ÀFRICA
Internacional06/11/2018

Segrestats 80 estudiants d’un internat del Camerun

L’exèrcit atribueix l’atac a grups independentistes anglòfons

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaUn grup d’homes armats va segrestar diumenge a la nit més de 80 persones, la majoria estudiants, en un assalt en una escola del Camerun que recorda la captura de 276 nenes d’un internat de Chibok per part de Boko Haram, l’abril del 2014, que va tenir tanta repercussió internacional. En el cas camerunès, el segrest va tenir lloc a la localitat de Nkwen, no gaire lluny de Bavenda, la capital d’una de les dues regions anglòfones del nord-oest del país africà. Tot i que ningú no ha reivindicat l’acció, totes les mirades se centren en aquests grups que des del 2016 han intensificat la seva oposició i lluita contra l’estat camerunès, de majoria francòfona.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons han explicat testimonis, els homes van irrompre a l’escola de secundària mixta, que també ofereix servei d’internat, i es va endur per la força una vuitantena de persones, que inclouen 79 estudiants, el director del centre, un professor i un conductor. Les autoritats locals no van voler precisar el nombre de desapareguts i un portaveu de l’exèrcit camerunès va responsabilitzar els independentistes anglòfons d’haver perpetrat el segrest i endur-se els captius a l’interior de la selva on s’amaguen els milicians. La policia no descarta que algun treballador del centre educatiu hagués ajudat les milícies a preparar l’atac. Samuel Fonki, un pastor prestiberià també va assegurar a l’agència Reuters que els segrestadors eren els independentistes violents. “Van dir que s’havia de tancar l’escola i van demanar un rescat”, sense especificar una quantitat, va explicar.

Cargando
No hay anuncios

L’exèrcit camerunès es va mobilitzar per intentar localitzar els segrestats. Precisament avui el president Paul Biya, un francòfon de 85 anys, tornarà a jurar el càrrec per setena vegada després d’haver guanyat les eleccions per una ampla majoria. Biya, que porta 36 anys dirigint el país, és un dels líders africans més longeus i se l’acusa de no respectar els drets humans més essencials. El Camerun està immers en una espiral de violència que afecta diverses regions. Al nord, que fa frontera amb Nigèria, batalla contra els jihadistes de Boko Haram, que, a causa de la pressió militar, han fet incursions en territori camerunès i han causat desenes de milers de desplaçats. L’altre focus de desestabilització és a Ambazònia, la part anglòfona, que a diferència de la resta del país va ser colonitzada pels britànics i no pels francesos. El moviment secessionista té la particularitat que reclama la tornada a les fronteres dibuixades durant l’època colonial i no les sorgides amb les independències.

Unificació artificial

A la dècada dels 60, quan l’ONU obliga les metròpolis europees a descolonitzar els territoris, s’unifiquen les dues parts en el nou país nascut com al Camerun, malgrat que els del nord -els anglòfons- no veuen amb bons ulls i s’oposen a estar amb els del sud. Tampoc no té èxit la proposta de fer un estat federal. La convivència ha sigut pacífica, però en les regions anglòfones ha anat augmentant entre la societat i les elits la decepció per un sistema que ni els ha reconegut les diferències culturals ni els ha atorgat grans quotes d’autonomia com els havien promès des de Yaoundé. El Camerun és un país totalment integrat en la comunitat de la francofonia, amb el CFA com a divisa compartida amb altres excolònies de París de l’Àfrica subsahariana.

Cargando
No hay anuncios

El descontentament anglòfon es va reactivar a partir del 2016, amb manifestacions i vagues de professors i advocats que exigien un ús igualitari de l’anglès als tribunals i els col·legis i més participació als òrgans governamentals. La resposta de Yaoundé va ser una forta repressió contra els civils que va tensionar encara més la regió amb l’aparició de grups armats. En dos anys han mort 400 persones i els desplaçats es compten per milers, segons Amnistia Internacional.