El sacrifici de tots els visons de Dinamarca deriva en crisi política

BarcelonaVa ser el 4 de novembre passat quan el govern de Dinamarca va anunciar que hauria de sacrificar tota la població de visons del país, entre 15 i 17 milions. La primera ministra del país nòrdic, Mette Frederiksen, ho va justificar com una mesura per evitar posar en risc l'efectivitat de la futura vacuna contra el covid-19. Segons va explicar la mandatària, les autoritats daneses havien detectat que una mutació del covid-19 que havia passat d'aquests animals als humans debilitava la capacitat del cos humà de produir anticossos, cosa que podria reduir l'eficàcia de les futures vacunes. La nova variant de la malaltia s'havia estès entre les granges de cria del país nòrdic i havia acabat saltant als humans. Per aquest motiu Frederiksen va decidir actuar de manera contundent.

Ara, gairebé un mes després i amb bona part de la població de visons ja sacrificada, la mesura ha fet esclatar una greu crisi política a Dinamarca. Sota el nom #Minkgate –cas dels visons–, l'oposició i part de la ciutadania danesa recriminen al govern que la seva decisió de matar els visons del país no tenia cap tipus de base legal i que, per tant, va ser executada de manera fraudulenta. El mateix executiu ha admès que el procés polític va ser defectuós i després de dur a terme una investigació interna el ministre d'Agricultura, Mogens Jensen, va presentar la seva dimissió. Els partits opositors demanen també la renúncia de la primera ministra danesa, al·legant que aquest sacrifici massiu va en contra de la Constitució.

Frederiksen es manté al càrrec, però és cert que l'escàndol li comença a passar factura. Tot i ser una de les líders del món que més simpatia va guanyar entre la població degut a la gestió de la pandèmia, la seva popularitat ha caigut en picat –aproximadament uns 20 punts– des que va ordenar la mort de tots aquests animals i, especialment, després que es fes públic que el seu govern ho va fer sense debatre-ho al Parlament i sense tenir una base legal. Ara l'executiu socialdemòcrata es defensa assegurant que la proposta de matar els visons va ser una recomanació, no una ordre.

L'impacte econòmic

Altres estats europeus han alertat del risc que suposen les granges d'aquests mamífers i fins i tot han pres mesures. Itàlia, per exemple, ha prohibit la cria de visons fins al febrer del 2021. França, per la seva banda, va sacrificar els exemplars de diverses granges després de detectar contagis. O els Països Baixos i fins i tot Espanya han fet el mateix. Però el cas de Dinamarca és diferent. En primer lloc, perquè s'ha demanat matar tots els animals, incloent-hi els sans. I, en segon, perquè el país danès és el principal productor i el primer viver d'aquesta espècie. Venen la seva pell per tot el planeta, especialment a la Xina, primer comprador. Econòmicament és un cop molt dur: de les sis milions de persones que viuen a Dinamarca, més de 3.000 treballen de manera directa en granges de visons.

Precisament per això les persones que treballen en aquest sector, i que han hagut de matar en pocs dies la seva única font d'ingressos, s'han tirat també al coll de la primera ministra. Divendres, i durant una visita a una granja de visons clausurada, Frederiksen es va mostrar visiblement commocionada, a punt de plorar, quan explicava el cas d'una d'aquestes famílies. "Generacions de grangers de visons, realment qualificats, que en molt poc temps han vist destrossat el treball de la seva vida. Ha estat emotiu per a ells... em sap molt greu. També ho està sent per a mi", va dir davant la premsa.