Sacrifici republicà a l'altar de Donald Trump

WashingtonQuan li van preguntar la setmana passada pels moviments per retirar Liz Cheney de número 3 del Partit Republicà a la Cambra de Representants, Joe Biden va respondre: "No entenc els republicans". El president expressava així la frustració respecte a un partit que es va pensar que es distanciaria de Donald Trump un cop abandonés la Casa Blanca i amb el qual, per tant, seria factible arribar a acords. Així ho va vaticinar com a candidat. Passats gairebé quatre mesos des que va assumir la presidència, l'aspiració bipartidista de Biden s'esvaeix mentre es consolida el poder de Trump sobre el seu partit.

126 dies després de l'assalt al Capitoli per part d'una turba trumpista, els republicans han sacrificat aquest dimecres la seva número 3 a la cambra baixa per haver-se negat a silenciar la seva denúncia sobre el paper de Trump en els fets del 6 de gener. I també per haver-se resistit a seguir el joc a l'exmandatari, que insisteix quasi cada dia en defensar que la derrota davant de Joe Biden va ser fruit d'un frau electoral. "Romandre en silenci i ignorar la mentida encoratja el mentider", va argumentar Cheney en una intervenció dimarts a la matinada des del seu escó. Hores després, i a porta tancada, una majoria de companys seus van votar a favor de retirar-la del seu lloc. Segons es va filtrar a la premsa, les seves explicacions van ser rebudes amb esbroncades d'alguns dels seus col·legues.

Acabada la votació, la republicana ha comparegut als mitjans i ha insistit en el seu missatge: "Faré tot el que pugui per assegurar-me que l'expresident no torni a acostar-se al Despatx Oval". I ha afegit: "No podem acceptar la gran mentida i alhora abraçar la Constitució". Està previst que la substitueixi la congressista Elise Stefanik, que va emergir com una acèrrima i ferma defensora de Trump durant el primer dels dos impeachments contra l'expresident. Si no hi ha cap sorpresa, el lideratge del Partit Republicà a la Cambra de Representants quedarà així en mans de tres congressistes que van votar el 6 de gener contra la certificació de la victòria de Joe Biden.

En la seva última intervenció com a número 3 del partit a la cambra baixa, Cheney –que és filla de l'exvicepresident Dick Cheney– va argumentar que els Estats Units "no havien vist abans una amenaça així", la d'un expresident que, va alertar, podria generar més violència al país insistint en la mentida del robatori electoral. La republicana va avançar igualment que no callaria "mentre altres guien el partit per un camí que abandona el compliment de la llei i s'uneixen a la croada de l'expresident per soscavar la democràcia". Cheney va recordar que el mateix departament de Justícia de Trump havia investigat les seves denúncies de frau "i no en va trobar cap evidència".

Després de la votació, l'expresident va celebrar la destitució de Cheney i la va qualificar d'"ésser humà horrible". Liz Cheney va emetre un dels deu únics vots republicans favorables al segon impeachment contra Trump a la Cambra de Representants per haver incitat a una insurrecció. Cheney va sobreviure llavors a una primera votació per destituir-la, secundada en aquella ocasió pel líder republicà a la cambra, Kevin McCarthy. Però si l'esperança de McCarthy era comprar el seu silenci, en les setmanes posteriors la republicana va redoblar els missatges contra Trump mentre McCarthy restablia la relació amb l'expresident després d'haver-lo assenyalat com a responsable, almenys en part, de l'assalt al Capitoli.

Dels deu republicans díscols, només el congressista Adam Kinzinger ha insistit com Cheney en denunciar públicament Trump. Kinzinger ha lamentat la votació contra Cheney i ha defensat que "l'únic pecat" de la seva companya havia sigut "ser coherent i dir la veritat". El Partit Republicà, que va tenir l'oportunitat d'enterrar políticament Donald Trump fent efectiu el segon impeachment, queda així sota el control gairebé absolut de l'expresident. La por d'unes bases republicanes encara fidels a Trump, quan falta tot just un any i mig per a les eleccions legislatives de mig mandat, ha inclinat la balança en favor seu. Encara que sigui a costa de minar una mica més la democràcia nord-americana.