De Selma a Ferguson: la lluita racial continua
Obama parla del racisme policial a Missouri i de lleis que restringeixen el vot per dir que la marxa no ha acabat
WashingtonEls Estats Units van commemorar ahir els 50 anys del Diumenge Sagnant a Selma, Alabama, amb la memòria encara fresca de les protestes a Ferguson per la mort d’un jove negre a mans de la policia. Aquests dies els paral·lelismes entre la repressió policial de la marxa de 600 manifestants per protestar contra les restriccions del dret de vot d’aquell 7 març del 1965 i les tensions racials de la ciutat de Missouri de l’estiu passat s’han fet inevitables.
L’aniversari de Selma va arribar dies després de la publicació d’un informe del departament de Justícia que acusa de discriminació racial la policia local de Ferguson, i amb la constatació del primer president afroamericà de la història dels EUA que aquest cas no és un “incident aïllat”. L’arribada d’Obama a la Casa Blanca va suposar per a alguns l’inici d’una societat nord-americana postracial. La realitat dels últims anys, però, ha demostrat que aquest ideal és encara una fita a aconseguir.
El país ha viscut grans canvis des de la fi de la segregació racial. El triomf dels afroamericans en la lluita pels seus drets i llibertats va suposar un augment d’oportunitats per a aquesta minoria. Però els avenços socials i econòmics no han sigut suficients per eradicar la desigualtat racial. Els ciutadans negres continuen tenint més probabilitats que els blancs de viure en la pobresa, de quedar-se sense feina, d’acabar a la presó o de morir abans.
Davant del pont Edmund Pettus de Selma, on la policia va aturar a cops de porra els manifestants pels drets civils, Obama va afirmar que els Estats Units són “un país en continu progrés”. “Si Selma ens ha ensenyat alguna cosa és que la nostra feina no acaba mai”.
El president nord-americà va recordar l’informe de Ferguson però es va negar a acceptar que en els últims 50 anys no ha canviat res.
La policia mata un altre negre
Les recents protestes de Ferguson, Nova York o Cleveland per la mort d’afroamericans a trets de la policia han exposat la discriminació d’alguns cossos de seguretat i, sobretot, una gran frustració dels ciutadans afroamericans amb el sistema policial i judicial del país.
Ahir a la matinada es van tornar a repetir manifestacions contra la violència policial a Madison, Wisconsin, poques hores després que un policia estatal matés un jove negre que presumptament desarmat l’hauria atacat. Un centenar de persones van sortir el carrer cridant les consignes: “Les vides dels negres valen” i “En qui pots confiar? En la policia no”.
Les arrels de Ferguson, de la indignació dels afroamerians per la discriminació policial, són unes polítiques públiques que durant anys no han fet res per impedir una nova segregació no legal però tanmateix existent entre blancs i negres, segons l’expert de l’Institut de Política Econòmica Richard Rothstein. “A les grans ciutats del país s’observen guetos negres amb alts índex de pobresa, desocupació i abandonament escolar, opressió policial i comunitats sense poder”, diu.
Per a Rothstein, la solució de la situació actual de la comunitat afroamericana no es troba només en una reforma policial sinó també en polítiques d’habitatge i d’educació que posin fi a l’actual segregació en barris i escoles.
Dret al vot i racisme policial
En el seu discurs, el president Obama va lamentar les lleis recents que alguns estats han aprovat i que, per als activistes civils, dificulten el vot a les classes baixes i a les minories. Però també va criticar l’abstenció de molts nord-americans. “Quina és l’excusa per no votar? ¿Com malbaratem així un dret pel qual tants van lluitar?”, va afirmar entre els grans aplaudiments dels assistents, entre els quals l’expresident George W. Bush.
Obama també es va referir a Ferguson per recordar que la lluita contra el racisme dels Estats Units no ha acabat.
Dimecres passat el fiscal general del país, el també afroamericà Eric Holder, va presentar una investigació del departament de Justícia que acusa la policia de Ferguson de violar sistemàticament els drets civils dels afroamericans.
Insults racistes contra Obama, detencions sense motius de persones de colir i multes amb l’objectiu d’omplir les arques de la ciutat són algunes de les acusacions. Holder va explicar que els ciutadans afroamericans de Ferguson representen el 67% de la població de la ciutat, però, en canvi, van ser objecte del 85% de les accions policials de trànsit, del 93% dels arrestos i del 88% dels casos en què la policia va utilitzar la força.
La lluita pel dret a vot de Selma va suposar l’inici d’una nova Amèrica que va permetre a un afroamericà arribar a la Casa Blanca, va dir Obama. Però els fets de Ferguson mostren que encara queda molt per fer.
