Scholz: canceller de la guerra de la nit al dia

DortmundEl Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) va guanyar les eleccions legislatives al país el setembre passat, afavorit perquè el seu candidat a canceller, Olaf Scholz, era el més semblant, en tarannà i experiència governamental, a Angela Merkel, que s'acomiadava de la política després de 16 anys com a líder de l'executiu de Berlín. Scholz venia de ser, de fet, ministre de Finances i vicecanceller de l'últim govern de Merkel. De perfil baix, Scholz va acabar assumint el càrrec de canceller el vuit de desembre. Dijous complirà els seus primers 100 dies de servei al capdavant d'una coalició semàfor inèdita a escala federal, dita així pel vermell identificador de l'SPD, el groc dels liberals de l'FDP i el verd del partit ecologista.

Durant els primers dos mesos i mig a la cancelleria, Scholz va procurar donar continuïtat a l'estil pragmàtic de Merkel i va mantenir un to gairebé anodí, el mateix que en campanya electoral li va valer el sobrenom de Scholzomat, un autòmat tecnòcrata de retòrica monòtona. La premsa i les xarxes socials es van preguntar on era el nou canceller, que semblava apostar per veure-les passar tant en la irrupció de l'òmicron a la pandèmia com en la situació prebèl·lica a Ucraïna. La seva popularitat va decaure a les enquestes.

Mentre des d'altres capitals es parlava d'endurir les sancions que ja estaven preparades per a Moscou, Scholz feia crides vagues a una desescalada del conflicte i es negava a pronunciar el nom del Nord Stream 2, el gasoducte que uneix Rússia i Alemanya pel mar Bàltic sense intermediació de tercers països de trànsit. Inicialment, per a Scholz aquest era un projecte "relatiu a l'economia privada" que calia salvar. Tampoc estava convençut, d'entrada, de sancionar els bancs russos amb una desconnexió del sistema internacional de comunicació financera Swift pel perjudici que això podia suposar per a la mateixa economia alemanya.

"Un canvi d'era"

Però l'esclat de la guerra a Ucraïna el 24 de febrer el va canviar a ell i al país. Pocs dies abans Scholz havia viatjat a Washington, Kíiv i Moscou. Entremig va començar a entendre que les paraules de Vladímir Putin sobre el restabliment de l'antic Imperi Rus eren més que xerrameca. Amb l'inici de la invasió russa a Ucraïna, la cancelleria de Scholz va començar a pensar l'impensable per a Alemanya. "Un canvi d'era", com ho va definir el canceller, en la política exterior i de seguretat de la República Federal.

En un discurs a la nació des del Bundestag, Scholz va anunciar una mena de teràpia de xoc financera per a l'exèrcit alemany amb una inversió immediata de 100.000 milions d'euros, a més del compromís de destinar més del 2% del PIB a Seguretat. El canceller va confirmar l'enviament d'armes de producció germànica a Ucraïna, tant de manera directa des d'Alemanya com a través d'altres països. L'anunci completava la mesura d'aturar provisionalment el gasoducte Nord Stream 2, que estava pràcticament a punt per començar a bombejar gas rus cap a Alemanya. Scholz també va comunicar que, vençudes les reticències inicials, acordava l'expulsió de diversos bancs russos del sistema Swift. Finalment, va prometre construir dues terminals de gas natural liquat i desenvolupar reserves estratègiques d'energia per no dependre tant, en el sector energètic, de Rússia.

Pràcticament tots els diputats del Bundestag es van quedar perplexos amb l'anunci que va fer Scholz el diumenge 27 de febrer. Aquell va ser a escala política per a Berlín "el cap de setmana més boig des de la caiguda del Mur", va resumir un responsable del govern federal al setmanari Die Zeit.

Amb la creixent pressió d'altres socis de la UE i de l'OTAN i les imatges cada cop més esfereïdores que arribaven d'Ucraïna, Scholz es va veure obligat a prendre decisions que mai no hauria volgut ni considerar. Ni ell ni el seu partit. L'SPD va engegar a rodar 30 anys de política exterior i seguretat en què havia fet esforços per aconseguir un progressiu desarmament d'Alemanya, acostar-se a l'Est d'Europa i comprendre Putin.

Scholz ha hagut de passar una prova de foc tot just erigir-se en el relleu de Merkel. No se sap ben bé la dimensió que tindran les conseqüències de la revolució que ha implementat Scholz en la política d'exteriors i de seguretat de Berlín. D'entrada, el rol d'Alemanya al món ha canviat. De la nit al dia, Scholz s'ha convertit en el canceller de la guerra, com l'anomenen alguns mitjans locals. Justament ell que va ser, de jove, objector de consciència. Almenys ara, destapant-se com a líder resolut, ha tornat a recuperar a les enquestes el crèdit dels votants.