Sánchez intenta ara reconciliar-se amb els EUA al mar Roig

MadridEn una nova giragonsa diplomàtica, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta aquest migdia a participar en una nova missió militar de l'OTAN al mar Roig que tindria com a objectiu frenar els atacs dels rebels houthis del Iemen contra els vaixells comercials que el travessen. Els rebels, que tenen l'ajuda de l'Iran, pretenen bloquejar l'arribada d'ajut militar a Israel, però estan afectant el trànsit marítim internacional. "Espanya no s'oposa que es creï una altra operació en el mar Roig, però creiem que ha de ser específica perquè l'Atalanta [operació contra els pirates que operen a l'Índic] no té les característiques apropiades", ha dit. "La situació és completament diferent, el risc és diferent i el desafiament és distint; no té res a veure l'una amb l'altra", ha conclòs.

Aquest és, però, el darrer episodi d'un serial que va començar el dilluns 18 de desembre quan el secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, va anunciar la creació d'una coalició internacional de 10 països batejada com a "Guardià de la Prosperitat" per garantir la navegació del mar Roig i on estava inclosa Espanya. L'endemà el govern espanyol, que s'ha manifestat en termes molt durs contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per la matança de civils que està provocant la invasió de Gaza, va anunciar que no participaria "unilateralment" en la missió i que aquesta s'hauria de discutir en l'àmbit de l'OTAN i la UE.

Espanya bloqueja la UE

El dia 22 la UE, a través del seu alt representant Josep Borrell, va proposar participar en l'operatiu a través de la missió Atalanta, però Sánchez, en un gest inèdit, va donar l'ordre de bloquejar-la. El motiu és que al president del govern no li va fer gens de gràcia veure's involucrat en una missió militar que es podia interpretar com un ajut indirecte a Israel i, a més, sabia que això li provocaria problemes interns amb els socis de Sumar i altres aliats parlamentaris clarament posicionats al costat de Palestina en aquest conflicte. Els problemes, però, li van venir per una altra banda perquè l'endemà, el dia 23, es produeix la trucada del president nord-americà, Joe Biden. Oficialment, és una trucada de cortesia per felicitar-lo per haver revalidat el govern, però els comunicats oficials reflecteixen que també van parlar de la situació a Gaza. L'efecte de la trucada va ser immediat i Espanya va anunciar que no bloquejaria la creació d'una nova missió específica al mar Roig, tot i que el ministeri de Defensa deixava entreveure que ells no hi participarien. En la compareixença d'aquest dimecres, però, ara ja no sembla tan clar que no ho hagin de fer i, de fet, sembla que Sánchez intenta reconciliar-se amb els EUA després d'haver provocat aquest petit xoc diplomàtic (suficient, però, perquè Biden es decidís a agafar el telèfon).

Aquests vaivens són la prova dels equilibris que ha de fer Sánchez per acontentar, d'una banda, els seus socis internacionals, l'OTAN i la UE; de l'altra, els seus socis més antiatlantistes, Sumar, Podem, BNG, etc., i, finalment, una opinió pública espanyola que, tradicionalment, ha sigut propalestina i reticent al seguidisme dels EUA que va practicar, per damunt de tots, José María Aznar.