Sánchez manté el veto a l’acord del Brexit

LondresUn Pedro Sánchez “contrariat” ha clavat un cop de puny al damunt del tauler de la negociació del Brexit. La raó, Gibraltar. I la conseqüència és que el trencaclosques de la molt complexa negociació encara no encaixa, quan només falten tres dies per a la cimera comunitària en què s’hauria de sancionar l’acord de divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), i també la declaració política que ha de guiar el futur de la relació entre el bloc i Londres.

Sánchez va ser molt clar: “Espanya, desgraciadament, no podrà votar l’acord de retirada ni tampoc podrà votar la declaració política futura” si es posa en dubte la capacitat de negociació bilateral sobre Gibraltar de Madrid amb Londres, sense necessitat de veure’s supeditat a la negociació amb la Unió. Sánchez va fer aquestes declaracions després d’una cimera hispano-lusa a Valladolid amb el primer ministre portuguès, António Costa.

De fet, dimarts ja havia expressat el mateix parer. Però ahir encara es va mostrar molt més determinat a arribar fins al final: “Hem trobat en l’acord de retirada un article, el 184, que el que fa és posar en qüestió la capacitat que té Espanya per poder negociar amb el Regne Unit sobre el futur de Gibraltar. Això no és acceptable. Ni ho és en l’acord de retirada ni en la declaració política futura. Aquest és un punt essencial per a un govern proeuropeista com és el d’Espanya. Si no es resol d’aquí a diumenge, Espanya, desgraciadament, haurà de votar que no i exercir la capacitat de veto. Perquè afecta l’essència de la nostra nació”.

Pacte i memoràndums bilaterals

Sánchez hi ha posat una línia vermella, malgrat que es va mostrar orgullós d’haver pactat amb Londres “un acord de protocol amb el Regne Unit i Gibraltar, i un acord de quatre memoràndums vinculats amb tot el que té a veure amb el dia a dia dels ciutadans” del Penyal.

Les paraules de Sánchez van esmorteir el ressò del viatge llampec que la primera ministra britànica, Theresa May, va fer ahir a la tarda a Brussel·les per entrevistar-se amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. I, encara que les dificultats continuen, May es va mostrar lleugerament més optimista. En declaracions a la BBC després de la reunió, va assegurar: “Hem tingut una molt bona trobada. Hem fet progressos. Com a resultat d’això, hem donat indicacions suficients als nostres negociadors i espero que siguin capaços de resoldre les qüestions pendents. Aquesta feina començarà de seguida, immediatament. Tinc planejat tornar a Brussel·les per a més trobades, inclosa una altra dissabte amb el president Juncker, per discutir com podem concloure aquest procés i concloure’l en interès dels nostres pobles”. May no va voler assenyalar quines són les peces del trencaclosques que segueixen sense encaixar, però tampoc no calia. Gibraltar n’és una i l’altra l’accés de la flota pesquera francesa a les aigües territorials britàniques un cop el Regne Unit sigui un tercer país, quan hagi acabat ja el període de transició, sigui el desembre del 2020, com ara es preveu, o finals del 2022, com també s’ha apuntat els últims dies.

El problema, per si no en faltessin, ara el té Brussel·les. ¿Com ha d’entelar dues línies vermelles més, l’espanyola i la britànica, fins que perdin color i siguin acceptables per les dues bandes? May, molt pressionada ja pels seus parlamentaris, no pot fer més concessions.

Ahir al matí, a la sessió de control del Parlament, també es va mostrar molt determinada a tallar d’arrel l’aspiració de Madrid sobre el Penyal. A una pregunta del diputat Robert Neill, la premier va assegurar: “Estem ferms en el nostre suport a Gibraltar, la seva gent i la seva economia. Gibraltar està cobert per la nostra negociació de sortida. Estem buscant un pacte que funcioni per a tota la família del Regne Unit i que ha de funcionar per a Gibraltar. Em complau haver acordat un protocol sobre Gibraltar, que formarà part d’un paquet més ampli d’acords entre el Regne Unit, Espanya i el govern de Gibraltar [el mateix a què es referiria Sánchez en la seva compareixença del vespre amb António Costa], i haver establert el compromís d’aquesta cooperació sincera. Ha quedat clar, però, que no exclourem Gibraltar de les nostres negociacions sobre la futura relació [amb la UE]”. En altres paraules, Londres i Madrid xoquen irremissiblement. A Brussel·les, però, de moment ningú no vol creure que sigui Gibraltar, i no la frontera d’Irlanda, el que finalment faci descarrilar el pacte de divorci.

Idees oposades

El problema amb Madrid és el que li faltava a Theresa May, que ahir va aconseguir acabar de confondre tots aquells que encara no s’havien perdut en l’entortolligat laberint del Brexit. Perquè també durant la sessió de control als Comuns, la premier va afirmar una cosa i la contrària en un espai de només deu minuts. Mentre s’enfrontava amb el cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, va dir que l’alternativa a no aprovar el seu pacte amb la UE crearia “més incertesa, més divisió o fins i tot es corre el risc que no hi hagi Brexit”.

D’altra banda, contestant a l’exministra de Treball i Pensions Esther McVey, que va renunciar al seu càrrec la setmana passada en protesta per l’acord, va dir: “Puc assegurar que el Regne Unit abandonarà la Unió Europea el 29 de març del 2019”.

L’únic cert a hores d’ara, però, és el que també va dir ahir el ministre d’Economia laborista a l’ombra, John McDonnell, en un acte de l’agència Reuters. Quan li van preguntar si finalment hi hauria Brexit, McDonnell va trigar un parell de segons a respondre i va dir, per provocar l’esclat de l’audiència: “Hi ha un element de Nostradamus en això”.

La situació és tan imprevisible que, segons informa Júlia Manresa des de Brussel·les, Juncker ha cancel·lat el viatge a les Canàries, on s’havia de trobar amb el rei Felip per fer front a les complicacions d’última hora de les negociacions.