Coordinador De Recerca Del CidobLes relacions entre Turquia i la Unió Europea sempre han estat complicades. Però des de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, avui fa un mes, encara ho són una mica més. El to i les mesures del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i de tot el seu govern són, per dir-ho suaument, poc conciliadors. I les autoritats europees estan descol·locades, com si no sabessin ni què dir ni què fer. Encara més, sembla com si haguessin perdut tota esperança d’influir en el que passa a Turquia o com si estiguessin arribant a un punt de saturació davant de totes les crisis que se’ls acumulen sobre la taula.
Fa deu anys la perspectiva d’integrar-se a la Unió Europea engrescava amplis sectors de la societat turca. L’acostament a Europa era sinònim de progrés, d’aprofundiment democràtic, de llibertats i de drets. La UE tenia prou incentius per trobar aliats i afavorir reformes complicades a Turquia, com ara l’abolició de la pena de mort i el sotmetiment de les forces armades al poder civil. Dos temes que el cop d’estat ha tornat a posar d’actualitat.
Tanmateix, d’un temps ençà la mobilització proeuropea i l’esperit reformista cotitzen a la baixa a Turquia i les accions i declaracions europees tenen cada cop menys impacte sobre el govern i la societat d’aquest país L’acostament que es va produir a principis d’any en relació als refugiats va ser una excepció, fruit de la desesperació europea i no d’un desig de construir un futur compartit.
Les línies vermelles
Si mirem al passat podem qüestionar-nos si les coses s’haurien pogut fer de manera diferent. Però, de cara al futur, el que tothom es pregunta és quanta tensió pot resistir la cooperació entre Turquia i la UE abans de trencar-se, quines són les línies vermelles que s’han marcat les dues parts i si hi ha una estratègia de contenció de danys. La discussió sobre la pena de mort i les negociacions sobre la liberalització dels visats seran els primes tests. L’intent de cop d’estat ha accelerat els tempos i, per tant, en qüestió de mesos hauríem de tenir una imatge més nítida de si l’allunyament de Turquia és irreversible.