PARÍSFrança tanca avui un llarg cicle electoral amb la celebració de la segona volta de les presidencials, en què François Hollande i Nicolas Sarkozy s'enfrontaran en un duel que els últims pronòstics anuncien especialment ajustat. Els socialistes francesos es preparen per tornar a ocupar la Bastilla amb una gran celebració popular que recordi la que va acompanyar la victòria de François Mitterrand el 1981. Però la dreta del president sortint confia en un resultat que invalidi la derrota que auguren tots els sondejos i els permeti "donar la sorpresa", com va explicar divendres el mateix Sarkozy. "Cadascun de vosaltres té el futur del país a les mans. Les coses es jugaran per molt poc marge", va assegurar en el seu míting final.
La reelecció del president sembla un escenari improbable, tot i que l'estadística incita a no donar-la per impossible. L'últim sondeig aparegut divendres al vespre, a càrrec de l'institut Ifop, anunciava un resultat del 52% per a Hollande, davant el 48% que obtindria Sarkozy. El marge de maniobra del president francès és estret, però no inexistent. En els últims dies, el president sortint ha aconseguit retallar en dos punts la distància que el separava d'Hollande. La tendència a la remuntada s'ha intensificat des del cara a cara televisiu de dimecres.
Tothom va donar per guanyador Hollande, que va aconseguir mantenir l'actitud presidencial i l'estatus de favorit. Però l'agressivitat de Sarkozy, que va introduir temes com el control de la immigració, el rigor en els comptes públics i el principi d'autoritat, la va escoltar una part de l'electorat que segueix indecisa i que els sondejos xifren en uns 7 milions de francesos.
Des del debat, el percentatge de votants de la ultradreta que apostarien per Sarkozy s'ha incrementat. I el mateix passa amb l'electorat que va apostar pel líder centrista François Bayrou, eliminat en la primera volta. Bayrou va donar la sorpresa dijous en anunciar "a títol personal" que votarà el candidat de l'esquerra. Però la declaració del candidat centrista no hauria afavorit substancialment Hollande, pel fet que hauria situat Sarkozy en una posició d' outsider beneficiosa per mobilitzar els indecisos. Conscient del seu desavantatge, el president sortint s'ha esforçat a presentar-se com una víctima del sistema i com un home davant la multitud que lluita sol contra tots, una figura molt ancorada en la tradició política francesa.
Divendres, prop del 60% dels votants del Front Nacional i el 40% dels centristes sostenien que apostaran per Sarkozy. Si el percentatge entre aquests dos segments claus de l'electorat ha seguit pujant durant el cap de setmana, una victòria per sorpresa és possible. L'entorn del president se'n mostrava ahir convençut. El primer ministre, François Fillon, es va atrevir a pronosticar un resultat d'empat tècnic, "del 50% contra el 50%".
"Victòria incerta"
No es tracta, però, de la hipòtesi més probable. Hollande sap que té la victòria a tocar de la mà. Divendres va dir que està "preparat per assolir el poder", però va evitar qualsevol senyal de triomfalisme, conscient del poder determinant que tindran els indecisos. "La victòria encara és incerta. No cometeu l'error fatal de pensar que tot està fet i que els francesos ja han escollit", va proclamar en l'últim míting.
Un triomf socialista seria el final lògic després d'una campanya sense passos en fals, en què ha aconseguit reforçar la seva actitud presidencial en vista dels atacs d'una dreta que no deixava de tractar-lo d'incompetent.
Al mateix temps, l'èxit d'Hollande s'explica més pel rebuig a Sarkozy que per una adhesió entusiasta al seu projecte i a la seva persona. Si avui guanya, una altra batalla l'espera a partir de dilluns: liderar un país que s'enfronta a nombrosos reptes de futur i per al qual segueix sent, en gran mesura, un autèntic desconegut.