“Ser dona i pobra és el pitjor delicte”

San SalvadorCap a les vuit del matí de dijous Teodora Vásquez va donar tots els seus objectes personals a les seves companyes de cel·la. Amb les mans buides va recórrer per últim cop el passadís central de la presó d’Ilopango, on feia més d’una dècada que estava reclosa. Tot just obrir-se les portes, a aquesta dona salvadorenya l’esperava una allau de més de 50 periodistes. Però ella es va obrir camí per abraçar el seu únic fill, a qui no veia des de feia almenys cinc anys.

El malson de la Teodora havia arribat a la seva fi. Un malson que va començar el 21 de juliol del 2007, quan, en la recta final del seu embaràs, era a l’escola on treballava de cuinera. De sobte va sentir uns dolors molt forts que van desembocar en un part que la va deixar inconscient i dessagnada. Quan va recuperar el coneixement, el fetus estava mort. La policia va arribar al lloc per detenir-la sense prèvia investigació, i sense cap atenció mèdica.

“La Teodora havia trucat cinc vegades al servei d’emergències perquè hi enviessin una ambulància, però no va arribar mai. A més, ho havia preparat tot per a l’arribada del seu segon fill, fins i tot havia fet una baby shower. Però va patir una emergència obstètrica i la justícia la va condemnar per homicidi, un delicte penat amb 30 anys”, relatava a l’ARA l’advocada del cas, Kattya Arrecinos.

El Salvador és un dels cinc països del món que prohibeix l’avortament en totes les seves formes: fins i tot en casos de violació, quan perilla la vida o la salut de la dona o quan hi ha malformació mortal del fetus. També és il·legal ajudar a interrompre un embaràs, amb penes de dos a vuit anys de presó, i existeixen condemnes de fins a dotze anys per a professionals de la salut.

Però al Salvador, a més, si les dones han superat les 22 setmanes de gestació i s’interromp l’embaràs, la justícia juga la carta de l’homicidi agreujat, que té penes que van des de 30 fins a 50 anys de presó.

La directora de l’Agrupació per la Despenalització de l’Avortament, Sara García, explica que després de revisar la majoria d’expedients judicials van trobar que entre el 2000 i el 2014, 149 dones van ser acusades d’avortament o homicidi després de patir complicacions en el seu embaràs: 26 van ser declarades culpables.

“Per això, el 2014 nosaltres i la Colectiva Feminista vam llançar la campanya que anomenem Las 17, que era el nombre de casos que havíem ubicat a les presons i per als quals demanàvem l’indult. La Teodora és una d’elles. Però encara n’hi ha moltes: de moment hem treballat de valent i 15 han sigut alliberades. Però al Salvador es continua empresonant més dones, especialment dones pobres”, diu García.

En el cas de la Teodora, la llibertat ha tingut un preu. No l’han absolt com a innocent del delicte d’homicidi, sinó que el Tribunal Suprem i el ministeri de Justícia i Seguretat del país centreamericà li han commutat la pena, que havia d’acabar de complir l’any 2037. És la primera vegada que l’estat salvadoreny concedeix una commutació de pena a una dona jutjada per un avortament o una emergència obstètrica.

Segons la resolució del Tribunal Suprem, es va provar que el fetus va morir per asfíxia, però no es va poder determinar si va ser un accident o una acció voluntària el que li va provocar la mort. Però s’hi argumenta que “existeixen raons poderoses de justícia, equitat i de tipus jurídic que justifiquen afavorir-la amb la gràcia de la commutació”.

“Una part de mi es queda”

El 30 de gener sobre la presó d’Ilopango hi planava un silenci eixordador. Els passadissos estaven buits i les recluses acataven el càstig de no sortir al pati dictat per la direcció de la presó després del motí de la nit anterior. Entre elles hi havia la Teodora, una dona amb una veu molt fina però un discurs molt clar: ser dona i pobra és el delicte més greu en un país com el Salvador.

“El meu únic delicte és ser pobra, perquè en lloc d’anar a una clínica vaig tenir una emergència obstètrica que la justícia no va entendre. Em van condemnar des del primer minut. I el més trist és que no soc l’única, aquí dins hi ha companyes que han passat per la mateixa injustícia”, relata a l’ARA.

Aquesta salvadorenya confessa que el més dolorós d’haver estat empresonada és no haver pogut criar el seu fill, que tenia quatre anys quan ella va entrar a la presó i que només ha vist set cops en aquests 11 anys. “Un dia érem al pati de la presó i vam veure passar uns ocells, i el meu fill em va dir que volia que jo fos un d’aquells ocells perquè pogués sortir. Ha sigut terrible veure’l plorar cada cop que s’acomiadava de mi. Els meus pares són pobres, viuen lluny i no el podien portar per falta de recursos”.

Entre els plans de la Teodora fora de la presó hi ha seguir estudiant: “Encara que em diguin que ja soc vella per anar a la universitat. Una part de mi es queda aquí, i una altra surt per aconseguir un futur millor”. Per lluitar per les seves companyes, la Teodora s’unirà també a la tasca que duen a terme altres dones que ja han sigut alliberades.

És el cas de María Teresa Rivera, la primera dona condemnada per un avortament que va rebre asil internacional a Suècia. “El nostre gran repte és veure les nostres companyes en llibertat aviat, no volem que cap nena o dona pateixi el mateix que hem patit nosaltres per les lleis injustes del nostre país -diu Rivera-. Volem que les lleis canviïn i que no se segueixi criminalitzant i condemnant les dones”.