Podem salvar el mar per menys del que el món gasta en gelats

Avui en dia, el mar és com un compte corrent del qual tothom treu diners, però ningú hi fa cap dipòsit. Traiem peixos del mar més ràpidament del que es poden reproduir, de manera que el vuitanta per cent de les poblacions d’espècies comercials estan sobrepescades. A més, les emissions de carboni estan escalfant i acidificant el mar, fet que provoca la mort de coralls i molts altres animals marins. I això sense comptar la contaminació creixent, en particular per plàstics. La mort del mar tindrà conseqüències dramàtiques per a la humanitat, inclosa la persistència de la nostra civilització tal com la coneixem.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Però les bones notícies són que podem revertir aquesta trajectòria suïcida. Podem restaurar el mar en només deu anys –si ens hi comprometem seriosament.

Com podem assolir aquest miracle? Per aconseguir beneficis ràpids, ens hauríem d’enfocar en dues àrees. Primer: eliminar els combustibles fòssils alentirà l’escalfament i l’acidificació del mar, cosa que alentirà les mortalitats massives d’animals marins, incloent-hi espècies que mengem.

Segon: pescar menys i protegir almenys el 30% del mar ens ajudarà a restaurar les poblacions de peixos i assegurar que puguem continuar menjant del mar per sempre. A les reserves marines on la pesca està prohibida –com, per exemple, a les illes Medes– la biomassa de peixos és com a mitjana sis vegades més alta que a les zones no protegides adjacents. Els peixos a les reserves no només són més abundants, sinó que també són molt més grossos i, per tant, produeixen una quantitat d’ous desproporcionadament més alta. La dispersió d’ous i larves, junt amb el moviment de peixos adults, assegura un desbordament de peix que millora la pesca al voltant de les reserves. Això millora les condicions per als pescadors, que poden capturar més pescant menys. I quan els peixos tornen, també ho fan els bussejadors. A les illes Medes, menys d’un quilòmetre quadrat de protecció de la pesca manté més de 200 llocs de treball i genera 12 milions d’euros a l’any a través de l’ecoturisme.

Si les reserves marines produeixen tants beneficis, quantes en tenim? A Catalunya només existeixen menys de tres quilòmetres quadrats totalment protegits de la pesca. Això està en consonància amb la resta de la Mediterrània, menys del 0,1% de la qual està protegida en reserves marines sense pesca. Malgrat que els beneficis econòmics de la protecció són significativament més grans que els de la pesca, és la pesca, que prioritza un sol ús del mar en detriment d’altres, la que prima. La gràcia és que a molts llocs del món són els mateixos pescadors els que estan demanant la creació de reserves que ajudin a millorar les captures al seu voltant.

Qüestió de prioritats

Però els crítics diran que no ens podem permetre el luxe de salvar el mar, que hi ha altres prioritats econòmiques. Primer de tot cal recordar que el valor econòmic dels beneficis que ens aporta la natura cada any és més que el producte econòmic brut a escala global. Però a més, gestionar una xarxa de reserves marines que ocupin globalment el 30% del mar costaria només 15.000 milions d’euros. Dic “només” perquè, avui en dia, el món gasta més en gelats! I aquests 15.000 milions d'euros són menys que els diners que els governs del món es gasten per subvencionar la sobrepesca. Si això fos poc, cada euro invertit en la gestió de reserves marines genera 10 euros en producció econòmica. Per tant, les reserves marines són comptes d’estalvi amb un capital que no toquem, que genera interessos dels quals podem gaudir any rere any.

L'statu quo no és acceptable. La trajectòria actual és suïcida per a la humanitat. Un món amb el 30% protegit seria més saludable, ens donaria més menjar, ajudaria a combatre l’escalfament global i produiria més beneficis econòmics. Si pensar a escala global pot ser aclaparador, pensem a escala local. Per què no passem de menys del 0,1% de les aigües catalanes protegides actualment al 30% de cara al 2030? Tothom hi guanyaria –excepte aquells que avui s’enriqueixen destruint el patrimoni de tots–. La ciència i l’economia són clares. Només necessitem lideratge i voluntat política.

Dossier Al rescat del planeta blau

Anterior

L'illa del Toro i les illes Malgrats quadrupliquen la seva biomassa en 17 anys

Vés a l’ÍNDEX