Una segona onada de coronavirus més perillosa colpeja el Magrib
Creixen els positius al Marroc i Tunísia després d’una bona contenció inicial
Tunis“De quin país ve vostè? Ja ha fet quarantena? On l’ha fet?”, pregunta amb un punt insolent el guàrdia de seguretat d’un banc al notar l’accent estranger d’un client. A Tunísia, un dels països que la primavera passada van gestionar més bé el perill de la pandèmia del nou coronavirus, els pocs turistes o tunisians residents a l’estranger de visita són víctimes de les mirades amb recel.
No en va: el país magribí ja ha detectat més infeccions importades -unes 2.100- que el total registrat abans d’obrir les fronteres a finals de juny. Els països veïns experimenten també una segona onada més virulenta que la primera després d’haver patit llavors una mortalitat molt inferior a la dels països europeus tot i tenir uns sistemes sanitaris més precaris.
“Tunísia va actuar ràpid al març i va gestionar molt bé l’epidèmia. Els casos actuals són importats després d’haver obert les fronteres. Era una mesura que calia fer pel bé de l’economia, però la situació ara és preocupant”, sosté Yves Souteyrand, representant de l’OMS a Tunísia. Durant la setmana passada, la xifra diària de contagis va oscil·lar entre els 110 i els 160 casos. Per a un país de gairebé 12 milions d’habitants, la xifra no sembla alarmant, sobretot si es compara amb Catalunya, que supera el miler de positius diaris. Ara bé, per als tunisians sí que ho és, ja que comparen aquestes xifres amb el pic de la primera onada: 59 infeccions el 24 de març. En total s’han registrat al país 4.400 casos i han mort 84 pacients.
Per fer front a l’escalada d’infeccions, les autoritats han tornat a decretar l’obligatorietat de l’ús de la mascareta als espais públics i es mostren inquietes pel relaxament de la població després d’un estricte confinament a la primavera que va situar en zero la xifra de contagis al juny, cosa que va permetre que el país entrés a la llista d’onze “països segurs” de la UE. Entre les noves mesures figura també la introducció de més restriccions a l’entrada des de l’estranger. Es manté el sistema que divideix els països en tres colors -verd, taronja i vermell- en funció de la situació epidemiològica de cada país, i amb cada color implica un grau de precaució diferent. Però des de la setmana passada fins i tots les persones que arribin d’un país en verd hauran de presentar obligatòriament un test negatiu de PCR.
Algèria, en canvi, ha sigut el país de la regió al qual més ha costat contenir el virus. Des de l’inici de la crisi s’han infectat 45.773 persones, de les quals 1.539 han mort. El país no va arribar a fer net de la primera onada i al mes de juliol va patir un repunt i va detectar uns 450 casos diaris, una xifra semblant a la del pic de la primavera.
Alleugeriment de restriccions
Després d’haver-se produït una millora a l’agost, el govern va decidir relaxar algunes restriccions i va permetre la reobertura d’alguns espais públics clausurats, com mesquites, platges o els parcs públics. A diferència dels seus veïns, el pes del seu sector turístic és més aviat marginal. Per tant, ha mantingut les fronteres gairebé segellades i, en el seu cas, els rebrots han sigut per transmissió comunitària.
El Marroc, amb una població de 36 milions de persones, és el país del Magrib amb un quadre epidemiològic més preocupant, i tot just sembla haver començat a controlar alguns rebrots importants com el de Casablanca. En aquest país, la segona onada ja és força més mortífera que la primera. Mentre que les últimes setmanes s’ha batut en diverses ocasions el rècord de defuncions diàries pel covid-19, arribant a un pic de 43, a la primavera no es va superar el llindar de 13. Després d’haver-se diagnosticat una mitjana l’última setmana d’uns 1.300 nous casos diaris, el total de persones infectades s’eleva a 68.605. D’aquest total, més de 1.200 han mort.
Per la seva banda, Líbia és un cas a part, ja que porta cinc anys de conflicte bèl·lic i sumida en el caos i el desgovern. Aquest panorama ha provocat la destrucció o el deteriorament de bona part de les seves infraestructures, incloses les sanitàries. “La gent té poca electricitat, aigua potable, sanejament o atenció sanitària enmig d’una pandèmia creixent”, va declarar Peter Maurer, president del Comitè Internacional de la Creu Roja, en una visita recent al país. D’acord amb les dades oficials, el total d’infeccions per covid-19 s’ha disparat de 571 al juny a més de 16.000 actualment. A sobre, la treva declarada fa tres setmanes sembla molt fràgil.
