San Francisco declara l'Associació Nacional del Rifle com a organització terrorista
El ple insta a revisar els contractes municipals amb afiliats del lobi de les armes
BarcelonaLa Junta de Supervisors de San Francisco –el poder legislatiu municipal– ha aprovat una resolució que declara la influent Associació Nacional del Rifle (NRA, per les sigles en anglès) una organització de "terrorisme domèstic" per incitar a la violència, desinformar i difondre propaganda sobre l'ús de les armes de foc. No hi ha hagut cap vot en contra en la votació per aquesta mesura, i l'organisme de la ciutat californiana anima els municipis a seguir els seus passos com una manera d'intentar aturar els habituals tirotejos als Estats Units.
La supervisora de la junta local, Catherine Stefani, ha subratllat en la defensa de la resolució que la NRA, un lobi de les armes, tracta de "bloquejar cada peça de legislació assenyada per a la prevenció de la violència armada proposta en qualsevol nivell, sigui local, estatal o federal" i ha qüestionat el fàcil i barat accés a les armes, en part, gràcies a la pressió i la influència de l'organització.
La Junta de Supervisors ha impulsat aquesta resolució setmanes després del tiroteig de finals de juliol en què quatre persones van perdre la vida, incloent-hi dos menors d'edat hispans, en un festival a Gilroy, una comunitat situada a 130 quilòmetres al sud de San Francisco.
En el seu compte de Twitter, la NRA va respondre dient que la resolució era "un assalt imprudent contra una organització respectuosa de la llei, els seus membres i les llibertats que tots defensen".
En un comunicat enviat al canal de televisió KTVU, l'associació ha qualificat la resolució com "un truc absurd de la Junta de Supervisors en un esforç per distreure dels problemes reals que enfronta San Francisco, com la falta d'habitatge desenfrenada i l'abús de drogues", entre d'altres.
La resolució, que també encoratja la ciutat a avaluar i limitar els contractes amb proveïdors afiliats a la NRA, subratlla que el país pateix una "epidèmia de violència armada, que inclou més de 36.000 morts i 100.000 lesionats cada any".