Rzeszów, a primera línia de l'ajuda humanitària a Ucraïna

Rzeszów (Polònia)Rzeszów era fins fa només uns dies una capital regional poc coneguda al sud-est de Polònia, a mig camí entre Cracòvia i Lviv. Dues setmanes després de l’ordre de Vladímir Putin d’envair Ucraïna, la proximitat amb el conflicte ha posat aquesta ciutat de 200.000 habitants al centre de l’actualitat internacional. A només 80 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, i com a centre administratiu del voivodat de la Subcarpàcia, Rzeszów és ara un dels principals nodes d’arribada de refugiats, de coordinació d’ajuda humanitària i fins i tot de distribució d’armes. No és cap secret que l’aeroport internacional Rzeszów-Jasionka és un punt calent per a les forces de l’OTAN i l’augment de trànsit aeri es veu a ull nu. La nova centralitat de Rzeszów és tal que fa una setmana el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va mantenir aquí una reunió amb el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki. 

Tot i això, el que més s’ha notat és l’arribada de refugiats. L'alcalde, Konrad Fijolek, ens explica que ja se n’han atès més de 250.000. La regió té el rol de rebre’ls, cobrir les seves necessitats més urgents i preparar-los per seguir el viatge cap a altres províncies on es fa l’acollida. Fijolek reconeix que sense els voluntaris tot això no seria possible: “Tenim més de 500 veïns que ajuden per torns. Estic orgullós i emocionat de la resposta dels ciutadans. Uns empaqueten donatius que arriben de tota la Unió Europea, altres s’encarreguen de l’espai que hem habilitat amb llits i dutxes, i un altre grup assisteix i orienta les persones que arriben a l’estació”.

L’estació central de Rzeszów s’ha hagut d’adaptar a la nova realitat. Està plena de gom a gom i s’assembla més a un centre d’acollida que no pas a una infraestructura de transport. El primer que troben les refugiades quan baixen del tren o l’autobús –la majoria són dones, perquè els homes d’entre 18 i 60 anys no poden sortir d'Ucraïna– és una munió de voluntaris amb armilles llampants que indiquen cap on anar. S’han instal·lat seients de plàstic provisionals i les maletes i motxilles a terra dificulten el pas. El quiosc de premsa és ara un magatzem de menjar gratuït gestionat per voluntaris, i en un racó s’ha creat una àrea de jocs per als nens, que fan gatzara mentre els adults truquen o s’escriuen amb els seus familiars. Les operadores de telefonia regalen targetes SIM als nouvinguts. Al punt d’informació s’explica com connectar-se al wifi, com registrar-se per tenir un llit una nit i com reservar bitllets de tren gratuïts –els ucraïnesos poden viatjar de franc a tota la xarxa ferroviària de Polònia. 

Sense destí

La Katarzyna, una voluntària d’uns 50 anys, ha estat a l’estació ajudant des dels primers dies. “Al principi venia gent que sabia on anava, tenien parents a Polònia o en altres països i feien una parada aquí per continuar la ruta fins a casa dels seus familiars –explica–, però ara ja fuig tothom, fins i tot de ciutats bombardejades, i molts no tenen on anar”. Comenta també que, tot i que a l’estació han preparat la majoria de la informació en ucraïnès, “en realitat entre els refugiats la llengua més habitual és el rus, però ara mateix l’idioma és el que menys preocupa”. Un voluntari més jove, el Michal, destaca com s’està organitzant la població: “El gruix de la feina l’està fent gent anònima a través de les xarxes socials i no l’administració. Publiquen en grups de Facebook indicant quanta gent poden acollir a casa, es posen en contacte i si cal van a buscar els refugiats en cotxe”.

“Estic al·lucinant”, em diu la Ksénia, que ve de Khmelnitski amb el seu fill de 12 anys: “Des que vaig arribar ahir m’han donat un lloc on dormir, menjar calent, una targeta de telèfon, guants per al meu fill perquè n’havia perdut un pel camí, i a sobre el transport és gratuït ensenyant el passaport ucraïnès. No oblidarem mai el que els polonesos estan fent per nosaltres”. Ha hagut de deixar el seu marit enrere, i anirà a l’apartament de la seva filla gran, que estudia a Wroclaw: “Viu amb dues companyes de pis poloneses i li han dit que ens hi podem quedar tant de temps com calgui. Fins i tot el pare d’una d’elles ha portat un matalàs de casa seva!”.

La presència d’ONGs internacionals també es comença a notar a la ciutat. Als cafès del centre ja no és estrany sentir converses de treballadors humanitaris i de logística d’organitzacions estrangeres, que han triat Rzeszów com a base operativa per coordinar l’ajuda a Ucraïna des de l’est de Polònia. Hi ha també periodistes de tot el món. Els últims dies la ciutat ha sortit a la televisió i ha aparegut a la premsa en llocs tan llunyans com el Japó i l’Argentina. El cas que més preocupa és el de Pablo González, un periodista espanyol que des del 28 de febrer està detingut en presó provisional, acusat d’espionatge.

Ningú a Rzeszów sap quan tornarà tot a la normalitat. Fins llavors, l'alcalde està compromès a ajudar: “La col·laboració entre Ajuntament, ciutadans, empreses i organitzacions és molt bona. Intentarem fer el màxim per donar un cop de mà als nostres amics ucraïnesos en aquests moments difícils”, diu.