El secret de Donald Trump
Quin és el secret de Donald Trump que li permet mantenir-se com a favorit entre els candidats republicans? La característica definitòria comuna que identifica els seus seguidors. Són blancs? ¿Tenen pocs recursos econòmics? ¿No han cursat estudis superiors? Doncs no, cap d’aquestes. El tret que unifica els seus seguidors no és ni la raça ni el nivell d’ingressos ni l’educació; l’element determinant és la tendència cap a l’autoritarisme. Ho indiquen les conclusions d’un sondeig de la Universitat de Massachusetts fet la setmana passada. El seu autor, Matthew McWilliams, argumenta que Trump és l’únic candidat amb una acceptació estadísticament significativa entre els partidaris de l’autoritarisme.
La retòrica contundent de Trump ja lliga amb l’autoritarisme, però sobretot l’alimenten les propostes extremes que li garanteixen espai mediàtic i, de moment, suport dels votants. Plantejaments simplificadors, en gran part irrealitzables però efectistes, com deportar 11 milions d’emigrants, prohibir l’entrada als musulmans, tancar les mesquites i establir una base de dades dels ciutadans musulmans. Tot afavorit per un context en què, després de París i San Bernardino, s’ha estès la por al terrorisme. I quan el temor regna, l’autoritat va més buscada.
Trump ja ha aconseguit dues fites destacables: que s’equivoquessin la gran majoria d’experts i analistes, que li pronosticaven un lideratge efímer, i desplaçar l’agenda de tots els candidats republicans cap a l’extrem més radical. Ja és un candidat a tenir molt en compte, però li queda la part més difícil: mantenir-se al capdavant quan al febrer comencin les votacions.
Ted Cruz, el rival a batre
El seu gran rival és el texà Ted Cruz, amb formes més suaus però continguts igual d’extremistes. Són els dos favorits en la cursa republicana, que, després d’un període d’observació mútua, han passat als atacs frontals. Aquesta setmana l’escalada els ha portat a emetre espots publicitaris en què cadascú critica l’altre. Els 60 segons de Trump es concentren a acusar Cruz de ser tou amb la immigració, seleccionant curosament breus frases de declaracions seves per crear confusió sobre què defensa realment Cruz. Els 30 segons de l’espot de Cruz ataquen el Trump home de negocis, i cita fins i tot el cas d’una vídua desnonada per deixar espai a un pàrquing de limusines. En aquesta publicitat negativa no hi regna la subtilitat.
En l’aferrissat duel Trump-Cruz, els últims dies el magnat s’ha anotat una victòria parcial sobre el senador. Ha aconseguit el suport de la reina del Tea Party, l’antiga candidata a vicepresidenta Sarah Palin, que, després d’unes setmanes indecisa, s’ha inclinat per gaudir de quinze minuts de glòria exhibint-se al costat de Trump. Una ajuda útil per a Trump per convèncer els electors d’Iowa, el primer estat que vota en aquestes primàries, l’1 de febrer.
A aquest caucus hi arriben ni més ni menys que dotze candidats republicans, però la majoria se situen a les enquestes molt lluny de Trump i de Cruz. Qui lluita per acostar-s’hi és el jove hispà Marco Rubio, que està endurint el discurs a marxes forçades un cop ha detectat que les bases republicanes prefereixen els extrems. En canvi, Jeb Bush, fill i germà de president, malgrat que té tot l’establishment al darrere, continua enfonsat en els sondejos.
