REGNE UNIT

Els secrets britànics de la guerra de l’Iraq

La investigació sobre les raons de la invasió s’endarrereix i rebaixa la responsabilitat de Blair

Protesta el 2011 durant la compareixença de Blair a la comissió Chilcot.
Daniel Postico
28/08/2015
2 min

LondresFa dotze anys l’aleshores primer ministre britànic, Tony Blair, va fer costat al nord-americà George Bush per envair l’Iraq i derrocar el règim de Saddam Hussein, amb l’argument que tenia “armes de destrucció massiva”. La invasió -amb l’espanyol José María Aznar completant el trio de les Açores- no tenia l’aval de l’ONU i centenars de milers de britànics van sortir al carrer per oposar-s’hi. Però els detalls de com i per què es va decidir aquella invasió encara són un dels secrets més ben guardats del Regne Unit. El magistrat John Chilcot va rebre l’encàrrec el 2009 d’encapçalar una investigació pública per determinar què es va fer malament. Les seves conclusions s’havien de conèixer el 2014 però encara no s’han fet públiques.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Mentrestant, les filtracions van arribant a la premsa britànica. The Guardian va avançar dimecres que les responsabilitats no recauran només en l’ex primer ministre Tony Blair i el seu cercle íntim, sinó també en bona part de l’administració laborista. Alguns dels noms implicats serien Jack Straw, exministre d’Exteriors; John Scarlett, expresident del comitè d’intel·ligència del govern; Richard Dearlove, llavors director dels serveis secrets, i l’exministre de Defensa Geoff Hoon. L’informe també qüestiona les decisions militars després de la invasió de l’Iraq del 2003, però considera més responsables els polítics que els militars.

“Com que les culpes queden tan repartides i no hi ha una persona a qui puguem culpar, serà molt complicat fer una diagnosi correcta i no serà útil per determinar què va anar malament en el nostre sistema”, va admetre l’exministra de Cooperació Internacional, Clare Short, a The Guardian. Short, que va ser una de les principals opositores de la invasió de l’Iraq, va presentar la dimissió l’endemà que Blair prengués la decisió.

Davant els retards en la publicació de les conclusions, Chilcot va haver de comparèixer al febrer al Parlament britànic. Les famílies de 29 soldats morts en la guerra ja han anunciat que demandaran el jutge si no fixa una data abans que s’acabi l’any. També el primer ministre, David Cameron, ha demanat agilitat en el procés.

Converses entre Bush i Blair

Sir Chilcot va explicar que han hagut de contactar amb les persones involucrades perquè es poguessin defensar i que encara estan esperant rebre les respostes. El 2012 el govern ja va vetar la revelació d’una conversa telefònica entre Blair i Bush minuts abans de la invasió.

Durant aquests anys, la comissió ha interrogat 150 persones i ha recopilat 160.000 documents governamentals, incloent-hi trenta notes que Blair va enviar al president nord-americà i gravacions de les converses entre els dos mandataris. Els responsables de la investigació estan ara pendents de la informació que poden publicar. La revelació de materials secrets és al centre de la polèmica.

stats