La sang freda i les pors de la Dona més poderosa d’Europa

BarcelonaAngela la Gran ha tornat. La dona més poderosa d’Europa -i alguns diuen que del món- ha aconseguit sobreviure les turbulències polítiques del seu últim mandat, quan la crisi dels refugiats la va posar contra les cordes com mai abans, i ja s’encamina a igualar el que va ser el seu mentor polític, Helmut Kohl, que també va estar quatre legislatures en el poder.

I ho ha fet sense perdre en cap moment la sang freda i el posat contingut que han caracteritzat els seus dotze anys al capdavant d’Alemanya. Una sobrietat i disciplina que deu molt probablement al fet d’haver-se criat a Alemanya de l’Est, on va néixer l’any 1954 com a Angela Dorothea Kasner, filla d’un pastor protestant. Ella mateixa ha dit que allà va “aprendre a estar-se callada”.

Malgrat la falta de carisma mediàtic, la seva actitud implacable li ha servit per moure’s amb èxit en un món d’homes. I l’ha convertit, als seus 63 anys, en la governant més veterana de la UE.

Ni tan sols davant els intents més barroers d’intimidació masclista ha perdut les maneres. Va aguantar amb estoïcisme quan Putin va explotar el seu conegut temor als gossos (un gos la va mossegar quan era jove) i va deixar anar el seu imponent labrador Kony durant la primera visita de la cancellera al Kremlin, l’any 2007.

I va fer el mateix aquest any quan el president dels Estats Units, Donald Trump, es va negar a donar-li la mà davant els periodistes a la Casa Blanca.

Ferma i impassible

Actitud impassible i fermesa. La mateixa, però, amb la que va imposar una austeritat econòmica a Europa, després de la crisi, que ha deixat molts damnificats.

La seva decisió, l’any passat, d’obrir les fronteres alemanyes als refugiats va suavitzar aquesta imatge de “dona de ferro” a ulls de molts. Però alhora va estar a punt de fer-la caure dins de casa, quan el caos logístic dels primers mesos d’allau migratòria va esperonar el discurs xenòfob i neonazi d’Alternativa per Alemanya, que ha entrat amb força al Bundestag. El seu habitual pragmatisme la va portar finalment a matisar l’acollida (moltes sol·licituds d’asil van ser denegades), tot i refermar-se que aquella havia sigut la decisió “correcta”.

Ha plogut molt des que va aterrar a la política de la mà de Kohl com a ministra de Dona i Joventut l’any 1991. A poc a poc, aquella llicenciada en ciències físiques va anar escalant posicions fins a convertir-se, el 2005, en la primera dona cancellera i la primera (i primer) de l’antiga RDA. En els seus anys com a ministra fins i tot es vantava dels seus dots culinaris, especialment la sopa de patata o el pastís de prunes ( plum cake ), que, deia, li agradava més al seu marit que a ella.

Avui amb prou feines pot cuinar, però tot i així assegura que cada matí li fa l’esmorzar. Es va casar amb Joachim Sauer el 1998, després d’un matrimoni fallit amb Ulrich Merkel, de qui conserva el cognom. Mai ha tingut fills i ha sigut molt gelosa de la seva vida privada. Això sí, tal com era d’esperar, si té algun petit moment d’oci a casa seva és per escoltar una òpera de Wagner.