Veten a les eleccions russes l'únic candidat independent que quedava

BarcelonaLes autoritats electorals de Rússia han vetat la candidatura de Borís Nadejdin, l'únic candidat independent que quedava a la cursa a les eleccions presidencials del 17 de març. La Comissió Electoral Central (CEC) ha argumentat que una part dels avals aportats no és vàlid, per la qual cosa no ha arribat al mínim necessari per poder-se presentar als comicis, en els quals ningú posa en dubte que guanyarà l'actual president, Vladímir Putin.

Nadejdin es presentava com a candidat independent i contrari a la guerra a Ucraïna. En una entrevista a la BBC, va defensar que no està escrit que Putin hagi de guanyar. "La situació ara és força diferent de la de les eleccions del 2018", va dir, i va argumentar que el president ha comès un "error fatal" i "ha arrossegat Rússia a un camí d'autoritarisme, militarització i aïllament". Després que la CEC l'hagi desqualificat, ha anunciat que recorrerà contra la decisió al Tribunal Suprem. "Participar en les eleccions presidencials del 2024 és la decisió política més important de la meva vida. No renunciaré a les meves intencions", ha dit al seu canal de Telegram.

La seva és la segona candidatura que les autoritats electorals veten. Ja ho van fer al desembre amb la de Iekaterina Duntsova, que també es presentava com una alternativa a Putin i defensava una postura pacifista. Segons les autoritats electorals, Nadejdin ha presentat 95.589 signatures vàlides, quan en necessitava almenys 100.000 per poder registrar la seva, ja que el seu partit no té representació al Parlament. La CEC assegura que entre els avals hi havia signatures de persones mortes, cosa que l'opositor ha negat. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit aquest dijous en la seva roda de premsa diària que la decisió va en línia amb les lleis, perquè hi havia "una gran quantitat d'errors" en els seus avals.

Suport opositor

La recollida de signatures per donar suport a Nadejdin les últimes setmanes s'ha interpretat com una mostra massiva de protesta contra Putin i la guerra a Ucraïna. Va rebre el suport unànime dels opositors empresonats i exiliats, cosa que el va situar com un candidat alternatiu amb autoritat. Quan la setmana passada la CEC ja va parlar d'"ànimes mortes", l'opositor va penjar fotos a Telegram en què mostrava les cues de gent esperant per estampar la seva signatura, i va assegurar que el seu equip n'havia recollit més de 200.000 a tot el país. "Vam fer la recollida de manera oberta i honesta; tothom va veure cues als nostres centres electorals i les nostres oficines", ha insistit aquest dijous.

Tant en el seu cas com en el de Duntsova, alguns analistes crítics amb el Kremlin posaven en dubte, almenys mentre es mantenien a la cursa electoral, que fossin opositors reals, argumentant que el sistema polític no permetria que ningú es presentés sense la seva autorització. A més, Nadejdin ha participat en diverses ocasions com a comentarista en programes de la televisió estatal. Sigui com sigui, tots dos ja han quedat fora de l'equació.

La CEC ha registrat tres candidats més a part de Putin: el comunista Nikolai Kharitonov; l'ultranacionalista Leonid Slutski, i el representant del partit de centredreta Gent Nova, tots ells afins a Putin. Però ningú posa en dubte que Putin guanyarà aquestes eleccions. Si completa la pròxima legislatura, de sis anys, es convertirà en el líder rus amb més anys al poder des de l'emperadriu Caterina la Gran, més que el mateix Iòssif Stalin. Putin governa el país des del 2000, des de la cadira de president o de primer ministre, i gràcies a la reforma de la Constitució que ell va impulsar el 2020 encara podria tornar-se a presentar el 2030, quan tindria 77 anys.