Sacs de terra per protegir el Patrimoni de la Humanitat a Ucraïna

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)Stefan Pavluk, acadèmic de l’Acadèmia Nacional Científica i director de l’Institut Nacional Etnològic d’Ucraïna, s’enfila, als seus 74 anys, fins a dalt de tot d'una llarga escala. Envoltat de set treballadors, col·loca planxes metàl·liques per protegir les finestres del Museu Etnològic, que conserva una valuosa col·lecció de 100.000 objectes de porcellana, mobles i rellotges.

“No creiem que Lviv sigui bombardejada, però hem d’estar preparats per a la barbàrie de Rússia, i aquí tenim objectes de molt valor que hem de protegir. Hem vist a Khàrkiv com han fet servir bombes d’implosió”, explica, mentre es treu uns guants de color taronja que protegeixen les seves enormes mans. Quan li preguntem de què servirien aquestes planxes davant bombes d’implosió com les que van esclatar fa uns dies a la plaça de la Llibertat de Khàrviv, a l’altre extrem del país, s'arronsa d'espatlles. “No disposem del material adequat, perquè no estàvem preparats per a una guerra, fem servir el que tenim”.

El director del museu té memòria, en una ciutat que en un segle ha canviat set cops de “país”: des del 1914 ha passat per l’Imperi Austrohongarès, Ucraïna Occidental, la Segona República polonesa, la Unió Soviètica, l’ocupació nazi i de nou l'URSS després de la guerra, fins a la independència de l’actual Ucraïna, el 1991.  

Les estàtues del centre de la ciutat, reconeguda com a Patrimoni Històric de la Humanitat per la Unesco, han estat curosament embolicades amb escuma i cinta americana. I a pocs metres del museu, el personal de la Galeria Nacional –ara reconvertida en centre de distribució d’ajuda humanitària– s’afanya a portar els quadres a un lloc segur.

L’edifici del Museu Etnològic va ser construït el 1887 per acollir-hi un banc. Amb els pocs mitjans de què disposen, els treballadors l’han convertit en una fortificació, amb sacs de terra protegint les escales d’accés als soterranis. És com una postal de la Segona Guerra Mundial. Les sales d’exposicions de la primera planta estan segellades amb un cable d’acer i un cadenat. Els treballadors fan torns de vigilància dia i nit, encara que no saben dir ben bé què podrien fer si les tropes russes es plantessin a la porta.

Pavluv recorda gairebé textualment el discurs del president rus, Vladímir Putin, que va significar l'arrencada de la guerra, tres dies abans de començar la invasió, el 24 de febrer. “És difícil preveure les decisions d’un maníac, però va quedar molt clar que ha creat el paradigma que Ucraïna com a nació no existeix, i constantment bombardeja amb aquesta idea l’opinió pública russa”. “Ens vol destruir com a nació i per això ha d’esborrar el nostre passat, que es conserva als museus: el patrimoni cultural i històric ucraïnès és clarament un objectiu de guerra”, diu amb la veu tremolosa el director del museu, mentre dona instruccions als treballadors que continuen lligant les planxes de ferro a les reixes de les finestres. “Putin ni tan sols s’escolta els historiadors russos, que acrediten que quan Kíev era la capital de l’antiga Rússia Moscou no existia”.

Quadres cremats

Dimarts l’ofensiva russa va destruir 25 quadres de la cèlebre artista ucraïnesa Maria Primatxenko conservats al museu d’Ivankiv, un poble a 30 quilòmetres al nord de la capital, Kíiv. La informació no s’ha pogut verificar, però les imatges de satèl·lit mostren que el museu ha quedat arrasat. L’acadèmic té molt clar que la invasió russa respon també a un objectiu intern: “El sistema de govern rus té una estructura decimonònica i el fet que Ucraïna hagi començat un procés de desenvolupament democràtic és un exemple molt perillós per a ell. La nostra democràcia amenaça tota l’arquitectura del règim rus i no volen permetre que ens en sortim”.

Els ucraïnesos es resisteixen a ser esborrats.