Saquejos i robatoris, el nou tsunami a Indonèsia

BarcelonaSis dies després del terratrèmol i el posterior tsunami que van sacsejar l’illa indonèsia de Cèlebes, que ja han deixat 1.407 víctimes mortals, el calvari és lluny d’acabar. Bona part de la zona ha quedat devastada, i els supervivents -sense pràcticament menjar, aigua ni medicaments- esperen la lenta arribada d’ajuda humanitària.

Ahir, a la localitat de Palu, la capital provincial i el municipi més afectat per aquesta catàstrofe, es va començar a repartir benzina i alguns pocs aliments i subministrament elèctric. Malgrat això, els residents denuncien que no n’hi ha prou. La situació, però, és especialment crítica a les zones inaccessibles de l’illa, on tot triga més a arribar: tant les provisions com els equips de rescat, que encara treballen per localitzar víctimes.

Mentrestant, la desesperació creix. Al municipi occidental de Donggala, per exemple, grups de militars vigilen de ben a prop els comerços i les benzineres. Fa dos dies que els comerciants denuncien que són víctimes de robatoris i saquejos massius, i l’exèrcit s’hi ha desplaçat per mirar de calmar els ànims. La població busca, principalment, menjar i gasolina. “Uns delinqüents van venir a robar a la meva tenda. A mi, gràcies a Déu, només em van prendre menjar, però després van anar a un altre establiment i s’ho van emportar tot -explicava ahir a l’agència de notícies Efe Ricky Kariono-. Tinc més por dels criminals que del terratrèmol”, afegia.

En un altre dels campaments per a evacuats, aixecat de manera improvisada pels residents del poble costaner de Lanta, més de 750 supervivents també esperen rebre atenció. “Al principi, després del tsunami, ningú ens va ajudar, i ara només una mica. Les forces armades o la Creu Roja venen amb ajuda, però no arriba aquí perquè se’ls acaba pel camí”, lamentava, també a Efe, Moh Nawawi, un dels afectats. Un altre dels evacuats de Lanta, l’hostaler Junaidi Kariso, assegurava que només tenen tres generadors per a tot el campament, ja que la zona continua sense electricitat, com la majoria dels pobles afectats, i que també fa falta aigua potable i aliments.

Però després d’una tragèdia d’aquestes magnituds no només s’han de tenir en compte les necessitats bàsiques dels supervivents. Els campaments tampoc tenen prou recursos per gestionar i tractar el trauma viscut per aquestes persones. A banda dels danys materials, la majoria han perdut familiars i amics. El mateix Moh n’és exemple. Ell explica que el tsunami li va prendre el seu fill: no sap on és, però sospita que va morir engolit per l’aigua.

I és que, a banda dels morts, hi ha més de 2.500 ferits greus, 114 desapareguts, 70.000 evacuats i més de 65.000 cases destrossades o enfonsades, també per diverses esllavissades de fang que han sepultat centenars de persones i desenes d’habitatges.

Alerta per l’erupció d’un volcà

Mentrestant, uns 600 quilòmetres a l’est, el volcà Sotupan va entrar ahir en erupció, i això va obligar les autoritats del país asiàtic i de la mateixa illa de Cèlebes a elevar el nivell d’alerta a 3 en una escala de 4. El Sotupan va llançar una columna de fum i cendra de 4.000 metres que es desplaça cap a l’oest, on les autoritats han establert un radi de seguretat de 4 quilòmetres al voltant del cràter, segons va indicar ahir l’agència de prevenció de desastres, la BNPB. Els temors que hi hagi un nou desastre natural, doncs, van tornar a agafar força.

Tot plegat s’emmarca en un estiu negre a Indonèsia. Entre el 29 de juliol i el 19 d’agost una onada de terratrèmols va sacsejar l’illa de Lombok i va deixar 557 morts. Al país, situat sobre una zona de gran activitat sísmica i volcànica, cada any es registren uns 7.000 sismes, tot i que la majoria són moderats.