però també un augment important del dèficit pressupostari.

La cambra alta ha donat llum verda a la seva versió amb 51 vots a favor, tots de senadors republicans, i 49 en contra. Els líders republicans del Senat hauran de conciliar ara el text aprovat amb els representants del Congrés, que tenen la seva pròpia versió, abans que Trump pugui executar la seva esperada reforma fiscal.

Aquesta seria la baixada d'impostos més gran per als Estats Units des dels anys 80, ja que els republicans volen afegir 1,4 bilions de dòlars durant els pròxims 10 anys al dèficit nacional actual per impulsar el creixement de l'economia. Els mercats nord-americans ja fa mesos que pressionaven perquè Washington promogués una retallada d'impostos, que afavorirà sobretot les empreses.

"Han agafat una mala reforma i l'han fet pitjor", ha declarat el líder de la minoria democràtica al Senat, Chuck Schumer. "Ho han fet, a més, a l'ombra, amb presses, i amb una bateria de canvis d'última hora que no fa sinó posar més diners a les butxaques dels rics i de les corporacions", ha lamentat el senador demòcrata.

Una reforma per als més rics i les empreses

Potser el canvi més destacat és la retallada de l'impost de societats del 35 per cent al 20 per cent, així com l'exempció de la major part dels impostos sobre beneficis recaptats a l'estranger, un dels grans objectius que els grups de pressió han perseguit durant anys.

El grup d'estudis Tax Policy Center, a diferència de l'opinió dels demòcrates, sí que percep que aquesta nova reforma podria comportar una reducció dels impostos per tots els nivells d'ingrés el 2019 i el 2025. Tot i així, reconeix que els més beneficiats seran els nord-americans que més diners guanyen.

Amb aquesta victòria, Trump també aconsegueix modificar parcialment la reforma sanitària del seu predecessor, Barack Obama, una cosa que no va aconseguir al seu moment per les vies tradicionals en una de les seves majors derrotes legislatives. La reforma fiscal elimina una tarifa que pagaven alguns nord-americans sense assegurança mèdica. Els crítics addueixen que aquesta mesura revertirà en un increment generalitzat del cost de les pòlisses.