Segon dia de manifestacions massives contra el govern del Líban

BeirutPer segon dia consecutiu, els manifestants libanesos han tornat a la plaça dels Màrtirs per protestar per la negligència del govern per haver permès que 2.750 tones de nitrat d'amoni estiguessin emmagatzemades al port sense cap tipus de mesures de seguretat. Una negligència que dimarts va provocar una enorme explosió que ha reduït a runa part de la capital libanesa i també ha segat les vides i el futur de molts dels seus habitants. Com dissabte, les protestes van acabar amb enfrontaments contra les forces de seguretat. Grups de ciutadans plens d'ira que tiraven restes d'edificis contra els uniformats, que no van dubtar en respondre amb contundència.

"Que se'n vagin ja i ens deixin a nosaltres, que podem conduir [el país] sense ells. No confio que hi hagi eleccions anticipades [tal com va prometre dissabte el govern]. Porto sentint això des que vaig néixer i sempre ha sigut el mateix. No creurem mai més les seves promeses", deia alterada la Raya, a la qual l'explosió se li va endur la casa i també diversos éssers estimats. "És dur dir que estem acostumats a perdre els nostres. No ho sé, crec que la meva ànima va morir fa temps", continuava. A pocs metres d'ella, la Mariam, una altra manifestant, es col·locava la màscara de gas a l'espera que la policia antiavalots comencés a disparar pots de gas i pilotes de goma contra la multitud. "No confiem en ells. Estem governats per senyors de la guerra, caps de la màfia i assassins. Volem eleccions noves i un govern elegit pel poble. Portem demanant això des de l'octubre i encara no ho han entès", es lamentava.

El clima de revolució als carrers està present, i el govern, tancat als despatxos, s'ho comença a mirar amb por. L'executiu, de fet, comença a fer aigües, i si els primers a abandonar el vaixell van ser els ministres d'Informació i Exteriors, aquest diumenge s'hi han afegit el de Medi Ambient i el d'Economia, que han presentat la seva dimissió en la reunió d'urgència organitzada pel primer ministre, Hassan Diab. A més, almenys sis membres parlamentaris han fet el mateix i l'ambaixador del Líban a Jordània ha renunciat al seu lloc diplomàtic. Però al carrer els manifestants volen fora tot el govern, començant pel primer ministre. Malgrat això, perquè es dissolgui el govern es necessita que almenys 7 dels 20 ministres renunciïn, un desenllaç que sembla que el mateix executiu i els seus socis de govern, Hezbol·lah i el Corrent Patriòtic Lliure del president Michel Aoun, no estan disposats a viure.

Al llarg d'aquests dies, al carrer se sent molt la paraula "venjança". Venjança per una explosió horrorosa però també per una inestabilitat que ve de lluny. Els manifestants sadollen aquesta venjança saquejant edificis governamentals, sobretot ministeris. Una estampa que es va veure dissabte –els mateixos libanesos accedien als edificis i feien volar els documents i el mobiliari que hi trobaven– i que s'ha tornat a viure aquest diumenge, en què s'ha incendiat el ministeri d'Obres Públiques, que precisament té la competència de supervisar el port on va tenir lloc l'explosió. I és que el Líban sap que està vivint les protestes més violentes i massives des que va començar el moviment de revolució contra la classe política del país el passat mes d'octubre i que va haver d'afluixar per la pandèmia del covid-19. La ira desbocada d'aquests d'aquests dies sembla no tenir fi: la ferida de les 150 persones mortes per l'explosió, més els ferits, més el centenar de desapareguts, més els danys materials, trigarà temps a curar-se.

Més llenya al foc

I per si fos poc, el diari britànic The Guardian afegeix més llenya el foc. Segons el rotatiu, que citava fonts portuàries, al mateix magatzem on es guardaven 2.700 tones de nitrat d'amoni també hi havia "entre 30 i 40 bosses de niló de focs artificials", una combinació infernal. Treballadors del port van intentar alertar les autoritats de la situació, però no van ser escoltats.

Com tampoc estan sent escoltades les peticions d'iniciar una investigació internacional per determinar els detalls i la causa de la deflagració. El president, Michel Aoun, s'hi nega rotundament i argumenta que "la sobirania libanesa no es veurà afectada" durant el seu mandat.