Scholz garanteix “solidaritat i suport” a Ucraïna en el seu viatge a Kíev

El canceller alemany, que exigeix "una desescalada", visita demà Moscou

3 min
Olaf Scholz i Volodímir Zelenski durant la roda de premsa conjunta d'aquest dilluns.

Dortmund (Alemanya)Primer Kíev, després Moscou. El missatge del canceller alemany, Olaf Scholz, en l’intent de trobar a última hora un camí que permeti esquivar la guerra a Europa és clar. Aquest dilluns ha visitat el soci amenaçat, Ucraïna, i l’endemà dimarts viatja a veure’s amb el suposat amenaçador, a Moscou. En els dos casos, ha avançat el líder del govern de Berlín, es tracta de “sondejar com es pot assegurar la pau a Europa”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Just abans de volar cap a Kíev, Scholz ha garantit “solidaritat i suport continus” a Ucraïna en el conflicte amb Rússia. Alhora ha expressat que espera del Kremlin “senyals urgents de desescalada”. “Una altra agressió militar tindria conseqüències molt greus per a Rússia. En això estic del tot unit amb els nostres aliats. Vivim una amenaça molt, molt greu per la pau a Europa”, ha dit el canceller alemany a través de les xarxes socials. "Estretament al costat d'Ucraïna", ha dit Scholz sobre en quina posició està Alemanya enmig d'aquesta crisi.

La visita de Scholz al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, arriba després d’un cap de setmana d’intensos contactes diplomàtics telefònics entre Washington, Moscou i Kíev. Un cap de setmana en què la ministra alemanya d’Exteriors, Annalena Baerbock, després d’haver visitat la zona de conflicte del Donbass, ha instat els seus compatriotes a abandonar de manera urgent Ucraïna. La mateixa recomanació de sortir del territori ucraïnès l’han fet altres països occidentals.

El govern de Zelenski, però, espera molt d’Alemanya. Espera un “turbo econòmic made in Germany”, com s’ha definit des de la televisió pública ARD. “Esperem que el nou canceller alemany vingui amb un nou paquet d’ajut econòmic per a Ucraïna. Entenem que serà un projecte de quantitats de milers de milions per als pròxims anys”, ha confirmat en les últimes hores l’ambaixador ucraïnès a Berlín, Andriy Melnyk. Dit i fet, Ucraïna rebrà 150 milions d’euros com a nou crèdit financer.

El govern de Scholz xifra en 1.830 milions d’euros el suport directe d’Alemanya a Ucraïna des de l’ocupació russa a Crimea el 2014. Des de llavors, la UE ha afegit 3.600 milions d’euros més d’ajuda alemanya.

Restaurar l’abastiment d’aigua, reconstruir escoles i llars d’infants, edificar nous habitatges com a solució transitòria a l’est del país, impulsar reformes administratives, avançar en l’eficiència energètica –per exemple, en hidrogen– són alguns dels projectes que el ministeri alemany de Desenvolupament cita en la seva aportació a Ucraïna.

Abastiment d'armes

Berlín és conscient que ja amb les maniobres militars que està duent a terme a la frontera Rússia està perjudicant enormement Ucraïna. El país no es pot pràcticament finançar en els mercats, la divisa ucraïnesa està sota pressió, inversions directes des de l’estranger queden ajornades o suspeses. El clima d’incertesa és persistent. Per això Alemanya vol aportar aquí el seu suport financer.

Però en cap cas Berlín vol assegurar l’abastiment d’armes, com reclama amb insistència l’executiu de Zelenski. L'última petició expressada públicament ha sigut de 12.000 míssils de defensa antitancs. Per raons històriques i per l’acord de coalició que van signar socialdemòcrates, verds i liberals en la configuració del nou executiu de Berlín, no obstant això, l’enviament d’armament letal procedent d’Alemanya està descartat en qualsevol zona de conflicte. 

El govern de Scholz refusa enviar armes pesants a Ucraïna, però s’hauria compromès, amb tot, a estudiar una llista de desitjos sobre formació i material militar no letal que Ucraïna li ha fet arribar. Aquí hi figurarien sistemes electrònics d’orientació, equipaments antimines, vestits de protecció, estacions radars, aparells digitals de ràdio o instruments de visió nocturna. 

El polèmic gasoducte

Un altre tema delicat que acompanya Scholz en la seva visita a Kíev és el nou gasoducte entre Rússia i Alemanya –encara no en funcionament–, el nom del qual (Nord Stream 2) el canceller procura no pronunciar des de fa setmanes. Ucraïna està totalment en contra d’aquest projecte que no passa per les seves fronteres. Alemanya preveu, encara que no de manera del tot oberta, aturar qualsevol activitat del gasoducte en cas que Rússia envaeixi de nou territori ucraïnès.

En vigílies que Scholz visiti Moscou, Kíev demana que el govern de Berlín bloquegi els béns que els oligarques russos puguin tenir a Alemanya. El canceller vol mantenir aquest dimarts davant el president Vladímir Putin la seva doble estratègia. D’una banda, l’amenaça de greus conseqüències econòmiques en cas d’una invasió a Ucraïna; de l’altra, disposició al diàleg per afavorir una desescalada del conflicte. 

stats