La UE acorda el desè paquet de sancions a Rússia

BarcelonaEls governs de la Unió Europea van aprovar aquest divendres el desè paquet de sancions contra Rússia, un acord que van fer coincidir amb el primer aniversari de la invasió d'Ucraïna. Les noves mesures inclouen un veto a l'exportació de tecnologia d'ús militar i sancions contra les empreses iranianes que subministren drons a Moscou, a més d'obrir la porta a estudiar que en un futur es puguin utilitzar els fons del banc central rus per reconstruir Ucraïna.

L'anunci de l'acord va arribar a la xarxa social Twitter des del compte de la presidència de torn de la UE, que ara ostenta Suècia: "En conjunt, els estats membres de la UE han imposat les sancions més contundents i de més abast imposades mai per ajudar Ucraïna a guanyar la guerra", diu el missatge. La UE, va afegir la presidència sueca, està "unida a Ucraïna i al poble ucraïnès" i seguirà donant suport a Kíiv en la seva lluita contra la invasió "tant de temps com calgui".

Les negociacions entre els Vint-i-set van durar més d'un dia, ja que es van bloquejar en les últimes hores pel volum de quotes de goma sintètica que es poden importar des de Rússia a la UE i que el govern de Polònia volia reduir. Finalment, però, el paquet inclou "restriccions més estrictes a l'exportació de tecnologia i productes de doble ús" civil i militar.

Components electrònics per a armament

El paquet se centra en sancionar 47 components electrònics que Moscou pot utilitzar en sistemes armamentístics, com ara drons, míssils i helicòpters, tal com havia proposat la Comissió Europea. La presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va assegurar quan les va presentar que amb aquest paquet la UE hauria prohibit la venda o enviament a Rússia de tots els productes tecnològics que es poden trobar al camp de batalla. 

Les sancions impactaran també directament sobre set companyies iranianes vinculades a la Guàrdia Revolucionària que subministren drons a l'exèrcit rus, aparells que Moscou utilitza per atacar objectius militars i civils, sobretot infraestructures energètiques que priven la població ucraïnesa d'accés a l'electricitat durant els mesos d'hivern.

La UE també va aprovar mesures selectives contra ciutadans russos i entitats que donin suport a la guerra, difonguin propaganda russa o entreguin drons. Concretament, es tracta d'un centenar de persones i empreses acusades de cometre crims a Ucraïna i de deportar infants ucraïnesos a Rússia. Les mesures imposen la prohibició d'entrar en territori de la UE i la congelació de tots els seus actius a Europa.

Els estats membres també van acceptar que s'estudiï la possibilitat d'utilitzar en un futur els fons del banc central rus congelats en països occidentals per finançar la reconstrucció d'Ucraïna una vegada acabi la guerra. Tanmateix, alguns governs –entre els quals l'espanyol– van expressar dubtes que aquesta possibilitat sigui viable segons el dret internacional.