França anuncia la mort del líder de l'Estat Islàmic al Sahel

BarcelonaEl govern francès ha anunciat la mort del líder jihadista, Adnan Abou Walid al-Sahraoui, fundador de l'Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS). Així ho comunicava a través de Twitter el president de França, Emmanuel Macron, dijous a la matinada. "Es tracta d'un nou gran èxit en el combat contra els grups terroristes al Sahel".

El "sanguinari emir autoritari, autòcrata" de l'EIGS era una "figura històrica de la jihad al Sahel, el cap absolut" del grup extremista responsable de "la mort d'entre 2.000 i 3.000 civils des del 2013, la gran majoria musulmans" en la zona de les Tres Fronteres, entre Burkina Faso, el Níger i Mali, ha explicat en una roda de premsa la ministra de les Forces Armades franceses, Florence Parly. Segons el govern francès, la "neutralització" del jihadista suposa un "cop decisiu" per la continuïtat de l'EIGS i la lluita contra l'extremisme.

El jihadista va morir a mitjans d'agost a causa de les ferides produïdes per un atac aeri amb drons, part de l'operació Barkhane –operació militar multilateral duta a terme per l'exèrcit gal en col·laboració amb les forces armades de cinc països de Sahel (Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger i Txad).

Macron ha promès seguir perseguint els líders jihadistes per restablir l'estabilitat a la regió. "La nació està pensant aquest vespre en tots els seus herois que van morir per França al Sahel en les operacions Serval i Barkhane", afegeix el president. "El sacrifici no és en va".

Al-Sahraoui ha sigut un dels terroristes més buscats. "Va estar en l'origen de les massacres i el terror", ha dit el ministre de Relacions Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, en l'anunci de la seva mort. Els Estats Units havien arribat a oferir 5 milions de dòlars per la captura del líder assassinat, per la seva responsabilitat en les morts de soldats i treballadors humanitaris internacionals.

Qui era Adnan Abou Walid al-Sahraoui?

El líder, que en realitat es deia Lehbib Uld Ali Uld Said Uld Yumani, va néixer el 1973 a la ciutat d'Al-Aaiun, al Sàhara Occidental. Inicialment, va militar en el Front Polisario per la independència de la regió, però aviat es va mostrar crític amb la política social del moviment i es va declarar en contra del rol actiu de les dones. Va viatjar a un centre de reclutament de terroristes a Ibn Abbas, a Mauritània, més tard s'incorporà a les línies d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) i es va traslladar per combatre al Sahel.

Posteriorment, es va unir al Moviment per a la Unicitat i la Jihad a l'Àfrica Occidental (MOJWA, per les seves sigles en anglès), un grup de Mali afiliat a Al-Qaida, des d'on va protagonitzar el segrest de dos cooperants espanyols i una italiana als campaments de Tindouf el 2011. A partir de l'ofensiva francesa del 2013, MOJWA es reconverteix en Al-Murabitun, grup amb què combat fins que el 2015 jura lleialtat a l'Estat Islàmic i crea l'EIGS.

Des d'aleshores, els seus rivals pel control del territori i els recursos han sigut el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans, afiliat a Al-Qaida. El grup s'ha finançat amb el contraban, la venda de bestiar robat i el tràfic de persones migrants, i ha guanyat molt de suport entre membres de les tribus locals. Les seves bases principals s'han situat entre Menaka, a Mali, i al nord de la regió de Tillabéri, al Níger. Als territoris sota el seu control va imposar la seva versió de la llei islàmica –amb l'obligatorietat del vel per a les dones, el càstig d'amputació de la mà per robatori, i la prohibició de la música, l'esport, l'alcohol i el tabac–. Hauria estat en contacte amb Al-Barnaui, líder d'Estat Islàmic de l'Àfrica Occidental (ISWAP, per les sigles en anglès), que opera al nord-est de Nigèria, per intentar crear un corredor jihadista que connectés les dues zones al Sahel.

La població més afectada

S'estima que el grup d'Al-Sahraoui ha provocat el 79% de les morts civils al Níger, segons el grup d'investigació Armed Conflict Location. Només el 2019, el conflicte va provocar gairebé 5.000 morts a la regió, i segons l'ACNUR ha causat uns 684.000 desplaçats forçosos.

La mort del líder és un fort cop per a l'extremisme a la regió, però la violència persisteix. Tot i això, el juliol Macron va anunciar el futur final de l'operació Barkhane, que començaria a tancar les bases franceses al nord de Mali a finals d'any –segons diu el govern, per la propagació de l'amenaça terrorista cap al sud– i que reduirà en un 40% els militars desplegats, una 5.100 actualment. "No tenim vocació de quedar-nos eternament al Sahel", va dir aleshores el president francès.