El Senat aprova el pla d'estímul pel covid de Biden només amb el suport demòcrata
La cambra alta dona una primera victòria pírrica a Biden, en desbloquejar el seu paquet d'1,9 bilions de dòlars
A falta que la Cambra de Representants el ratifiqui la setmana que ve –cosa que la seva presidenta, la demòcrata Nancy Pelosi, ha garantit–, el Senat ha fet aquest dissabte un pas clau per fer realitat el primer gran projecte de llei promogut per la Casa Blanca de Joe Biden. Ha aprovat per 50 vots favorables i 49 en contra un mastodòntic paquet d'ajudes econòmiques per valor de 1,9 bilions de dòlars amb els quals combatre l'impacte de la pandèmia. L'ajustada votació ha estat un avís de les dificultats que enfronten Biden i els demòcrates per aconseguir aprovar a partir d'ara les seves iniciatives més ambicioses. La majoria de projectes de llei requereixen 60 vots a la cambra alta.
"L'ajuda està en camí", ha celebrat el líder demòcrata de la cambra alta Chuck Schumer, abans que es votés un paquet que equival a gairebé una desena part de tota l'economia nord-americana. Segons el líder republicà Mitch McConnell, el Senat "no ha gastat mai 2 bilions de dòlars d'una manera tan descuidada". El principal promotor, el president Joe Biden, ha celebrat la votació i l'ha qualificada d'"un pas més de gegant" per ajudar els nord-americans, que, segons el president, donen suport al projecte de forma majoritària i amb independència de la seva tendència política.
Entre les principals mesures incloses en la llei, la que crida més l'atenció són els xecs de 1.400 dòlars per a milions de nord-americans que ingressen fins a 75.000 dòlars anuals. A partir d'aquesta quantitat, els xecs s'aprimen fins a arribar a zero per als que cobren 80.000 dòlars anuals o més, també en el cas de parelles que sumin 160.000 dòlars.
A més, les ajudes federals a la desocupació s'estendran fins al 6 de setembre. Són 300 dòlars setmanals que se sumen als fons aportats per cada estat per a aquest fi i que quedaran lliures d'impostos en funció dels ingressos del beneficiari. Unes ajudes que, si aquest projecte de llei no hagués tirat endavant, s'haurien esgotat el 14 de març.
Per evitar una onada de desnonaments, 40.000 milions es destinaran a l'ajuda al lloguer i als propietaris amb problemes hipotecaris relacionats amb la pandèmia. A més dels xecs directes, les famílies amb fills de fins a 17 anys es beneficiaran de desgravacions fiscals de fins a 3.600 dòlars anuals per fill, per sobre del màxim de 2.000 que permet la llei actual. Menors als quals la llei pretén fer tornar a l'escola com més aviat millor, amb 130.000 milions de dòlars destinats a la millora de les infraestructures escolars i de 40.000 en el cas de les universitats. També es destinen 46.000 milions a millorar la capacitat de fer tests de covid-19 i 14.000 per a la distribució i administració de la vacuna.
Aquesta setmana, els Estats Units han superat els 2 milions de vacunacions diàries. Una altra de les partides destina 350.000 milions de dòlars a rescatar l'economia de ciutats i estats. Aquest ha sigut un dels aspectes que més han discutit els republicans i que els demòcrates han defensat com una manera d'evitar l'acomiadament de personal essencial com bombers, policia o professors.
Un estudi recent del New York Times va trobar que, contra el que s'esperava, i tot i que les projeccions eren molt negatives en matèria d'ingressos fiscals, el pitjor escenari no s'ha produït. I no és així, en gran mesura, pels diners aprovat en els dos paquets d'ajudes previs, inclosos els xecs directes, que van permetre que els ciutadans poguessin gastar i els estats recaptar.
El tercer paquet d'estímul econòmic aprovat al Senat des de l'inici de la crisi és l'únic sense suport bipartidista, després d'aprovar al març el primer, de 2,2 bilions, per 96 a 0, i el segon al desembre, de 900.000 milions, per 92 a 6. L'absència d'un republicà, per motius familiars, va fer innecessari el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris. La votació final va arribar dissabte al migdia a Washington (mitja tarda, hora catalana) després d'una maratoniana sessió de 27 hores de debat i esmenes, la major part republicanes, que va començar divendres. Dijous, per torpedinar l'inici del debat, un senador republicà va obligar a fer la lectura íntegra de les 628 pàgines del projecte de llei.