Schulz anuncia que abandona la presidència de l'SPD

El líder socialdemòcrata deixa el lideratge del partit després del nou pacte de govern amb Merkel

Martin Schulz, fins aquest dimecres líder de l'SPD, entra a la sala de premsa del partit acompanyat de qui serà el seu relleu: l'exministra de Treball Andrea Nahles
Efe
07/02/2018
3 min

BerlínEl líder del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), Martin Schulz, ha anunciat aquest dimecres la seva retirada de la presidència d'aquesta formació per afavorir-ne la "necessària renovació interna" i concentrar-se en la tasca de ministre d'Afers Exteriors en la nova gran coalició de la cancellera Angela Merkel.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Vaig assumir la presidència fa menys d'un any, vaig tirar endavant un campanya electoral molt dura que va acabar amb resultats molt dolents per al partit", ha afirmat Schulz després de la reunió de la cúpula de l'SPD i hores després de presentar el pacte de Govern assolit amb el bloc conservador de Merkel.

El líder socialdemòcrata ha recordat que, després de la derrota electoral, va acceptar el desafiament de seguir al capdavant de la seva formació, càrrec per al qual va ser reelegit amb gairebé el 82% dels vots, però ha admès que finalment ha entès que no pot tirar endavant "la renovació que necessita el partit".

Per afavorir el procés renovador, Schulz proposarà com a presidenta Andrea Nahles, fins ara cap del grup parlamentari socialdemòcrata i ministra de Treball a l'anterior executiu de Merkel, que es convertiria així en la primera dona al capdavant de l'SPD en els més 150 anys d'història del partit.

El relleu ha de produir-se, d'acord amb els plans anunciats per Schulz, en un congrés extraordinari que es convocarà un cop realitzada la consulta sobre el pacte de Govern entre la militància socialdemòcrata.

Un lideratge breu

Schulz, expresident del Parlament Europeu, es va convertir en president de l'SPD i aspirant socialdemòcrata a la Cancelleria al març de l'any passat. Se'l considerava un candidat capaç de derrotar la cancellera, però va acabar enfonsant el seu partit al seu mínim històric en unes generals, amb un 20,5% dels vots.

Després d'aquesta derrota, tal com havia anunciat durant la campanya electoral, Schulz va rebutjar del tot la possibilitat de reeditar la gran coalició i va assegurar que mai formaria part d'un gabinet sota el lideratge de Merkel.

Després de fracassar les negociacions de coalició entre el bloc conservador de la cancellera (CDU/CSU) –els verds i els liberals– el líder de l'SPD va fer marxa enrere i va acceptar obrir converses per a una aliança governamental, per recomanació expressa del president del país, Frank-Walter Steinmeier.

En el passat congrés de l'SPD, celebrat el 21 de gener amb l'únic objectiu de sotmetre als delegats l'aprovació del preacord de coalició, la nova cap del partit, Andrea Nahles, ja va tenir un paper destacat, en intervenir en un moment destacat dels debats i demanar en un vibrant discurs el sí al pacte.

El preacord va rebre el vistiplau amb el 56% dels vots, enmig d'una forta oposició plantejada per les joventuts del partit, els 'Jusos', que a més van llançar una campanya per reclutar nova militància amb l'objectiu que el pacte de coalició acabés bloquejat en la propera consulta entre els afiliats a l'SPD. Des del gener ja s'han registrat 24.339 noves afiliacions al partit amb dret a vot en una consulta en què poden participar un total de 463.723 militants.

Aquest allau de noves afiliacions contrasta amb la situació en els sondejos del partit, que després del desastrós resultat de les generals ha seguit caient en els sondejos, que li atribueixen ara un 17%, en cas de convocar noves eleccions.

Andrea Nahles, exlíder dels "Jusos" i de l'ala esquerra del partit, es considera una figura integradora, amb més arrelament entre les bases de l'SPD que Schulz. Amb 47 anys enfront dels 63 de Schulz, representa el propòsit de renovació generacional que reclama el partit, que des del 1998 ha tingut vuit relleus en la seva presidència sense que cap hagi aconseguit revertir la seva persistent caiguda d'electorat.

stats