San Francisco prohibeix el reconeixement facial

La policia alerta que aquesta tecnologia és bàsica per identificar criminals

El regidor de la Junta de Seguretat, Aaron Peskin, en un moment del ple municipal a San Francisco
Ara
15/05/2019
2 min

BarcelonaPer vuit vots a un, San Francisco ha prohibit l'ús de tècniques de reconeixement facial a les agències locals i es converteix, així, en la primera ciutat nord-americana que legisla en contra d'un mètode que la policia utilitza per identificar sospitosos de delictes. No obstant això, aquestes tècniques reben crítiques de les organitzacions en defensa dels drets civils, perquè consideren que atempten contra la intimitat de la ciutadania.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El gest de San Francisco és significatiu perquè és la gran capital tecnològica del món, seu de les multinacionals Apple i Google, que ha fet del 2.0 la seva marca distintiva.

"No és una política antitecnològica. Es tracta de poder exigir responsabilitats al voltant de la tecnologia de vigilància, de garantir que se'n fa un ús segur", ha explicat durant el ple el regidor promotor de la mesura, Aaron Peskin, que ha assegurat que "es pot tenir seguretat sense convertir-se en un estat policial".

La prohibició ha rebut el rebuig del cos de la policia local, que havia pressionat per poder fer servir la tecnologia d'intel·ligència artificial, que encara no està desenvolupada en els seus dispositius professionals i a San Francisco tan sols s'aplica a l'aeroport internacional.

Governs i agències de seguretat nord-americanes fa anys que utilitzen les tècniques de reconeixement facial per identificar criminals, ajudar en la recerca de menors desapareguts i prevenir el frau documental. A més, s'han instal·lat dispositius de reconeixement facial en estadis esportius, aeroports i ports, i en alguns albergs per a sensesostre es prenen empremtes biomètriques.

No obstant això, els grups de defensa dels drets civils asseguren que aquesta tecnologia envaeix excessivament la intimitat dels ciutadans, i que pot perpetuar biaixos policials contra minories ètniques, perquè s'ha comprovat que tendeix més a l'error amb persones de pell fosca.

En aquest sentit, Peskin ha citat en defensa de la seva iniciativa un estudi recent de la Unió Nord-americana de Llibertats Civils (ACLU), que va detectar que el reconeixement facial havia identificat incorrectament 28 congressistes dels Estats Units (la majoria pertanyents a minories ètniques) com a criminals, comparant-ne les fotografies amb imatges policials.

stats