Què ha passat amb el grup Wagner, un any després de la rebel·lió?

BarcelonaA plena llum del dia, sense cap supervivent i sense que ningú qüestionés la versió oficial: en un sospitós accident d’avió, va morir Ievgueni Prigojin i tota la cúpula de Wagner, dues setmanes després de la rebel·lió que va representar un desafiament inèdital règim de Vladímir Putin. El motí dels mercenaris que van ocupar la ciutat russa de Rostov del Don i que van avançar amb vehicles militars cap a Moscou, va suposar un punt d’inflexió en la política militar del Kremlin, que es va adonar de la necessitat de lligar curt els contractistes militars, que s'havien fet forts gràcies a la guerra d'Ucraïna. I és el que ha fet: gairebé un any després, el grup Wagner ha desaparegut. Almenys de manera oficial.

El Kremlin ha passat a controlar aquest exèrcit privat de mercenaris, format en gran part per exconvictes, que s'havia anotat victòries clau al front ucraïnès. Però les forces ex-Wagner no han marxat dels territoris on estaven desplegades, sinó que la majoria simplement s'han integrat a l'estructura militar formal russa.

Els ex-Wagner a Ucraïna

Un cop ofegat el motí, als prop de 50.000 efectius que formaven part de Wagner se'ls va presentar una disjuntiva: o deixaven la milícia o passaven a formar part d'unitats de l'exèrcit. Inicialment, una part dels soldats que havien participat en la rebel·lió van ser enviats a Bielorússia per entrenar les tropes del país. "Aquest va ser un moment crucial, en què es van decidir els detalls i l'estructura del que passaria amb Wagner", explica a l'ARA l'investigador Filip Bryjka, coautor d'un estudi sobre la reestructuració de Wagner a l'Àfrica.

L'octubre del 2023, algunes unitats de Wagner van ser absorbides per la Guàrdia Nacional, la Rosgvardia, segons el ministeri de Defensa del Regne Unit. Dins d'aquest cos, que respon directament davant del president Vladímir Putin i que està capitanejat pel seu antic guardaespatlles, Víktor Zólotov, la majoria dels excombatents van quedar agrupats en una brigada de voluntaris. Mentre que la Rosgvardiaassumia funcions a les zones ocupades pels russos a Ucraïna, els efectius d'aquesta brigada de voluntaris s'haurien desplaçat al front amb contractes de sis mesos de durada. A principis del 2024, hi havia 35.000 soldats de la Rosgvardiadesplegats a zones ocupades d'Ucraïna, segons assegura el govern de Kíiv.

Segons l'informe de Bryjka, una altra part dels ex-Wagner es va integrar en un conglomerat de companyies militars englobades en el Cos d'Assalt de Voluntaris, mentre que, paral·lelament, un altre contingent format per uns 3.000 antics mercenaris es van inscriure en una unitat comandada per Aleksandr Kuznetsov, Ratibor, per lluitar a Txetxènia.

El Sahel, la joia de la corona

Els combatents de Wagner que estaven desplegats a l'Àfrica van quedar sota d'un paraigua que Moscou anomena Cos d'Àfrica, que també està subordinat al ministeri de Defensa. "Dels 20.000 efectius que hi havia [a l'Àfrica], ara només en queden uns 6.000 perquè el govern rus ha prioritzat l’enviament d'efectius a Ucraïna", explica Bryjka. El Cos d'Àfrica va aparèixer després de la cimera entre Rússia i l'Àfrica celebrada a Sant Petersburg el juliol del 2023, en què l'aleshores ministre de Defensa rus va demanar als representants dels estats africans que extingissin els contractes que tenien amb el grup Wagner i en firmessin de nous amb les companyies militars controlades pel govern. La investigadora Sorcha MacLeod, membre del grup de treball de l'ONU sobre mercenaris, explicava a la BBC que “amb la reorganització del cos, aquesta relació [entre l'activitat de les tropes a l'Àfrica i el Kremlin] ha estat reconeguda i el grup Wagner avui està, finalment, controlat directament per Rússia”.

L'absència de Prigojin no ha afeblit la presència en territori africà, al contrari. El Sahel continua sent la joia de la corona de la influència russa, que aquest últim any ha incrementat la presència a Mali, Líbia i la República Centreafricana, però també està iniciant noves operacions a Burkina Faso i el Níger, segons l'informe de l'Institut Polonès de Relacions Internacionals. La diferència és que "ara el sistema està més centralitzat", segons Bryjka.

Protecció a canvi d'explotació

El grup Wagner oferia serveis militar als règims locals –sovint immersos en conflictes armats amb grups rebels–, i a canvi les empreses russes obtenien el dret d’explotar els recursos naturals de la zona. Amb els beneficis de l'explotació es finançaven les tropes de l'exèrcit privat i també alguns dels esforços del front ucraïnès. Aquesta estructura, separada del govern, permetia a Moscou desvincular-se de les activitats violentes que cometia l'empresa de seguretat, com ara execucions massives, violència sexual i altres violacions de drets humans que han estat àmpliament condemnades per organitzacions internacionals. En canvi, això provocava que a vegades el que determinava la influència de Rússia al continent no fossin els interessos estratègics sinó l'oportunitat o la relació entre els líders de Wagner i els mandataris locals.

Un cop desaparegut Prigojin, els emissaris del Kremlin van continuar oferint aquest paquet de supervivència als governs africans en què intercanviaven serveis militars i protecció econòmica a canvi de l'explotació dels recursos naturals. Des d'aleshores, el Kremlin ha guanyat control i ha incrementat les relacions econòmiques formals amb les empreses locals, fet que li ha permès anar desplaçant la influència francesa de la zona. Però, en canvi, és més fàcil que es relacioni el govern rus amb els delictes que cometen les seves tropes.

Per garantir la continuïtat de les relacions polítiques i comercials al continent, Putin també ha hagut de mantenir el nucli de personal de Wagner al capdavant de l'activitat militar i empresarial, sobretot a la República Centreafricana, país en el qual tenia una gran presència. Un exemple d'això és que la majoria d'accions del grup rus Concord van passar a les mans del fill de Prigojin, Pavel, després de la seva mort, fet que es va percebre com un al·licient perquè els excombatents mantinguessin una bona relació amb el ministeri de Defensa. Però segons Bryjka, Putin ha après la lliçó: l'objectiu del nou sistema és "evitar que cap persona pugui ser massa forta i poderosa per posar en risc el Kremlin".