S'agreuja la 'guerra pesquera' al Canal entre París i Londres

LondresPuja el to de la confrontació entre França i el Regne Unit amb les aigües del canal de la Mànega com a paisatge de fons. Un vaixell de pesca d'arrossegament britànic ha estat detingut a darrera hora d'aquest dimecres, conduït al port de Le Havre i posat a disposició de les autoritats judicials per, presumptament, pescar il·legalment dins dels límits territorials francesos, i un altre ha estat advertit verbalment, i multat, per resistir-se que els guardacostes francesos hi fessin controls sobre les captures que tenia a bord.

Els dos vaixells eren just al davant de la badia del Sena. El vaixell immobilitzat a Le Havre haurà de pagar una fiança per sortir-ne i la pesca que duia a bord pot ser confiscada. A més, el capità s'exposa a sancions penals.

La secretària d'estat de pesca francesa, Annick Girardin, ha assegurat que continuaran "defensant" els interessos de la flota del país amb tots els recursos de què disposen, encara que els controls fets, ha indicat, són "habituals durant la temporada de pesca de vieires".

Amb tot, l'incident ha tingut lloc hores després que París llancés una clara amenaça a Londres pel que denuncien com a incompliment dels acords post-Brexit. França assegura que el Regne Unit no ha concedit encara el 10% de les llicències compromeses: només ho ha fet amb el 90% que corresponen a la Comissió Europea, que es reparteixen els estats membres; el 10% restant són per a París.

Girardin, de fet, no ha amagat que la vigilància dels guardacostes sobre els moviments de les embarcacions britàniques s'ha dut a terme "en el context de les discussions sobre llicències amb el Regne Unit i la Unió".

França ha enumerat una llista de sancions que pot activar a partir del 2 de novembre si Londres no compleix el que hi ha pactat. La intensificació dels controls fronterers i sanitaris de les mercaderies que exporta el Regne Unit, el veto als pesquers als ports designats de França i el reforç dels controls als camions que viatgen entre els dos països podrien ser algunes de les primeres mesures a prendre.

Des d'aquest punt de vista, l'incident d'aquesta nit s'ha d'interpretar com un toc d'atenció de París a Londres. A més, un segon paquet de mesures podria afectar el subministrament d'energia en algunes de les illes del Canal, enclavaments britànics en aigües territorials franceses, l'electricitat de les quals arriba des del continent. Jersey és el cas més paradigmàtic.

"Fins ara hem dialogat, avui tenim la meitat de les llicències de pesca [que ens pertoquen], però no és suficient i no és acceptable", ha dit aquest dijous Clement Beaune, ministre francès per a Afers Europeus, a CNews TV. "Ara, doncs, hem de fer servir el llenguatge de la força, ja que això sembla ser l'únic que entén el govern britànic".

Des del mes de maig passat s'han produït diversos incidents a la zona; diversos vaixells francesos van impedir que vaixells britànics abandonessin el port de l'illa de Jersey. Londres, fins i tot, va arribar a enviar la Marina per acabar amb el bloqueig.

Aquest matí de dijous, el Regne Unit ha assegurat que l'amenaça de França de bloquejar l'accés dels vaixells britànics als seus ports de referència, així com impedir que en surtin de les seves bases a les illes del Canal, infringiria la legalitat internacional. Downing Street ha promès represàlies si París segueix endavant amb la mesura. "Les amenaces de França són decebedores i desproporcionades, i no és el que esperem d'un aliat i soci proper", ha dit un portaveu del primer ministre.

En els dies vinents, la situació pot agreujar-se per un doble factor: d'una banda, la negociació entre la Comissió Europea i Londres sobre el nou articulat del Protocol del Brexit relatiu a Irlanda del Nord; d'una altra, per la situació de precampanya electoral que viu França, amb presidencials el mes de maig de l'any vinent. Emmanuel Macron ha d'aparèixer com a ferm defensor dels interessos de la flota francesa, un sector econòmicament irrisori però simbòlicament molt important.