Identitat i Democràcia: el nou grup a l'Eurocambra amb què Salvini i Le Pen esgarrapen 15 escons més

Brussel·lesNo han aconseguit unificar totes les forces que el vicepresident italià, Matteo Salvini, va esforçar-se per congregar durant la campanya europea, però finalment bona part de la ultradreta europea amb representació a l'Eurocambra liderada per Matteo Salvini i Marine Le Pen s'ha unit sota el nom d'Identitat i Democràcia, el nou grup que substituirà l'Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), i comptarà, de fet, amb 15 seients més que l'anterior grup ja extingit perquè s'hi afegeixen Alternativa per a Alemanya (AfD), amb 11 escons, que fins ara formava part del grup de Nigel Farage, Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, i també dos eurodiputats finlandesos i un de danès que formaven part dels conservadors i reformistes. Tot i això, Salvini i Le Pen no han aconseguit atraure formacions com Farage, Vox o els polonesos del partit Llei i Justícia. Per això, en la roda de premsa d'aquest dijous han assegurat que la seva porta es manté oberta perquè "hi ha partits que hi haurien de ser però han decidit no ser-hi".

D'aquesta manera, Identitat i Democràcia (ID) es presenta com el quart grup de l'Eurocambra, amb 73 eurodiputats, darrere dels 75 que tenen Els Verds /ALE. Els seus dos partits principals són la Lliga italiana de Matteo Salvini i el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, tots dos amb més d'una vintena d'escons. Després el segon partit més gran és el nou aliat alemany AfD. També compten amb representació austríaca, els flamencs del Vlaams Belang (3 eurodiputats), membres de la República Txeca, Finlàndia, Dinamarca i Estònia. Com ha explicat qui serà el seu nou president, Marco Zanni, han mantingut converses amb partits com Vox que, per ara, han decidit no unir-se al seu grup, al qual anomenen "sobiranista".

De fet, sobre Vox, Zanni ha deixat caure que poden acabar pactant amb el grup dels Conservadors i Reformistes, els euroescèptics més moderats, en què, fins a les últimes eleccions, la força més important eren els conservadors britànics. També és el grup on hi ha els nacionalistes flamencs de l'N-VA, que han donat suport a Carles Puigdemont a l'exili i al moviment independentista català. El mateix Zanni, però, ha assegurat que l'aliança no està oficialitzada.

Així ho ha explicat la guanyadora (per molt poc) de les europees a França, Marine Le Pen, que ha assegurat que el seu és el "grup sobiranista més fort del Parlament Europeu). Segons la xenòfoba francesa, el nou grup compta amb més "experiència" i amb unes dinàmiques diferents, i té el clar objectiu de "canviar l'escena política", impactar en les futures decisions i "pressionar la resta de grups". Tant Zanni com Le Pen han insistit que els seus partits no són "antieuropeistes" sinó tot el contrari. De fet, el representant finlandès, Jussi Halla-aho, ha assegurat que són "proeuropeus" perquè un dels seus objectius és "protegir Europa de l'onada d'immigració del tercer món".

Els diferents representants han advocat per una Europa que tingui menys competències, que no camini cap a una més gran integració, que no "mini" els estats nació, que deixi les polítiques econòmiques en mans de cada estat, que tanqui les fronteres i "retorni" als seus països d'origen els "immigrants il·legals" que arriben a territori europeu. S'han presentat amb la capacitat de canviar les dinàmiques de poder a la Unió Europea i han assegurat que no volen destruir-la, sinó que defensen una Europa d'estats nació forts. En aquest sentit, han assegurat que tenen capacitat perquè malgrat que són una minoria, ha reconegut el finlandès Halla-aho, són una "minoria més gran que mai".

L'anunci de la creació d'Identitat i Democràcia arriba just el dia després que el grup dels liberals ALDE anunciés que es canviava el nom per Renovar Europa (Renew Europe) després de l'arribada amb força del partit d'Emmanuel Macron, que va aportar una vintena d'eurodiputats amb la coalició Renaixença.