Saïd el Kadaoui Moussaoui: "La por potencia les reaccions més primàries"
BarcelonaL’impacte del terrorisme jihadista al cor d’Europa ha disparat la por al creixement d’un sentiment islamòfob al continent. “Aquest atemptat execrable refermarà les opinions, igualment execrables, dels islamòfobs, i pot fer, a més, que molta gent que no és racista ni islamòfoba comenci a simpatitzar amb ells. La por potencia les reaccions més primàries, com l’odi visceral i el rebuig a tot el que ens és desconegut”, raona el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui Moussaoui, que adverteix del perill que la ultradreta pugui alimentar sentiments viscerals per treure’n rèdits polítics. “Es poden desencadenar reaccions lloables, com la determinació a continuar lluitant des de l’estat de dret per la llibertat d’expressió i per la convivència, però també de més impulsives, ideològicament més interessades i gens respectuoses amb una part de la població. A França s’estan produint els dos tipus de reaccions: mesurada per part del govern i d’una bona part de la societat, i molt més bel·ligerant per part dels partits xenòfobs i de la gent que no està per comprendre la complexitat de la seva societat”, argumenta El Kadaoui, que entén que de l’atemptat de París només poden sortir beneficiats “els fanàtics i la gent que està per dividir i fragmentar la societat”.
Ara que pren encara més rellevància la necessitat de fer la distinció entre religió i fanatisme religiós, El Kadaoui destaca que “la llibertat de culte és condició necessària per ser ciutadà i no súbdit”. “Molts dels governants dels països musulmans que aquests dies diran que l’islam és una religió de pau no deixen que els seus ciutadans puguin triar lliurement en quin déu creure o no creure. Això és fanatisme també, fanatisme d’estat, si se’m permet”, reflexiona el psicòleg i escriptor. “El jihadisme és l’extrem, el màxim exponent d’aquesta visió dogmàtica de la religió”, afegeix.
El Kadaoui considera que “els països musulmans tenen el deure de començar a fer aquesta feina: deixar que la gent sigui el que vulgui ser i expressi lliurement el seu credo i les seves idees”. Respecte als camins per assegurar la convivència, defensa la necessitat de construir un discurs inclusiu: “L’exclusió i el racisme afavoreixen més el tancament en la pròpia comunitat i l’odi a la resta de la població”.
