Migracions

'Open Arms' aconsegueix asseure Matteo Salvini al banc dels acusats

Un tribunal de Palerm l'imputa per bloquejar l'embarcació humanitària davant les costes de Lampedusa l'agost del 2019

BarcelonaOpen Arms ha aconseguit asseure al banc dels acusats ni més ni menys que l'exministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, per haver impedit el desembarcament de 147 nàufrags rescatats per l'ONG badalonina l'agost del 2019. La dramàtica espera de 19 dies davant les costes de Lampedusa dels migrants esgotats després de la terrible travessa al Mediterrani central i tota la tripulació acabarà als tribunals. Així ho ha decidit aquest dissabte un jutge de Palerm, a petició de la Fiscalia, que ha processat l'actual senador pel delicte de segrest. La decisió no és menor perquè obre la porta a responsabilitats penals per la política de ports tancats que el líder de la Lliga va imposar des del Viminale.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Òscar Camps, fundador de l'ONG badalonina, ha qualificat la decisió d'"històrica": "Esperem que es faci justícia, perquè és el que mereixen els nàufrags, els voluntaris i les seves famílies i totes les ONG que fan tasques humanitàries de salvament marítim i veuen contínuament obstaculitzada la seva feina". Camps –que lamenta el cost econòmic de "milers d'euros" que té el procés judicial per a l'organització– espera que el judici serveixi per portar al banc dels acusats "els responsables de tant de dolor i tanta injustícia" i reclama "que cap poder pot estar per sobre dels drets humans, del respecte a la vida i a la dignitat de les persones".

Cargando
No hay anuncios

La desesperada situació dels nàufrags –alguns dels quals es van llançar a l'aigua per intentar arribar nedant a l'illa italiana– es va acabar el 20 d'agost quan el fiscal d'Agrigent va interrompre les seves vacances per visitar l'embarcació i, malgrat la prohibició d'entrada als ports italians dictada pel govern, va dictar que l'Open Arms havia d'entrar al port de Lampedusa per desembarcar els 83 migrants que quedaven a bord. "El que va passar l'agost del 2019 va ser un acte de prepotència institucionalitzada, un acte de violència innecessària contra persones en situació de vulnerabilitat i de menyspreu a la vida humana, coses a les quals lamentablement ens estem acostumant i que com a societat no podem acceptar", ha dit Riccardo Gatti, director de l'entitat a Itàlia.

"Va ser una missió duríssima, la missió de la resistència i sempre vam confiar que la justícia italiana ens acabaria donant la raó, perquè vam actuar en tot moment d'acord amb la llei", ha recordat Marc Reig, el capità de la missió, i el responsable últim d'haver aguantat el pols a Salvini. Anabel Montes, que era la cap de missió quan van passar els fets, ha reaccionat dient: "Avui és un dia en què estic orgullosa d'haver compartit la lluita antifeixista".

Cargando
No hay anuncios

Salvini, que durant la vista ha argumentat que la negativa a autoritzar el desembarcament de l'Open Arms no va ser només decisió seva sinó que es va prendre d'acord amb el govern de Giuseppe Conte, ha assegurat a les xarxes socials: "Em jutgen per haver defensat el meu país. Primer Itàlia sempre". Salvini també té obert a la ciutat siciliana de Catània un altre procés similar, en aquest cas per bloquejar un vaixell militar italià amb 131 immigrants a bord el juliol del 2019, però el 10 d'abril passat la Fiscalia va demanar que s'arxivés la causa. Els advocats d'Open Arms esperen que el procés s'allargui durant més d'un any. En poc més d'un any com a titular d'Interior, el polític ultradretà va obstaculitzar sistemàticament l'entrada als ports italians de les embarcacions de rescat humanitari, a les quals acusava sense cap prova de complicitat amb les xarxes de tràfic de persones.

La decisió portarà cua perquè la Lliga de Salvini, que actualment és senador, dona suport al govern de Mario Draghi i l'exministre s'ha defensat assegurant que la decisió es va prendre conjuntament al si del govern presidit per Giuseppe Conte. El polític ultradretà intenta capitalitzar l'atenció mediàtica d'aquest judici en un moment en què tot i que lidera els sondejos amb un 23% de suport, va perdent pistonada davant la seva rival a la ultradreta, Giorgia Meloni, que s'ha quedat a l'oposició.