Sebastián Piñera tornarà a ser president de Xile

Santiago de XileEls experts van tornar a fallar de manera estrepitosa -com a la primera volta- i l’expresident conservador Sebastián Piñera va obtenir ahir una victòria més clara del previst amb el 54,57% dels sufragis segons les dades definitives publicades pel Servei Electoral de Xile. Els presidents de les meses de l’Estadi Nacional -el centre de votació més gran de Xile- explicaven que l’afluència a les urnes era molt semblant a la del 19 de novembre, quan el 47% dels xilens van votar a la primera volta de les presidencials. Es tractava d’una dada que generava més incertesa a les eleccions més obertes que es recordaven al país sud-americà.

Els experts coincidien en el fet que si la participació queia, Piñera, que partia lleugerament com a favorit, guanyaria de manera clara, mentre que si es mantenia, l’oficialista Alejandro Guillier tindria opcions perquè significaria que els votants del Front Ampli d’esquerres haurien mobilitzat el seu 20%. Segons dades del servei electoral xilè, dels 6,7 milions de la primera volta només 300.000 haurien passat a l’abstenció i la participació s’hauria mantingut.

Poques diferències

“Són les eleccions més incertes que recordo, però també les més avorrides”, assenyala la Camila, una noia que va votar pel Front Ampli i que ahir va optar per Guillier. L’absència d’un favorit clar no ha servit per generar emoció a la contesa electoral perquè una bona part de la població, especialment els joves, creu que els dos candidats representen perfils moderats que no suposaran un canvi gaire brusc en el rumb del país. Tot i això, la temperatura política ha pujat durant la campanya en un país més acostumat als consensos que no pas a la polarització.

Guillier ha intentat mobilitzar el vot anti-Piñera alertant dels riscos que tindria la tornada de la dreta a la Moneda, mentre que l’entorn mediàtic de l’expresident ha popularitzat el terme Chilezuela per atiar la por d’un govern de l’oficialisme amb el suport del Front Ampli. Una idea que ha calat en una part important de la societat xilena que atribueix l’alentiment de l’economia a algunes mesures impulsades per la presidenta sortint Michelle Bachelet.

També ha contribuït a aquesta tensió política la forta implicació en la campanya de Piñera del líder ultradretà i defensor de la dictadura de Pinochet José Antonio Kast, que va obtenir prop d’un 8% a la primera volta i que era present a la mesa 1 de l’Estadi Nacional per participar-hi com a interventor. La seva presència va provocar que molts ciutadans l’increpessin amb crits de “feixista” i l’instessin a anar-se’n, mentre que d’altres el defensaven i discutien amb els detractors acusant-los d’intolerants i de voler convertir Xile en Cuba o Veneçuela. Va ser necessària la presència de l’exèrcit per crear un cordó de seguretat entre la mesa de Kast i els seus detractors.

“Ha vingut aquí amb la intenció de provocar. No és ni d’aquest districte i tothom sap què va passar en aquest estadi durant la dictadura”, es queixava el Manuel, que recordava que el mateix recinte va funcionar com a centre de detenció i tortures els dies posteriors al cop d’estat del 1973. “Ell mai ha defensat la violació de drets humans de Pinochet”, el justificava la Marta, votant de Kast a la primera volta, i que ahir va decidir-se per Piñera perquè “és el menys dolent de tots dos”.

La tensió no s’ha traslladat als dos candidats, que ahir van tenir paraules de respecte i d’elogi. L’empresari Piñera va recordar l’època en què va comprar Chilevisión i va contractar el periodista Guillier: “L’aprecio molt. Vam treballar junts en el passat i espero que també ho fem en el futur”. Guillier va reconèixer el talent empresarial de Piñera però va fer broma dient: “A ell li ha anat molt bé com a empresari i president. Ara que em deixi a mi”.

Els pobres resultats a la primera volta dels dos finalistes ha provocat que aquestes presidencials siguin percebudes com l’inici d’un període de transició després de gairebé 30 anys de governs moderats de centreesquerra, tret del parèntesi de Sebastián Piñera entre el 2010 i el 2014. La victòria del conservador obre una nova dicotomia entre lliure mercat i drets socials a la política xilena.