El sabotatge als trens de Bielorússia que va alentir l'atac rus a Kíiv

BarcelonaSabotejar els transformadors, o hackejar les webs i els sistemes informàtics dels ferrocarrils, o difondre els moviments de les tropes russes a Telegram. Els “partisans” de Bielorússia s’han enfrontat amb estratègies enginyoses a la invasió russa d’Ucraïna. Fins i tot al preu d’acabar a la presó o d’exposar-se a la pena de mort en l’únic país d’Europa on encara és vigent.

Quan el 24 de febrer Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, no ho va fer només des del seu territori, sinó també des de la veïna Bielorússia, a només 150 quilòmetres al nord de Kíiv. El règim d’Alexandr Lukaixenko, la dictadura més ferotge d’Europa, va acceptar que les tropes russes, que s’havien desplegat al seu país amb el pretext de fer maniobres militars conjuntes, utilitzessin el seu territori per endinsar-se a Ucraïna. Era el preu a pagar pel suport de Vladímir Putin a l’autòcrata en les protestes populars del 2020 pel frau electorat generalitzat. Moscou pretenia d’aquesta manera assolir ràpidament el control de la capital ucraïnesa, però el pla va fracassar i els efectius russos no van aconseguir mai entrar a la ciutat.

El règim de Lukaixenko li deu molts favors a Moscou, però la població bielorussa és una altra cosa. I els activistes han fet el que han pogut, malgrat la repressió, per posar el seu gra de sorra per salvar Kíiv.

“Que Putin utilitzés el nostre país per envair Ucraïna ens avergonyeix i ens indigna. Considerem la presència de tropes russes a Bielorússia una ocupació”, explica a l’ARA en una conversa telefònica des del seu exili a Lituània l’opositor i bloguer Anton Matolka, creador del canal de Telegram Belaruski Hajun (Bosc Bielorús), que compta amb gairebé 400.000 subscriptors. El canal publica moviments de les tropes i els avions de guerra russos a Bielorrúsia i també informa del llançament de míssils.

Des de la Segona Guerra Mundial

“Els partisans fan sabotatge contra el règim: si cremes un transformador, les vies queden inoperatives o els trens han de circular molt a poc a poc, perquè no funcionen els sistemes de senyalització. N’hi ha hagut a diferents llocs de Bielorússia”, relata Matolka. El bloguer parla de “partisans” perquè aquesta forma de resistència es remunta a la Segona Guerra Mundial: el 1943 els partisans bielorrusos van sabotejar l’exèrcit nazi destruint quilòmetres de vies, un miler de trens i 72 ponts ferroviaris dins el país, un episodi que encara s’estudia a les escoles. Ara no poden fer saltar els trens pels aires, però sí hackejar-los.

Dos dies després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, un grup de “ciberpartisans” van protagonitzar un atac informàtic als ferrocarrils bielorrusos que va fer caure, entre d’altres, el sistema de venda online de bitllets durant dues setmanes. El 2 de març, el ministeri de l’Interior va admetre actes de sabotatge als trens a les regions de Mahiliou, Homiel i Minsk.

“Quan va començar la invasió d’Ucraïna, hi va haver protestes al carrer, però es van saldar amb un miler de detinguts. La gent no pot protestar a Bielorússia des de la repressió generalitzada del 2020”, explica des de Polònia Iuliana Smetovets, una ciberactivista bielorrussa. “Els ciberpartisans van aturar tot el sistema de ferrocarrils abans que comencés la guerra i després han continuat introduint virus. El règim ha hagut de fer molts esforços per restablir-ho. Ara, com que tot està informatitzat, la majoria de treballadors no poden fer funcionar els trens mecànicament. I tot s’alenteix. I a més els ferroviaris treballen encara més a poc a poc per dificultar el moviment de tropes”.

Les autoritats bielorusses han respost als sabotatges amb una violència creixent i acusant els seus autors d’“extremistes” i “terroristes”. Dimecres passat la cambra alta del Parlament va aprovar una llei que preveu ampliar la pena capital a les accions que pretenguin “influir en la presa de decisions de les autoritats, intimidar la població i desestabilitzar l’ordre públic”.

“Els agents del KGB [Bielorússia és l’únic país que manté la denominació estaliniana dels serveis de seguretat interior] han detingut desenes de persones només per seguir un canal de Telegram considerat extremista. Si t’acusen de difondre els continguts, la condemna és de sis anys. I si no tenen proves contra tu, t’agafen el telèfon i ells mateixos et subscriuen als canals prohibits”, denuncia el bloguer.

A finals de març 40 treballadors ferroviaris van ser detinguts acusats d’altra traïció, espionatge i terrorisme i posteriorment es van difondre vídeos en canals oficials en què “confessaven” la seva culpabilitat. Uns dies després, tres veïns de Bardujsk van ser tirotejats dins d’un cotxe acusats d’haver sabotejat un transformador. El 5 d’abril la policia va detenir Irina Abdukeria, una mestra jubilada de la regió de Homiel acusada de fotografiar tancs russos i difondre les imatges per Telegram. Ara és una dels més de mil presos polítics que estan entre reixes al país.

“El poble bielorús està majoritàriament contra la guerra a Ucraïna i espero que Lukaixenko sigui jutjat pels mateixos crims que Putin per la seva cooperació”, rebla Smetovesk. “Són dos mons diferents”.