S'acaba la batalla de Mariúpol: Ucraïna pacta l'evacuació dels últims soldats que resistien a Azovstal
Els militars són traslladats a territori rus, però s'espera que puguin tornar a casa en un futur intercanvi de presoners
This browser does not support the video element.
BarcelonaEn el dia 83 de la guerra, i prop d'un mes després que Rússia la donés per conquerida, Mariúpol ha caigut definitivament. L'evacuació dels soldats que encara resistien dins de la planta metal·lúrgica d'Azovstal, últim reducte d'Ucraïna a la ciutat, posa punt final a la batalla per aquesta ciutat, que des del 21 d'abril era controlada ja per les tropes russes amb l'única excepció d'aquest complex industrial. "La guarnició de Mariúpol ha complert la seva missió de combat. El comandament militar suprem ha ordenat als comandants de les unitats estacionades a Azovstal que salvin la vida del personal", deia aquest dimarts un comunicat de l'estat major de l'exèrcit d'Ucraïna.
Era la constatació d'un fet que era evident des de feia dies: que els soldats ucraïnesos d'Azovstal no aconseguirien aturar la caiguda de la ciutat en mans russes i tampoc resistirien gaire temps més sense aliments ni medicament dins dels búnquers de la planta. No és una rendició formal, però en la pràctica el moviment concedeix ja tota la ciutat portuària de Mariúpol al bàndol rus. La primera gran victòria del Kremlin en mesos de conflicte, que tot i consumar uns fets que ja eren evidents des de fa dies, compensa en part els retrocessos i daltabaixos de les tropes russes al front est del Donbass. És una victòria que, alhora, permet a Rússia tancar el seu domini, ara ja sí, en tot el corredor que va des de Crimea, al sud, fins al Donbass, a l'est d'Ucraïna. Només li faltaria conquerir Odessa, el port del sud-oest, per controlar tota la sortida al mar d'Ucraïna.
Els soldats ucraïnesos que resistien en aquest últim bastió, molts d'ells greument ferits, estan sent evacuats en principi cap a territori controlat per Rússia, però amb l'acord que tornarien a territori ucraïnès en el futur amb un pacte d'intercanvi de presoners, segons el govern de Kíiv. Dilluns a la nit van sortir d'Azovstal els primers 264 soldats, dels quals 53 –amb ferides molt greus– van ser traslladats a un hospital de Novoazovsk, en la zona controlada per Rússia, i els altres 211van sortir pel corredor humanitari d'Olenivka, també sota control rus.
Pocs minuts després, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, penjava un vídeo a les xarxes socials per anunciar l'acord d'evacuació. "Gràcies a les accions de les forces militars ucraïneses, [serveis d']intel·ligència, l'equip negociador, el Comitè Internacional de la Creu Roja i l'ONU, esperem que serem capaços de salvar la vida dels nostres nois", va dir Zelenski, que va voler emfatitzar: "Ucraïna necessita els seus herois vius".
Mediació de l'ONU
Va ser també gràcies a la mediació de l'ONU i la Creu Roja que van poder ser evacuats tots els civils –gairebé un miler– que hi havia en els búnquers sota la planta metal·lúrgica. Es desconeix quants soldats queden encara al complex a l'espera de ser evacuats. Se sap, però, que aquest últim destacament de resistència ucraïnesa estava format per soldats del batalló ultra Azov, de la 36a brigada de la infanteria de la Marina, de la brigada 12 de la Guàrdia Nacional, a més de guardes fronterers, policies, voluntaris i membres de la defensa territorial de Mariúpol, segons ha especificat l'estat major de l'exèrcit ucraïnès.
El reducte de resistència a Azovstal, que ha durat més d'un mes, no només ha enterbolit la captura de Mariúpol per part de Rússia, sinó que –segons el govern ucraïnès– ha servit també per retenir a la zona fins a 17 grups de batallons tàctics russos (uns 20.000 efectius) i evitar així que aquests soldats anessin a reforçar altres fronts. "Per tant, van impedir la implementació del pla rus per a la captura ràpida de la ciutat de Zaporíjia (al sud) i per arribar a la frontera administrativa de regions com el Donetsk", deia el comunicat de l'exèrcit ucraïnès.
L'evacuació de la planta posa fi definitivament a més de dos mesos de setge brutal sobre la ciutat, l'alcalde de la qual assegurava que hi havien mort més de 21.000 civils. Els intensos bombardejos i atacs d'artilleria de les tropes russes han deixat imatges esfereïdores per a la història, com les de les fosses comunes cavades pels mateixos veïns per dipositar els cadàvers amuntegats al carrer o les de les dones embarassades que sortien ensangonades de l'hospital maternoinfantil de Mariúpol després que fos bombardejat. Mariúpol ha estat, sense dubte, la ciutat més assetjada per les forces del Kremlin des de l'inici de la invasió.